Sol passar de no fixar-se massa ni poc en allò de més proper, o no donar-li importància. Aquests dies hem sabut per mitjans informatius d’abast estatal que l’escola Mare de Déu de Montserrat, de l’homònim barri egarenc de referència per Torre-sana i Vilardell, apareix en un estudi on es cita 50 centres educatius de tot el món que s’han distingit per pràctiques innovadores i d’èxit. Realitzat pel psicòleg Alfredo Hernando, es titula Viatge a l’escola del Segle XXI.
La Núria Marín, actual directora del centre i promotora del projecte i amb quasi 30 anys de treball en el món de l’educació, afirma que en seleccionar l’escola el que «s’està distingint és el model de Comunitat d’Aprenentatge (CA) i les seves actuacions educatives i convivència d’èxit». En tot cas, no per ser una més en aplicar el model, sinó per ser l’escola de referència en el seu nivell. Cal tenir en compte, així mateix, que al centre la població nouvinguda representa un 84,31%, i la d’ètnia gitana l’11,27%, o sigui, un total de diversitat del 95,59%.
15 anys d’experiència
L’experiència va començar al 2001. Fins llavors, l’escola vivia una situació difícil, el fracàs escolar era altíssim, malgrat els intents amb metodologies i experiències vàries. En 5 anys d’aplicació del mètode CA van passar d’una mitja del 17% en comprensió lectora al 85%. «Això és espectacular», explica la Núria, «però, és el que passa en general quan s’apliquen les actuacions». Els resultats en els primers anys són sempre molt bons.
Núria Marín, directora del col·legi Mare de Déu de Montserrat, al seu despatx. FOTO: PV
La clau de l’èxit, això és el més important, emfasitza, «és ser un projecte compartit per professorat, alumnes, família, entitats socials del barri i entorn i voluntariat. «Quantes més persones de l’entorn interactuïn amb els nens i nenes segur que provoquen una situació per tenir més ganes d’aprendre, estimulen l’interès i desig. Sabem que quan els infants tenen ganes d’aprendre llavors aprenen, i això també provoca una millora de la convivència».
Patentat per en Ramon Flecha i l’equip CREA de la Universitat de Barcelona, el mètode va encantar l’equip docent de l’escola, que acabà elaborant una proposta pedagògica, amb el 100% de suport del claustre i el consell escolar. Va ser un procés participatiu, recorda la directora, amb assemblees de classes, reunions de delegades (des de P3 a 6è) i amb l’AMPA.
Un apartat que s’ha verificat molt potent és el de participació de voluntariat. De fet, garanteix, que «podem anar millorant perquè participen moltes persones en diferents horaris lectius i extraescolars»: de 27 a 30 persones, mares, mestres, persones jubilades, estudiants de Pedagogia. I així es fa funcionar la ràdio de l’escola, horaris de biblioteca o formació familiar, i classes de logopèdia.
L’altre aspecte fonamental del model és que ajuda a transformar l’entorn. Amb l’associació veïnal desenvolupen el projecte Somni de Barri, amb xerrades i formació sobre cooperativisme i la creació d’un grup de 5 persones per treballar un hort urbà. L’escola treballa amb la cooperativa de serveis l’Eina, promou una cooperativa de costura, col·labora amb el punt Òmnia d’educació en informàtica i TIC, i amb l’esplai infantil i juvenil Tremola, que gestiona extraescolars. «Tot plegat en diem optimització de recursos de l’entorn».
La Comunitat d’Aprenentatge
L’educació és un projecte de la comunitat, o sigui del conjunt d’agents: alumnat, professorat i personal no docent, familiars, veïnatge i altres persones que envolten l’escola. Èxit escolar i convivència s’empenyen mútuament. Cal la col·laboració i la complicitat de la comunitat, per aplicant les dites actuacions educatives d’èxit. El model no distingeix entre comunitats ni sectors socials o geogràfics.
Les pràctiques d’èxit són cinc:
1. En cada classe, grups interactius, amb participació d’alguna persona adulta, docent o no, en les àrees instrumentals: català, matemàtiques i anglès. Aquesta persona gestiona l’activitat, quan acaba canvia de grup. Durant una hora i mitja, 4 activitats amb 4 adults.
2. Tertúlia literària dialògica de clàssics universals, de P4 a 6è, una hora setmanal. Amb la lectura comentada de les obres clàssiques; els infants expliquen perquè han escollit un paràgraf, amb què ho relacionen amb la seva vida. Després, s’obre torn de paraules amb les companyes i s’elabora el pensament, s’aprèn vocabulari, idees, frases fetes, girs del llenguatge. Participen també la tutora i familiars.
3. Formació i participació dels familiars i gent de l’entorn, amb formadora voluntària: català diferents nivells; tertúlia literària dialògica de mares i pares; conversa en situacions quotidianes: metge, supermercat, administració pública.
4. Acceleració de l’aprenentatge en horari extraescolar: biblioteca tutoritzada, animació a la lectura i reforç escolar, gratuït i voluntari, amb persones adultes voluntàries (professorat, familiars i altres), 25 alumnes i 4 adults.
5. Model dialògic de prevenció de conflictes, amb l’objectiu d’enfortir la comunitat per reaccionar davant casos de desigualtats, masclisme, racisme i altres. Tots els conflictes es tracten a les reunions de delegats i delegades: exposició i informació, debat i propostes. L’escola Montserrat va establir una norma, aprovada per unanimitat: «respectar totes les persones de l’escola i la comunitat, no es pot agredir ningú, ni de forma física, ni oral; no es pot dir mentides sobre ningú ni amenaçar, no es pot obligar ningú a fer el que no desitja; no discriminar ningú per diferència de religió, de color de pell o menjar, hem de ser bons amics i amigues i hem de defensar la víctima».
Pep Valenzuela
Deixa un comentari