Isabel Marquès: “L’alumnat pot i hauria de ser sindicatura, ja fan experiències”

No Comment
La Síndica conversa amb escolars a la Masia Freixa.

Pep Valenzuela

Que hi hagi dies internacionals de commemoració i en favor de la defensa dels drets humans i, específicament, dels de la infància (el 20 de novembre) expressa, sens dubte, un reconeixement amplíssim, formalment universal, dels mateixos. La seva realització i respecte, però, caminen molt pel darrere de les declaracions, principalment en relació amb la responsabilitat d’administracions i governs.

La Sindicatura Municipal de Greuges de Terrassa té aquí el seu espai d’intervenció i responsabilitat. Una tasca gens fàcil. La maquinària administrativa té mecanismes, formes d’organització, ritmes i orientacions polítiques que la fan molt opaca, inaccessible generalment i poc o gens permeable a les noves necessitats i reclamacions de la ciutadania. Així les coses, només una ciutadania activa pot garantir la viabilitat d’allò escrit i declarat, així com, mirant endavant, millorar la situació dels drets, construir societat més justa.

Un dels àmbits on la responsable de l’organisme, la Isabel Marquès, posa més atenció, és en la vinculació de la seva acció fiscalitzadora a la de les organitzacions ciutadanes, i específicament amb la infància i el jovent. Pocs dies després de l’esmentat 20N, Marquès explica, en conversa amb Malarrassa, que treball molt aquest dia dels drets de la infantesa, sobretot amb activitats a les escoles, perquè «l’educació en valors i sobre drets humans, la informació sobre tot el que fa referència, des de les declaracions als casos de denúncia i les mobilitzacions socials, són fonamentals per a una educació plena».

La Síndica té el llistat de totes les escoles i una agenda plena, «ens han citat a moltes el proper any», comenta. Una activitat que fa conjuntament amb la Comissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats, l’Espai Drets i professionals del Dret interessades. Normalment, afegeix, l’activitat es concentra durant els segon i tercer trimestre.

Alguns dels temes que més preocupen, a l’alumnat i el professorat, són els relacionats amb les xarxes socials i l’assetjament o bullying en l’entorn escolar. «Nosaltres posem sempre el focus en què poden fer les alumnes», declara la Isabel, «el que poden fer, en general i, concretament, per la ciutat», en subratllar la importància de la Carta per la Defensa dels Drets Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, de la qual és signatària l’Ajuntament de Terrassa des de l’any 2000.

”En el bullying hi ha l’agressor i la víctima, però a mi el que més em preocupa és la resta de la classe que ho veu; no han de tenir por, cal denunciar aquestes situacions, implicar-s’hi”

La participació de professionals del Dret, destaca l’ombudsperson, segons la denominació internacional del càrrec, o defensora del poble, ajuda molt al bon resultat de les trobades. «Parlem de la funció de l’advocacia, de qui et pot defensar, que ho desconeixen molt, en explicar la Llei Penal del Menor, que desconeixen totalment, com la majoria de la ciutadania, per cert, i la cosa és que a partir dels 14 anys ja poden ser detinguts, amb un tracte especial, però ja tenen un nivell de responsabilitat penal».

Pel que fa a la seva relació amb la ciutat, amb les altres persones, «pensen, en general, que no poden fer res, que són menors», comenta Marquès, «però els expliquem que sí que poden, que han d’intervenir, denunciar coses que veuen, dient-ho a casa i a l’escola, i que poden fer-m’ho arribar a mi».

Encara que algunes escoles posen assignatures i demanen a la Sindicatura ajuda per fer projectes, la Síndica afirma que «els currículums escolars no informen prou bé de quins són els seus drets i responsabilitats». Amb algunes escoles han fet voltes pel barri, anotant les coses que estan malament o no funcionen; per exemple, fent fotos de la situació de places i carrers, preguntat a la gent gran per detectar problemes.

D’aquesta activitat han sortit informes que s’han presentat a l’Ajuntament, «els garantim que no és un estudi que fan i es queda en un calaix», emfasitza citant el cas d’una escola del Pla del Bonaire que demanava un pas de vianants, «es van sentir que poden fer i que formen part de la ciutat». En una altra escola, que feien una assignatura sobre pàgines web, van decidir fer la web de la Sindicatura, «aquesta és la web que tinc, feta per alumnes de 3r d’ESO».

S’han impulsat també projectes amb entitats, com Prou Barreres i la FAVT, «sobre les entitats i sobre la situació al barri, en la línia que comentava abans, però més a fons. Enriqueix molt l’alumnat, és un treball transversal».

Va molt bé que qui imparteixi sigui gent de fora, quan arribem la síndica i els advocats es queden molt parades, el professorat ja ho demana… és molt d’agrair, i és molt bo que el Col·legi d’Advocats s’obri a la ciutat també. Un dia se m’acosta una mare que havíem anat a classe de la seva filla, i la mare ho va dir que estudiava dret per culpa meva, per la xerrada de l’ESO i li va agradar la funció de l’advocacia.

La Síndica destaca: «Els animo molt perquè tothom es prepari per ser síndic, els dic que qualsevol de la classe pot ser síndic, que estudiïn bé els drets humans. Estan molt receptius». Recorda una xerrada sobre bullying, en una classe de primària: «Un nano de primera fila aixeca la mà, jo li demano si ha patit bullying, i ell respon que no, que és ell qui ho ha fet, es va autoinculpar davant tothom; li vaig demanar que s’aixequés i el van fer un aplaudiment. Em va impressionar molt i alegrà. D’altra banda, jo sempre explico que en aquests casos hi ha l’agressor i la víctima, però que a mi el que més em preocupa és la resta de la classe que ho veu; no han de tenir por i cal denunciar aquestes situacions, implicar-s’hi, crec que és el gran secret d’aquest problema».

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75