Isaac Albert durant l’entrevista. Foto PV
L’alcaldable republicà assegura que el partit ha crescut en nombre i diversitat, i que tenen potència per guanyar
És indispensable la unitat d’acció, l’estratègica i els objectius. Però nosaltres diem que tres canyes de pescar pesquem més que una de sola. Això és demostrable.
Pep Valenzuela
Candidat d’ERC a l’alcaldia de Terrassa, l’Isaac Albert, amb mestratge en gestió financera, assegura conéixer bé l’Ajuntament de Terrassa, així com el mateix PSC, car durant 4 anys va formar part del govern (tripartit, amb ICV també). Avui, com ja des del principi en aquesta legislatura, es plantegen fer fora aquest «govern sense idees ni lideratge».
Un balanç de la gestió d’ERC-MES
El nostre èxit ha estat ser molt més indispensables i importants a l’ajuntament que la nostra condició numèrica ens dóna. Durant una bona part del mandat hem sigut els autèntics líders de l’oposició, sense menystenir ningú, però crec que hem estat capaces de generar un lideratge d’oposició i, sobretot, capacitat de posar-nos al mig entre govern i oposició i poder construir alguns acords.
Molts dels acords en aquest Ple han estat més per voluntat de l’oposició, i en aquest cas d’ERC, que ha fet com si estigués al govern, agafant l’oposició i el mateix govern per facilitar acords. Ja he citat els pressupostos, insistint en la seva necessitat, gairebé més que el mateix govern. El govern ha pogut governar, l’oposició ha pogut aportar algunes propostes per poder aprovar-los. Tinc la sensació que en molts casos hem estat l’actor que ho ha fet possible. N’estem orgullosos d’aquest paper.
Aquest temps, amb el procés polític al país, semblava que la màquina es parava…
El país ha viscut uns anys complicats, molt. Això ha tingut una afectació en el dia a dia polític de la ciutat. Terrassa no és una illa. Però crec que hem tingut la capacitat de posar Terrassa com un actor protagonista del que passa al país. Terrassa ha tingut un paper protagonista per molts motius, sobretot, també, perquè tenim un veí exiliat i un altre a la presó, exregidor, només per justícia política és normal que tingui un paper clau. Fer veure que al país no passa res no té cap mena de sentit.
A tres mesos com veus l’escenari electoral? I ERC?
Som un bon projecte polític. I som un actor polític molt important en aquesta ciutat, sigui quin sigui el resultat. Creiem que aportem a la ciutat un valor molt important, que té a veure amb el que deia, la capacitat de situar-te en una certa centralitat que pot facilitar la generació de majories.
En una ciutat que necessita nous lideratges, nous lideratges i pactes som un actor que podem fer això, amb capacitat d’entendre la ciutat i explicar el projecte.
Alhora, veiem que, tot i sense certesa, perquè les coses canvien molt ràpid, que serà un plenari molt més fragmentat, serà més difícil generar aquestes majories per poder governar i tenir estabilitat. Pot ser que per fer una majoria estable hi calguin 3 o 4 partits. Però no ens fa por, això necessitarà molta política de la millor per poder treballar, i molta generositat per part de tots.
Què diferencia el vostre programa?
Estem elaborant el programa encara. Però tenim molt clar que ha de girar entorn del que diem Educació, generant un projecte educatiu a la ciutat, entès no com l’educació reglada, les escoles, sinó com educació a temps complet, escoles, lleure, cultura, esport… El projecte del futur govern a partir d’un projecte educatiu que aterri al territori i als barris, a partir de les escoles i entitats, generant un projecte conjunt. Entenem que l’educació és un dels dèficits més grans que té la ciutat.
Contempleu en el programa el paper de Terrassa com a constructora de la República?
Si, parlem de ciutats republicanes, és el nostre objectiu. Una ciutat republicana entesa no com un canvi de bandera, de les banderes no es menja, encara que portin estels. Vol dir generar polítiques republicanes perquè la ciutadania visqui millor. La república catalana no serà sí o sí, no és un fet indiscutible, serà si som capaces de generar un projecte que acabi interpel·lant i interessant a la ciutadania. La república serà municipalista, fent polítiques per a les persones, vinguin d’on vinguin, parlin el que parlin, resin el que resin, estimin qui estimin, tinguin una vida amb condicions bones.
Teniu la força, l’organització capaç de fer-ho?
Sí, el partit està fort internament, hem crescut en nombre, en diversitat, en capacitat. Crec, a més, que el partit és més tingut en compte a la ciutat, és un actor més valorat, fins i tot per gent que no ens vota.
Tenim gent gairebé a tots els barris, no en tots els sectors, però tenim més facilitat de poder arribar i trobar gent, i això és important. Les llistes electorals les fem no pensant en el partit sinó en el que volem explicar i fer.
Creieu que podeu créixer en regidores, guanyar?
En aquesta ocasió estem en l’escenari de poder guanyar. És cert que serà molt complex, però estem en línia de poder sortir a competir, amb programa, propostes i discussió política, amb el PSC. No tinc dubte. No crec que en Vega sigui més creïble que l’Isaac Albert. Anem a competir de tu a tu. El PSC, que ha sigut un cert motor de la ciutat, ara és el tap que no deixa créixer ni avançar, ho podem rebatre de forma molt clara.
