ERC-MES proposa que no es pugui expulsar a un infant dels menjadors escolars sense autorització prèvia de l’Ajuntament. El grup municipal critica que el govern vulgui limitar-se a fer de mitjancer entre l’empresa i les famílies.
«Si parles d’un servei públic i de drets bàsics cal anar un pas més enllà. I això implica assumir les responsabilitats». Sota aquesta premissa, el portaveu del grup municipal d’ERC-Mes, Isaac Albert, ha defensat la proposta que es presentarà al pròxim ple de novembre perquè l’Ajuntament de Terrassa assumeixi la seva responsabilitat com a garant últim dels menjadors de les escoles públiques de la ciutat com a servei públic adreçat a la infància.
Segons el grup municipal d’ERC-MES, d’ençà que va sorgir la notícia respecte a tots els problemes esdevinguts en els menjadors escolars a inici de curs al voltant dels impagaments s’ha parlat de les famílies i de la possible mala praxi de l’empresa quan qui té la responsabilitat última és l’Ajuntament.
La modificació del protocol de cobraments aprovada per la comissió de menjadors el passat 13 de novembre no convenç al grup municipal. I és que la modificació del protocol preveu que l’empresa faciliti un «comunicat o nota informativa» que les famílies hauran de tornar signada en donar-se d’alta per «que les famílies estan assabentades del protocol de pagament del servei de menjador». Un contracte, a efectes pràctics (aquesta va ser la paraula emprada per l’equip de govern a l’hora d’explicar la mesura en reunió amb els partits de l’oposició), que blinda les obligacions econòmiques de la família davant el servei però no les de l’empresa.
Per ERC-MES, el govern actual, oblida una qüestió fonamental: El servei de menjadors és un servei públic, potestat de l’Ajuntament. Que el servei estigui en règim de concessió no exclou en cap cas que el responsable últim del servei és el consistori i que, per tant, més enllà que s’hagi atorgat per contracte públic la potestat a l’empresa de gestionar els cobraments, l’únic autoritzat per signar qualsevol mena de compromís amb els usuaris i, en cas d’impagament, procedir a l’autorització de la finalització del servei, hauria de ser l’Ajuntament. Segons Isaac Albert: «Si a una família no se li pot tallar l’aigua a casa sense autorització del consistori, a un nen o nena no se’l pot deixar sense menjar a l’escola sotala mateixa premissa. L’aigua és un servei essencial, el menjar un dret essencial».
En la mateixa línia, ERC-MES també considera que permetre que s’estableixi com a contraprestació al no pagament del servei cobrir les necessitats de l’infant amb un entrepà vulnera el dret a la no discriminació doncs no hi ha un tracte d’igualtat amb la resta d’usuàries i es fa una distinció evident davant el grup i, sobretot, davant els ulls de la persona afectada.
Com a servei públic, pel grup municipal l’Ajuntament ha de blindar clarament la seva obligació com l’únic amb potestat d’autoritzar que es deixi d’atorgar el servei a una família usuària si l’impagament no és justificable. Fins a produir-se aquest extrem, el consistori ha de garantir que la gestió de l’impagament per part de l’empresa davant la família i sobretot el menor sigui impecable, que tots els casos enrocats requereixin resposta municipal i que, mentre el procediment es mantingui obert, el servei se segueixi atorgant en les mateixes condicions exactes que a la resta d’alumnat.
En uns temps com els actuals, on la precarització del mercat laboral porta a les famílies a situacions de necessitat sobrevinguda, no és de rebut que l’empresa només derivi a l’Ajuntament aquells casos de famílies becades, mentre que la resta quedin a la discrecionalitat de la concessionària sense possibilitat d’inspecció de serveis socials.
Com diu el contracte en vigor amb l’empresa, és potestat de l’Ajuntament «requerir la presentació de qualsevol document relacionat amb l’objecte del contracte i dictar ordres per garantir o restablir el funcionament del servei».
En altres paraules, segons Isaac Albert «com a Ajuntament representem a la ciutadania i som els garants dels serveis públics i ho podem fer. És fàcil intentar establir un protocol on limitem el paper de l’Ajuntament al d’una espècie de mitjancer del servei, però l’obligació envers la infància i tota la ciutadania va molt més enllà».
1 Comment
Tiago Ferreira
23 novembre 2018 - 13:12Llàstima que el grup municipal d’ERC-MES s’hagi deixat de comentar que el model que existeix a Terrassa és precisament aquell que el Departament d’Educació (liderat precisament pel conseller Josep Bargalló de… ERC) pretén implementar arreu del país amb el seu projecte de decret de menjadors. Un esborrany que preveu que el temps de menjador NO és part del temps lectiu i que de ser gestionat per entitats privades sota el règim de contractació pública, tal com passa actualment a Terrassa. Amb ratios monitor-infant més altes, amb més precarietat laboral, i amb costs més alts per les families, doncs amb un risc més alt d’impagaments i tanmateix d’infants exclosos.
A més, el grup municipal d’ERC-MES, sembla oblidar quelcom fonamental: el problema no és que qui autoritza l’expulsió sigui l’empresa per comptes de l’Ajuntament, el PROBLEMA és el model que preveu que el menjador sigui un servei privat, car i de baixa qualitat, amb treballadors explotats i doncs blindat a la universalitat i, pitjor, a les families més desposseïdes.
I mentre prefereixi defensar la política neo-liberal del seu Departament d’Ensenyament, la posició de mercat de la patronal d’empreses de catering, i alhora fer campanya electoral en clau municipal, el grup municipal d’ERC-MES és part del PROBLEMA, i de cap manera una solució.