Redacció
Els dos grups municipals més grans al Ple terrassenc, Tot per Terrassa i el PSC, mantindran la seva posició. La resta fa un bon ball. Ball i mal de cap en el cas d’ERC, que per 3 de les 5 representants que tenia i feien del partit un aliat fort i sòlid. Li passa al davant Vox, que entra de nou amb 3 regidors. Es manté Junts per Terrassa amb les dues regidores que tenia, i amb dues regidores més retorna el PP a la sala de plens. Ciutadans es queda sense representació i, tal com apunta el resultat d’aquest partit a Catalunya i el conjunt de l’Estat, aniria camí de la desaparició.
La gran notícia, de totes maneres, si més no quan hom pensa en el llarg termini, hauria de ser l’augment de l’abstenció, de quasi 9 punts. Ha votat només el 50,5% de cens, o sigui la meitat de les ciutadanes amb dret a vot. En altres jocs, això ja seria motiu d’invalidació de la partida. Els quatre partits que mantenen representació l’han aconseguit amb menys vots.
Elucubracions a banda sobre l’eventual significació i efectes d’aquesta abstenció, la victòria del partit de Jordi Ballart és un reconeixement indiscutible de la seva figura, de l’exposició mediàtica de la qual tant se n’ha parlat i dit com a eina fantàstica de caça de simpaties i vots. A més de les filigranes i espectacles a les xarxes, aquest reconeixement segur que ho és també a la labor de govern, estigui d’acord o no l’oposició amb el mateix.
Sorprèn, per tant, que la feina i empeny que ha posat ERC en aquests quatre anys de mandat, amb pandèmia pel mig i tot, no hagi tingut el reconeixement corresponent, ben al contrari, malgrat fins i tot l’ampli consens d’analistes de la política municipal en torn de la importància decisiva de l’aportació al govern dels socis republicans.
L’altra sorpresa, mentrestant, és l’entrada del partit ultradretà amb tres regidors, per més que previsible i considerant el segur traspàs de vots de Ciutadans a aquella formació. A més, perquè hi ha el retorn de l’altra partit dretanista, el PP. Tots dos sumen molta reacció i, en el cas del primer, especialment agressiva i bel·ligerant. A la ciutat encara es recorda la visita del segon de bord en un míting a la plaça 1 de Maig, amb manifestacions de denúncia i molt violenta acció policial.
En el seu segon intent de recuperar representació a l’Ajuntament, la CUP ha tornat a quedar-se curta de vots. Un resultat previsible, d’acord amb totes les enquestes.
Menys previsible, encara que també ho anunciaven alguns sondejos, era el resultat de Terrassa en Comú Podem. A les eleccions del 2019, es presentaren dues candidatures d’aquest espai, que havia tingut 6 regidores durant la legislatura prèvia, i cap de les dues assolí el nombre mínim necessari, malgrat sumar totes juntes 8.147 vots, el que li hauria pogut representar 3 o 4 escons en aquell moment.
Presentant-se units, en aquesta ocasió, i considerant, a més a més, la llarga trajectòria i patrimoni polític i cultural dels quals és heretera aquesta (des del PSUC dels anys 1970, passant pel PCC, ICV i EUiA), Terrassa en Comú Podem ben bé podia intentar fer quelcom per reanimar un nombre suficient dels ja dits vuit-mil vots de fa quatre anys. Hom intenta explicar-se el cas i pensa, tal vegada, que les votants no s’han reconegut en l’actual proposta, malgrat els esforços de la candidatura. O, potser, que el partit no ha fet prou. O, finalment, que els temps deuen d’haver canviat més que ningú no s’imaginava i, qui sap, caldrà inventar quelcom de nou.
El partit de Jordi Ballart pot governar sol encara i no tenir majoria suficient. Podria repetir l’aliança amb ERC amb la qual, segons declaracions de les dues parts, tan bé s’han sentit i hauria funcionat, almenys per governar. Ara, però, el suport d’ERC no li soluciona cap problema pel que fa a xifres a l’hora de guanyar votacions en el Ple.
Deixa un comentari