Ramon Clariana intervenint a l’assemblea de la FAVT 2019. Foto PV
Amb més de 30 anys de participació en el moviment veïnal, 7 anys a la junta de la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa, una part dels quals com a president, en Ramon Clariana, nascut a Terrassa el 1948 i format enginyer tècnic industrial químic, avui ja jubilat, ha estat a consells de districte, taules i consells municipals varis, a més d’entitats com Taula de l’Aigua, Consell d’Entitats i altres. Sempre com a activista voluntari, però amb una dedicació rigorosa que l’ha permès un coneixement a fons de la ciutat i dels seus problemes, profunda i transversal, «al marge d’incidències polítiques». Afirma que «la situació actual és molt important, tenim dues eleccions, generals i municipals que anuncien nous escenaris. Però sigui qui sigui el nou govern, és absolutament necessari que el disseny d’un projecte de ciutat i el porti a la pràctica de forma ràpida, per anar endavant».
Pep Valenzuela
-És aquesta afirmació una crítica a la política general del govern d’aquesta legislatura que acaba?
Algunes coses s’estan desenvolupant, però tenim problemes greus en alguns serveis públics, hi ha moltes persones que tenen molt afectats els seus drets bàsics. I això, sigui o no competència directa municipal, l’Ajuntament, no només l’equip de govern, està obligat a enfrontar-ho. Ara cal definir el projecte de ciutat i posar mans a l’obra.
-En quines línies penses?
Quatre línies generals: nova visió territorial, aprofundir la participació ciutadana millorant la informació i transparència; millora dels serveis públics municipals i, quart eix, garantir el respecte dels drets humans i socials de tothom a Terrassa.
-El model territorial està tot per fer…
Cal una revisió immediata i a fons del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) del 2003. Aquest fixava un creixement residencial molt gran: Can Colomer i Torrent Mitger, Can Marcet i Les Aimerigues, pensant a arribar a una població de 250.000 persones, lligat amb la cobertura de la riera del Palau. D’això no s’ha complert quasi res.
Però, és que, a més, aquest projecte de desenvolupament és insostenible. I ara mateix és incompatible amb el pla de l’Anella Verda que s’ha aprovat en el Ple d’abril, que hauria de ser un pla sostenible de promoció i respecte a tota la zona periurbana, amb respecte mediambiental, d’aprofitament per activitats relacionades amb l’agricultura i ramaderia i inclús ús social.
-Hi ha també la qüestió de les rieres
Sí. En aquesta situació cal repensar la funció d’aquests espais. Però en qualsevol cas cal garantir la neteja i mantenir de totes les rieres i torrents. És necessari un consens amb l’Agència Catalana de l’Aigua, i donar veu a la Taula de les Rieres, que és municipal, amb participació de les AV dels barris.
Una altra qüestió és la mobilitat urbana. Aquí, un tema molt important és la xarxa de les línies d’autobús. Ha de ser coherent amb el disseny. No es tracta d’una parada més o menys. Això, quan està pendent la nova licitació del servei podria ser una oportunitat o un nou entrebanc, però el nou projecte de futur no està definit, ni tan sols se sap quina incidència tindrà la creació de la projectea zona protegida del centre, que encara pràcticament no ha començat, i incideix en les línies del bus, com ara carrers Sant Antoni i Mas Adei, la Rambla i altres. O sigui, està tot per veure. Des de la FAVT hem demanat que se’ns doni informació i explicacions, però ni les entitats ni els ciutadans que van participar en el procés, ja fa temps, hem rebut cap informació.
-No ha funcionat massa la participació ciutadana.
No. S’ha fet un nou reglament de participació a partir de l’experiència de diferents consells municipals i s’ha anat ajustant. Però ha tingut un fre, algunes de les millores depenien del Reglament Orgànic Municipal que s’ha aprovat només recentment. I ara cal fer l’actualització del reglament del ROM.
De fet, la participació ha avançat més perquè hi ha hagut la feina i compromís dels moviments socials i entitats ciutadanes, com la mateixa FAVT, la Xarxa d’Economia Solidària, la Taula de l’Aigua, el Consell d’Entitats, la Pepeta (AMPAs i AFAx), i el Parlament Ciutadà. A proposta d’aquestes, el Ple municipal aprovà mocions sobre Educació, Salut i Residències. Entenem que el nou equip de govern està obligat a desenvolupar-les, són fruit d’un treball social molt important. Aquí estem en un clau, o sigui que la participació ciutadana tingués un cert caràcter decisiu, no només deliberatiu o informatiu, sinó les persones i entitats veuen que la seva participació no té resultats.
-En el cas de l’aigua s’ha avançat més?
