Instituts Oberts: integrant alumnat, famílies i veïnat. Dues cooperatives (l’Eina i Versembrant) al capdavant de la gestió.

No Comment
Mural realitzat a l’institut Cavall Bernat

Pep Valenzuela

Instituts Oberts és un programa per a la comunitat educativa, amb un seguit d’activitats i projectes adreçats als i les joves del centre i a les seves famílies, fora de l’horari lectiu. Els objectius que es proposen són: millorar l’èxit escolar de tot l’alumnat, millorar els vincles de pertinença de l’alumnat i de les seves famílies als centres educatius i amb l’entorn ciutadà.

Tot plegat, mitjançant l’ampliació del temps educatiu a l’horari de tarda dels instituts a través d’una oferta àmplia i equilibrada d’activitats extraescolars; vinculant les activitats extraescolars amb la millora del resultat acadèmic, a través de la coordinació d’aquestes activitats amb l’equip docent de l’institut i a partir de la millora de la convivència. També potenciant la interacció entre alumnes i famílies de diferents orígens culturals, així com potenciant la perspectiva intercultural al centre educatiu.

El programa compta amb el suport de la UE Fons Social Europeu, Generalitat de Catalunya-Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, i l’Ajuntament de Terrassa.

Membre de la coordinació del programa a Terrassa i Sabadell (format per tres persones), la Mireia Soler Albrich informa, en conversa amb Malarrassa, que l’activitat s’està fent als instituts Ègara, Cavall Bernat, Les Aimerigues i Copèrnic, a Terrassa, i als Ribot i Serra i Junqueras, a Sabadell.

A la nostra ciutat, el programa va començar amb la coordinació de l’Ajuntament, com en altres ciutats. Llavors, però, informa Albrich, «la majoria de la gent era contractada a mitja jornada, de forma precària, el que produïa molt moviment i el projecte no aconseguia funcionar com calia». Vist el resultat, la Secretaria de la Generalitat decidí fer licitacions pel territori. A Terrassa va guanyar la cooperativa l’Eina, de serveis socioeducatius. Ara, explica la coordinadora, les treballadores estem a jornada completa, mitja jornada a cada un dels dos instituts que porten; «això ha millorat les condicions de les persones treballadores i el projecte en si, car demana conèixer bé l’institut i l’entorn».

Teatre, esport, biblioteca, cultura urbana

A Terrassa, com que abans ho portava l’Ajuntament, el servei de Ciutadania, «hi ha hagut relació molt estreta des del principi, i ens donen molt de suport», subratlla Albrich, per exemple amb els tallers, que poden ser gratuïts. Destaca també la relació amb la regidoria de Polítiques de Gènere i i el Pla Educatiu d’Entorn com a oportunitats per a millorar el programa.

Pel que fa a l’experiència concreta, la Mireia diu que cada centre té la seva política i cal fer l’encaix. A l’Ègara, on ella treballa, i al Cavall Bernat «va costar arrencar», reconeix, «però s’ha acabat fent bona feina. «Hem creat vincles amb l’alumnat, el professorat, l’equip d’orientació i agents del territori. Cada institut té la seva idiosincràsia, hi ha diferents agents i cadascú té la seva visió i necessitats; això demana tenir molta mà esquerra, entendre bé el conjunt, ser molt pacient, entendre el temps de les altres persones».

A l’Ègara s’ha fet teatre, s’ha obert la biblioteca dos dies a la setmana, perquè al barri de Can Parellada no n’hi ha (un bus biblioteca només), «ha estat molt interessant per a l’alumnat», declara Albrich. Aquest curs, volen obrir-la per a tot el barri. D’altra banda, s’ha fet reforç escolar, s’ha jugat a voleibol, amb molta participació i èxit i, a més, està vinculat al Pla Català de l’Esport. També es va treballar un Punt Lila i Antiracista, una proposta que també es va concretar a l’institut Cavall Bernat, on s’ha fet reforç escolar i jugat al bàdminton i altres esports.