La dispersió de candidatures crec que es deu al fet que estem immersos en un canvi de paradigma, ens afectarà a tots. Però si hi ha gent que genera projecte pensant en la ciutat, que no tothom ho fa, és bo per a la ciutat.
Per què heu dit no a la candidatura unitària de l’independentisme?
És indispensable la unitat d’acció, l’estratègica i els objectius. Però nosaltres diem que tres canyes de pescar pesquem més que una de sola. Això és demostrable. Recollim més vots anant separats que junts.
“El canvi de Ballart a Vega no fa gaire diferència”
Podries fer un breu balanç del govern municipal?
El govern ha sigut molt inoperant. S’han trobat per primera vegada en minoria, tot i ser govern, i acostumats a governar amb majories amples que els han permès fer i desfer, no han sabut gestionar. Sense capacitat de generar confiances, interlocucions, projectes compartits, es fa molt difícil tirar endavant la ciutat. El govern no se n’ha sortit.
Per altre costat, crec que l’oposició ha sigut contundent però no dura. Nosaltres vam assumir que qui ens envià a l’oposició és la ciutadania. El nostre paper ha estat fiscalitzar l’acció de govern, però en cap cas paralitzar-la. Al contrari, hem facilitat sempre l’aprovació de pressupostos i d’ordenances fiscals. L’oposició, i nosaltres al capdavant, els hem facilitat que puguin governar, sota una màxima: com li vaig dir una vegada a l’alcalde: jo vull fer oposició i per poder fer-la vostè ha de poder governar. Hem facilitat l’acció de govern, entre altres coses perquè hem entès que la ciutat és millor amb pressupostos que sense. Però a qui li tocava liderar l’acció de govern no ho ha fet.
Finalment, hi ha una manca d’idees i lideratge polític. El PSC, que ha sigut el motor polític d’aquesta ciutat, això ningú no ho pot discutir, tot fent crítica i estant en desacord amb coses que s’han fet, però en aquests moments és el tap que impedeix que la ciutat reneixi i s’aixequi i avanci.
Tenim un govern incapaç d’entomar els reptes. El resultat de 4 anys de mandat és molt pobre.
El canvi de Ballart a Vega fa diferència?
Crec que l’Alfredo Vega és un alcalde que es preocupa més de les coses que passen a l’ajuntament. El Ballart tenia una agenda paral·lela, diguem-ne, estava més pendent del que passava fora, el Ballart és un candidat a l’alcaldia constant i permanent, però exercir d’alcalde poc.
Dit això, tampoc s’ha notat gaire el canvi, perquè els tres primers anys la persona amb qui havíem de parlar des de l’oposició per arribar a pactes i acords era en Vega. Aquest últim any també, però ja com alcalde. O sigui que l’interlocutor ha sigut sempre el mateix.
És cert que el Vega alcalde s’ha sentit més empoderat. Ell anava de número 8, però, curiós, va ser portaveu. Bé, això és cosa interna del partit. Ara se sent més empoderat. Cosa que abans no el tenia, perquè el Ballart no li havia pas donat. Fora aquestes diferències, la dinàmica ha sigut molt semblant. El PSC de Terrassa traspua de forma molt evident cansament, manca d’idees preocupant, manca d’il·lusió claríssima.
Per què no es va aprofitar la crisi, amb la sortida de Ballart, per fer un canvi?
És molt bèstia el que ha passat aquí. No som gens conscients. Pot ser que políticament havíem viscut una estabilitat bastant gran, no havien passat escàndols, era una ciutat que políticament havia tingut molta tranquil·litat. Però és molt bèstia que el grup majoritari perdi 6 regidores de 9. Va ser un daltabaix, i la casa ho ha patit, els tècnics i estructures administratives han patit una pèrdua de referents de full de ruta, de rumb.
Però el que és molt fort, paral·lelament, és que l’oposició amb una majoria alternativa possible no fos capaç de generar el canvi a la ciutat. El 2015 ja ho hauríem pogut fer, per primera vegada en la història democràtica hi havia una majoria alternativa per fer el canvi. Entenc, però, que no pot ser a qualsevol preu.
Però després, el 2017, que no tinguéssim la capacitat de fer el canvi, crec que és una reflexió que hauríem de fer tots.
Alguna cosa, però, ha estat bé, per exemple l’aigua
Els únics partits que portàvem en el programa electoral la municipalització érem ERC-MES, TeC i CUP, però no és just dir que ha sigut gràcies a l’oposició. Crec que el PSC, no el govern, que llavors hi havia també el PDeCat, per interès, perquè ho va veure des d’un punt de vista d’estratègia política convenient, es va posar, i són els que han fet la feina concreta, i nosaltres amb això som molts clars, intentem condicionar, estirar, generar projectes que sumin, però aquí qui ha fet la feina ha estat el PSC i nosaltres hem estat empenyent, ha sigut un projecte d’èxit compartit. I cal posar molt en valor la part tècnica de la casa, sens dubte.
Deixa un comentari