Francesc Muntada (Centre Excursionista-CET): “Trepitjant ferm i mirant nous horitzons”

No Comment
Francesc Muntada, president del CET. Foto: PV Francesc Muntada, president del CET. Foto: PV

Recentment, el Centre Excursionista de Terrassa (CET) ha estrenat un bar obert al públic. Lluny de l’anècdota o petit pas, el fet cal enquadrar-lo en una reflexió estratègica sobre el futur, animada des de la junta directiva i a la qual hi dedica temps i esforços aquesta entitat que es compta entre les més antigues de la ciutat, nascuda el 1910, i amb un nombre de socis entre els més importants, més de 1.600 socis cotitzants. Hem volgut saber com està l’entitat i què és això que es prepara al carrer Sant Llorenç.

“A nivell econòmic, l’entitat funciona bé, amb un pressupost ben equilibrat”, comença dient en Francesc Muntada, president del CET, membre des de mitjans dels 1970; “sempre hi ha hagut la filosofia de defensar molt la seva independència, en general, i concretament davant del poder polític. Sempre hem defugit viure de subvencions, fent el que podíem amb les quotes i el que paga la gent a les activitats”.

De tal manera que ni crisi ni retallada de subvencions públiques els ha afectat a nivell pressupostari, tot i comptant amb la baixa de prop d’un centenar de socis entorn de l’any 2011.

Ens ha sorprès la quantitat de gent que mou el Centre. En Francesc, com qui vol treure ferro, tot admetent que és molta gent, matisa que “aquí la gent més aviat fa activitat solitària o per grups petits passa” i confessa tenir “enveja d’entitats com Minyons o Bastoners, que són entitats que si no hi són tots no poden fer res”.

Mai s’han trobat tots els socis, “ja m’agradaria a mi trobar-los”. D’altra banda, hi ha socis perquè els hi permet avantatges com treure’s el carnet de la Federació o utilitzar el rocòdrom que acaben d’inaugurar junt amb el bar, i tenir descomptes en alguns llocs, com els refugis de muntanya per exemple.

Amb tot, adverteix, la quota no és res de l’altre món, la més cara no arriba a 90 euros l’any, i es pot pagar en terminis. Després hi ha els socis beneficiaris i parelles, que paguen menys, i els joves, que paguem només 40 euros.

CET rocòdrom (foto CET) Rocòdrom recentment inaugurat al local del CET

Activitats, moltes i variades

A nivell d’activitats el Centre està vivint un moment bo, amb una oferta d’activitats considerable, en tots els àmbits i per totes les edats. Hi ha, tradicionalment, programa per als joves, des dels 10 anys fins als 20. Després ja poden entrar a formar part de les seccions. Però, aquest mes comença una activitat per a infants a partir dels 4 anys. “O sigui que cobrirem des dels 4 anys fins als 99”, assegura tot cofoi el president, que ha estat responsable molt temps de la secció de fotografia.

L’oferta inclou senderisme,  l’activitat més senzilla, caminar per camins ben fressats; alpinisme en totes les modalitats, escalada, esquí de muntanya, raquetes de neu; espeleologia, una secció potent molt reconeguda a Catalunya per la trajectòria i formació, amb cursos anuals. També esquí alpí i esports de neu i gel. I ara també bicicleta de muntanya.

Llavors, hi ha la secció de ciències naturals, amb com tres vocalies: botànica, ornitologia i entomologia. Activitats de geologia. La ja citada secció de fotografia, que organitza un concurs dels més antics de Catalunya, des del 1912, ja n’han fet la 74ena edició.

Funciona, encara, una vocalia de cultura que organitza conferències, taules rodones, debats, un programa de sortides literàries, concursos de poesia, i també l’experiència dels “versots” d’en Jaume Aulet, o “garrotuits”, tal com ell mateix els ha batejat.

L’oferta del CET, per tant, és prou interessant, ampla i variada. Tot i això, “no és per dormir-nos en els llorers”,es plany, “hi ha coses que hauríem d’oferir que encara no ho fem”. I això que s’havia oblidat de dir les curses de la muntanya sense competir i les pràctiques d’orientació.

Preparar el futur

La inquietud i l’esperit alerta marca de la casa no els permet, però, confiar-se. Encara “hi ha una cosa que ens fa patir”, explica en Muntada, “observant la societat com ens sembla que evoluciona, creiem que aquest sentiment de fidelitat a una entitat que fins ara ha alimentat entitats com la nostra s’està perdent”. Afirma que la gent més jove no s’associa a una entitat; perquè que les facilitats d’informació, de conèixer les ofertes; la facilitat de desplaçar-se, “fa més fàcil participar a moltes més activitats concretes i no pas ser soci només d’una entitat”.

L’edat mitjana de les persones sòcies del CET ronda els 40 anys, informa en Francesc. “Avui està bé”, avalua, “però la qüestió és: com podem garantir el funcionament futur, si hi haurà gent que vulgui pagar una quota de soci, sinó només participar d’algunes activitats?” La relació que hi haurà entre les entitats i les persones serà diferent de la que hi ha ara, defensa. Tot i que segur que hi haurà que es farà soci, “però, és allò de la realitat líquida del Bauman, el sociòleg”.

D’acord amb el pla estratègic que ja van adoptar ara fa quasi dos anys, han començat establint preus diferents a les activitats, per a socis i no socis. Els socis garanteixen l’estructura, és un reconeixement a la fidelitat, “però cal començar a pensar en un futur en que no tindrem socis i que per tant l’estructura l’haurem de mantenir d’una manera o altra”.

Més enllà, afegeix, “també hauríem d’aprofitar tota la saviesa que tenim acumulada en el Centre, i oferir aquests coneixements a altres grups”. Organitzar activitats a la muntanya no ho pot fer tothom, i segur que poden tenir interès en això moltes entitats, “aprofitar tot aquest coneixement que nosaltres tenim acumulat per oferir-lo a altres i ells ho puguin aprofitar”.

En definitiva, conclou en Muntada, “el desig de tornar a la natura, de contacte amb la muntanya, no només ni principalment l’esport extrem, però sempre buscant superar dificultats, jo crec que és un valor que va en creixement i nosaltres podem oferir això. I podem ensenyar-lo i a més amb seguretat, sense riscos innecessaris”.

Per aquí van els pensaments i les passes del CET, “intentant redefinir què és el Centre i quin ha de ser el seu paper, cap a dintre, què ha d’oferir als seus socis; i cap a fora, què pot oferir el Centre a la ciutat i el país”.

Pep Valenzuela

Related Articles

Deixa un comentari