Sí. És una experiència molt important. L’Observatori de l’Aigua és propositiu i de control, i a més nomena dos representants al Consell d’Administració de l’empresa Taigua. Però en els altres àmbits no és així. Per exemple, és urgent una millora de la gestió dels equipaments cívics. Perquè són d’ús públic i ciutadà, però la gestió és exclusivament de l’Ajuntament.
En general, l’Ajuntament no informa prou del que fa. Fa moltes coses, en alguns casos bé, però el ciutadà no se’n assabenta, per exemple del que fa el Consell del Districte, de les taules de participació, fins i tot del PAM i l’acció de la Sindicatura de Greuges. El resultat és que els índexs de participació són baixos. La participació ha de ser real i s’ha de potenciar amb molts més medis. En aquest sentit, seria molt bo fer referèndums locals sobre temes d’interès general.
Alguns dels serveis municipals importants pateixen greus problemes
-Quin és el servei municipal que funciona pitjor?
Polèmic i el més mal valorat: el de recollida de residus i de neteja pública. Malgrat la feina positiva de les entitats a la Taula de Residus, el govern local no ha fet l’estudi de la gestió interna de l’empresa municipal Eco-Equip. Sabem que la inversió en el servei ha augmentat, i això està bé, però si no millora la gestió global, com s’ha vist, els resultats no milloren. Pel que fa a la neteja, com que no s’ha fet el molt reclamat contracte programa Ajuntament-Eco-equip, no està definit el que s’ha de fer.
D’altra banda, cal diferenciar neteja pública de recollida de residus. A la neteja poden intervenir tres agents: Eco-equip, brigada d’obres/jardineria i una empresa externa que fa certs treballs. Caldria definir funcions i també acabar amb aquesta confusió, que moltes vegades una entitat per l’altra no netegen bé les coses i ningú respon. Hem reclamat que, donada l’envergadura del tema, caldria un pacte de tots els partits en aquest tema que estableixi el contracte-programa.
-Altres serveis problemàtics?
La ciutadania percep que hi ha menys policia, aquesta és l’opinió de la majoria d’AV. Per altra banda, el model seguretat ciutadana no és prou bo. Primer, la Policia Municipal ha de ser molt propera, per definició. D’altra banda, la seva acció ha de ser preventiva, per millorar la convivència, per sobre les mides de control i repressió. Ho hem dit al Consell de Seguretat.
-I que funcionin bé?
L’aigua, sens dubte és de referència, tot i que funciona només des de gener. Caldrà que l’Ajuntament doni tota la informació del que es vagi fent. Hi ha l’Observatori, com deia abans, per controlar i permetre la participació ciutadana.
Pot ser que alguns ciutadans encara no entenen per què hi ha hagut el canvi, si funcionava «bé». Però no era caprici, el contracte havia acabat després de 75 anys, calia veure la manera millor de gestionar el servei i l’opció pública va guanyar suport ample. A banda els contenciosos judicials engegats per Mina, la gestió pública anirà endavant. Per això la mateixa Mina ha signat el contracte per garantir una transició de 5 anys, després tot quedarà en mans de l’Ajuntament.
-S’ha parlat molt del model de comerç, del conflicte petit comerç-grans superfícies-mercats tradicionals-vida als barris…
Hi ha la percepció que el centre ciutat és un mica buit, i els barris pitjor. S’està perdent el petit comerç i vida als barris. L’Ajuntament no és l’únic responsable, però pot obviar la qüestió, que és supramunicipal, comarcal i de regió metropolitana. Aquí cal intervenir. És un tema essencial, el petit comerç és fonamental per fer estructura de ciutat, com ho és la petita empresa en general.
La ciutat i els drets humans i socials
-Comentaves el problema de la vulneració de drets humans fonamentals
Parlem de la necessitat de treballar amb una perspectiva de defensa dels drets humans i socials. Avui hi ha un gravíssim problema amb el dret a l’habitatge, amb les llistes d’espera a la sanitat, la segregació escolar, la terrible manca de residències per a gent gran i per a gent amb discapacitat, així com vulneració del dret a l’accessibilitat universal.
Tenim un instrument fonamental, signat per l’Ajuntament, que és la Carta Europea de Salvaguarda dels DD.HH. a la ciutat, des del 2000; però que fins ara ha estat sense ser coneguda ni aplicada. Tota l’acció de govern hauria d’estar impregnada de la Carta, de la seva filosofia, i segur que bona part dels problemes de la ciutadania estarien, si no resolts, sí molt millorats.
Caldria una estreta col·laboració Ajuntament-Sindicatura de Gregues, així com un acostament a les entitats que treballen aquests temes, com l’Espai Drets, la Comissió de Seguiment de la Carta Europea (que té acord signat amb l’Ajuntament), el Consell d’Entitats, el Parlament Ciutadà, la PAH, el CSV, Sindicat Llogaters, Comissió Residències i altres.
Deixa un comentari