Aquest Punt es va presentar a totes les aules i, a l’hora del pati, l’alumnat podia anar a demanar informació sobre temes de sexualitat, d’actuacions o recursos a la ciutat en temes d’antiracisme i si havien viscut alguna situació racista o masclista, que es recollia de forma anònima.

«Activitats que s’han de fer, segur», declara Albrich, són la formació de professorat i incorporar la perspectiva de gènere i antiracisme als extraescolars. També, la qüestió de l’autoestima i l’autoimatge en adolescents i joves, des de masculinitat i feminitat.

«Calen molts recursos», assegura l’educadora, «però, no hi ha una vareta màgica, no hi ha un exercici que farà que el teu alumnat ‘triomfi’; el més important, des de la meva experiència, és que tu hi siguis i ho facis bé; com parles amb l’alumnat, com intervens en conflictes, com dinamitzes l’activitat, quins valors transmets».

Finalment, a l’Ègara, durant dues setmanes de juliol, s’ha fet un taller de cinema amb l’ESCAC, l’alumnat ha après llenguatge audiovisual, com gravar, treballar amb el so, amb les imatges. I es va obrir el pati a les tardes, en el marc del projecte de Patis Oberts (que va començar a les escoles), amb activitats dinamitzades per la cooperativa Versembrant, que fa Casal HIP HOP amb tallers de rap, beatmaking, freestyle, breakdance i graffitti, dits, en general, cultura urbana amb perspectiva antiracista i de gènere, fent grafitis a les parets del pati, coreografies, que continuaran al setembre i l’octubre.

Els joves s’impliquen amb el barri

D’entrada, el programa s’estableix en centres d’alta o màxima complexitat. La Mireia Albrich, formada en teatre i humanitats, i activista feminista i antiracista, subratlla l’objectiu de «treballar la interculturalitat, implicant les famílies que els podria costar tenir relació amb el centre, perquè no parlen la llengua, pels costums dels llocs d’on venen…». Per això es fan classes d’alfabetització, llengües (català i, en alguns casos, castellà) i empoderament informàtic, perquè «tinguin recursos i coneguin el centre i es vinculin més, de manera que pugui millorar l’educació de l’alumnat».

La formació a les famílies és, principalment, en llengües, català i en alguns casos castellà, informàtica, aplicacions de les criatures per poder acompanyar-les. En tot cas, a la secundària les famílies es desvinculen bastant i, per exemple, les xerrades no funcionen, perquè no hi van.

Les activitats es fan fora de l’horari lectiu, així els instituts estan oberts a les tardes i en altres moments. En lloc de passar el temps al carrer, l’alumnat pot fer dibuix, teatre i extraescolars, aprenentatges fora del que es considera curricular, encara que també activitat de reforç escolar.

D’altra banda, es treballa la relació amb els agents de l’entorn, destaca Albrich, «perquè un altre objectiu és crear més associacionisme, que els joves s’impliquin amb el barri en els temes que els interessen, i per tant amb els esplais, el Districte Jove i altres. És un treball comunitari, d’intentar crear xarxa entre famílies, professorat, entitats…».

A més a més, afegeix la coordinadora, que té àmplia experiència, amb la cooperativa Trama, de treball en projectes de transformació social a través de la cultura, «hi ha altres possibilitats a partir del bagatge que cadascú té, per fomentar temes d’interculturalitat, des de perspectiva interseccional, per exemple proposant tallers per fer a l’aula sobre antiracisme i feminisme, i intentar generar espais de trobada entre persones migrants i no migrants».

Les activitats són gratuïtes, informa Albrich, però s’intenta fomentar el copagament, «això perquè, sovint, quan es fan les coses totalment gratuïtes no se’ls dona el valor que tenen». En tot cas, considera, el preu el copagament ha de ser petit o simbòlic, al mateix temps que «si algú no pot fer-ho, es busca la solució».

Durant el temps d’instituts oberts, destaca la coordinadora, «estàs amb l’alumnat i pots traçar estratègies conjuntes, una de les coses que m’interessa més del programa és crear treball de barri, que vegin cohesió, que se sentin part i vulguin participar-hi».

Related Articles

Deixa un comentari