FAVT: “Han estandarditzat la societat, però cal respectar tothom diferent”

No Comment
Ramon Clariana, vocal de Comunicació, i Joan Vila, vicepresident de la FAVT. Foto PV

S’ha de fer la ciutat accessible, és un mandat, no es pot pensar en això com una «millora» aquí o allà.

«No pot ser una competició per l’espai, es tracta de què hi hagi un espai per compartir, no per competir».

Pep Valenzuela

L’assemblea de la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa d’aquest any va escollir com a vicepresident en Joan Vila, que és al temps president de l’entitat Prou Barreres!, per la defensa dels drets de les persones amb discapacitat.

D’altra banda, la Favt té un conveni de col·laboració amb aquesta entitat des de fa anys. O sigui, el compromís de la Federació amb la lluita per garantir l’accessibilitat de totes les persones és total i sense matisos, destaca en Ramon Clariana, expresident de l’entitat i actualment vocal de Comunicació.

Certament, s’ha avançat molt, tant en estudis com en legislació, afirma en Joan Vila. «S’ha entès el que s’ha de fer, perquè estem parlant de l’espai públic, on es troben molts interessos diferents, com vehicles, comerços i altres, i si no es posa algú que reguli, l’accessibilitat universal no pot ser efectiva, sinó que esdevé segregació segons les condicions físiques». O sigui, emfasitza: «No pot ser una competició per l’espai, es tracta de què hi hagi un espai per compartir, no per competir».

Per això, explica, és fonamental la llei d’accés universal. «Però perquè s’apliquin les normes, els equips tècnics de les institucions estan per fer això. Tenim la llei que regula, no cal inventar res». El problema és que, com que la llei planteja un canvi profund, que toca edificis, comerços, carrers i tot l’espai públic, «no la volem veure, i les persones sempre som les últimes, però ara han de ser les primeres». Cal fer el canvi, subratlla, i les eines hi són.

La legislació, de fet, ve de lluny, de 2003, on es planteja la igualtat d’oportunitats i no discriminació i accessibilitat universal per al conjunt de col·lectius, menys el de la discapacitat, per al qual es plantegen uns terminis per eliminar les barreres. Ara, però, des de l’any 2017, és obligatori eliminar barreres. En Joan alerta, com ja ho ha fet amb el govern local i altres autoritats, que en el context actual «qui no actuï contra la discriminació es converteix en còmplice de la mateixa».

El passat dia 21 de juny, Prou Barreres va presentar un llistat de mesures (vegeu article a sota) que l’Ajuntament haurà de dur a terme. «El que abans era petició acceptable i admirable, ara, per llei, s’ha de fer: totes les actuacions urbanístiques han d’incloure l’accessibilitat universal, qualsevol actuació d’obra ha d’incloure l’actuació», sentencia.

En aquest sentit, denuncia les ampliacions de vorera amb passos de pintura. I afirma que «encara que sigui una actuació provisional s’ha de complir el protocol d’accessibilitat, i no s’està fent, no pot passar tothom», assenyalant que cal rebaixar voreres, anivellar el terre i altres actuacions. «Es tracta només de què les coses es facin ben fetes i ja està, cap altra cosa», rebla.

En Joan explica que no es pot abaixar la guàrdia ni un moment, perquè a part les barreres físiques n’hi ha les culturals, econòmiques i polítiques: «la societat s’ha estandarditzat, però ara hem de passar a la vida per a tothom».

En aquesta línia, en Ramon afegeix que és molt freqüent que s’argumenti en contra de les actuacions per garantir l’accessibilitat el fet que «val molts calés, però és que el dret de les persones no té preu i s’ha de garantir, i no serveixen disculpes de provisionalitat, fins quan aquesta provisionalitat?!».

Des de l’Ajuntament, comenta el vicepresident de la Favt, els han demanat que davant les queixes presentin propostes en el Pla d’Acció, «però senyor!», etziba, «el pla d’acció no necessita que ningú demani l’accessibilitat universal, és un dret! Has de treballar per fer la ciutat accessible, és un mandat, no pots pensar en això com una «millora» aquí o allà.

Lamentablement, aquesta responsabilitat encara no l’assumeixen».
En aquest punt, en Ramon insisteix novament en el fet que s’ha d’entendre que allò que afirma en Vila ho afirma no només com a Prou Barreres, sinó també com a Favt: «els criteris del Joan són els nostres criteris».

Un altre tema important toca als mitjans de comunicació, també els de l’Ajuntament, afirma en Joan. Cal posar tots els mitjans, utilitzar el llenguatge senzill, la titulació i signes, entre altres, perquè tothom tingui accés igual a la informació.

Pel que fa a les eventuals denúncies d’incompliment amb l’accessibilitat, en Joan informa que cal fer, en primer lloc, un requeriment. Després, hi ha un termini de tres mesos per fer la intervenció que calgui, i si no es produeix, el cas es pot portar ja directament al jutjat. Això serveix també en els casos en què l’Ajuntament hagi d’exigir d’altres institucions o empreses, com ara és el problema dels pals elèctrics a les voreres. En aquest problema, afegeix en Ramon, «la Favt intervindrà per exigir solució urgent».

Related Articles

Deixa un comentari