Llançament de Guanyem Terrassa a la plaça Vapor Ventalló, el mes d’octubre de 2014.
A dia del tancament d’aquest material, el debat i la negociació per fer realitat a ciutat una candidatura unitària alternativa, que es diria Guanyem Terrassa, encara són oberts i compten amb la participació de persones a títol individual, que ja treballen a comissions, i de forces polítiques: Partit X, Podemos, ICV, EUiA, CUP i Procés Constituent.
El model de la proposta no només s’emmiralla en l’homònima de Barcelona, sinó que, en bona mida, sorgeix allà mateix, per la participació de diversos militants terrassencs, com en Xavi Martínez (activista animador de l’Ateneu Candela).
La proposta nasqué de moviments socials amb una trajectòria llarga de lluita, com és la pròpia PAH, de la qual havia estat portaveu l’activista Ada Colau, segura candidata a l’alcaldia de Barcelona. Moviments que han plantat cara a la situació d’emergència social conseqüència de la crisi i una de les seves causes immediates i principals, l’esclat de la bombolla immobiliària.
La candidatura municipal, explica en Xavi, és una de les conclusions a les quals s’arribà: “la ciutadania organitzada, els moviments socials, han estat capaços de portar endavant mobilitzacions molt importants (vegis la recollida de quasi un milió i mig de signatures per la ILP d’habitatge), però la majoria absoluta del PP barra i impossibilita qualsevol canvi. Així, el moviment continua, però sense resultats, no es veu reflectit en les lleis que reconeguin els drets”.
Llavors, la ciutadania ha de continuar al carrer, connectada, en les xarxes, exercint i practicant la democràcia real. Però, ara, afirma en Xavi, “cal també fer el salt a les institucions, vistes fins ara com un tema tabú”. La ciutadania hauria de “ser també protagonista en aquest espai”.
És el que anomenen “revolució democràtica”, un camí que comença pels ajuntaments, el nivell més proper a la ciutadania i a on el moviment té més possibilitats d’incidir. De manera que aquesta “revolució que ja està fent-se als carrers ha d’arribar als ajuntament i cap amunt”.
A Terrassa, clarament, també s’havia de provar, “tot tenint molt en compte les condicions particulars de la ciutat”, matisa.
Cap al juny de l’any passat van començar a treballar-ho amb gent de diferents grups i moviments, “no és una cosa del Candela”, assegura en Xavi, “per més que com a espai físic hagi esdevingut punt de trobada i referència per a molts col·lectius socials i fins i tot polítics”.
Guanyem planteja un espai obert a tothom; “però hi ha canals d’entrada, s’ha d’omplir una fitxa, passar per una reunió d’acollida, conèixer el projecte i participar en comissions de treball”. El plenari o assemblea sobirana és del conjunt de persones actives que comparteixen els elements bàsics que s’han apuntat, “no és un espai en que es comença de zero”.
Va ser al setembre, però, quan la proposta començà a agafar densitat, “vam decidir tirar endavant”. S’han creat comissions: d’organització, per pensar la forma interna i l’extensió als barris; finançament i legal, logística, continguts i la de relació amb partits i entitats. Hi ha també una de coordinació d’aquestes comissions, que és la que té tot el projecte al cap, que va marcant una mica les línies, la que va rebent els inputs de les comissions i fa net al plenari amb tothom.
Els mínims per començar, aclareix en Xavi, “estan bastant clars en el manifest i documents mínims que vam fer: aquesta és una estructura totalment ciutadana en la qual es participa a títol individual, no en representació de ningú, aquesta és una condició sine qua non. Una estructura ciutadana, que interpel·la a les majories i que vol guanyar l’ajuntament de Terrassa”.
Reconeix un altre repte, el de incorporar els partits que comparteixin relat, metodologia i objectius. Per això hi ha la comissió citada, per pensa-ho junts. En diuen confluència. Admet, però, “no sé si serem capaços d’unir protagonisme ciutadà i partits, hauríem de veure com participar-hi tots, que ells aportin la seva experiència que és important”.
En tot cas, assegura que “no serà una coalició ni una suma de sigles”, i que “segurament estem inventant un disseny híbrid”. Admetent que “si no s’aconseguís haurem de repensar les coses”, proposa com a solució “ser tots generosos per posar-nos d’acord”.
De moment, la feina no para, “hi participen unes 120 persones, gent que treballa en comissions i que participa en condició de tal en l’assemblea”. Considera que això és expressió d’una fase de politització ràpida, molta gent ve sense experiència prèvia, l’altra meitat seria gent que ja es movia en col·lectius o espais polítics. “La gent té ganes de canvi, interès i vol col·laborar i participar. Està tenint repercussió. La identitat amb Barcelona ajuda, perquè arriba a més gent”.
De les possibilitats de la candidatura, creu que parla el “nerviosisme d’alguns partits”. Assegura que “hi haurà grans canvis” a totes les eleccions. A Terrassa, “el PSC té cert pànic de l’èxit d’això; després de 36 anys governant, no té capacitat per generar il·lusió ni un projecte de ciutat transformador i al servei de la gent”. En això pensa el grup articulador de Guanyem i per això creuen que s’ha d’apostar “perquè ara podem guanyar; si no és ara, difícilment tindrem una altra oportunitat”.
Però, com que la victòria no està garantida, potser cal pensar altres escenaris. Aquí, en Xavi afirma amb rotunditat que “qualsevol cosa que no sigui guanyar, qualsevol pacte, serà consultat amb la ciutadania, aquesta serà qui decidiria i validi”.
Falta, ara, decidir la llista, que s’elaborarà mitjançant primàries; i altres aspectes no insignificants, com quina campanya i amb quines finances. Conclou que això s’ha de discutir a la comissió dels partits, però que “Guanyem no demanarà cap crèdit a cap banc”; i que estudiaran fórmules com micromecenatge i altres.
Deixa un comentari