J. Navajas a la II Jornada per l’Escola Pública, l’any 2014.
Diverses forces del món de l’educació preparen la tercera jornada reivindicativa en favor de l’escola pública, pel proper 19 d’abril. Sindicats d’educació i ensenyament hi participen com a part de la Comunitat Educativa de Terrassa en l’organització de la mateixa.
No hi ha res de ritual en aquesta jornada. Perquè l’estafa immobiliària i financera que ha produït la crisi ha estat l’excusa ideal per utilitzar les tisores sense cap escrúpol, les famoses retallades. Però, més important encara, per començar a modificar les lleis i normatives sobre les diverses àrees, començant pel canvi exprès i sense cap vergonya ni dubte de la Constitució, executat per l’anterior govern del PSOE, amb el suport total del PP i de CiU, entre altres.
En definitiva, això és una ofensiva neoliberal en curs que vol desmuntar el sistema de serveis públics i garanties dels drets socials que s’havia anat assolint al llarg d’anys i dècades de lluites obreres, socials i polítiques. Conquestes històriques com la pensió digna o l’atenció sanitària universal i de qualitat ara perillen.
En el cas de l’educació i l’ensenyament és molt clar. Una perla només per entendre què volen fer: recentment, la secretària d’Estat del ministeri dit d’Educació i Cultura, per defensar el nou decret que fa més curts els graus de formació universitària i més llargs i cars els màsters afirmava que el sistema és “insostenible”. En altres termes, qui vulgui estudiar que prepari la cartera.
Els vents que bufen a la resta del sistema educatiu són els mateixos. Fa anys i governs que l’orientació de les polítiques té aquest caràcter que hom identifica com a neoliberal. Només cal parar una mica d’atenció als discursos: allò públic és ineficient, les funcionàries no treballen ni volen treballar, la competència i gestió privada permeten maximitzar recursos i resultats, al temps que minimitzar despeses; que cadascú es pagui l’escola que vulgui i altres…
A Catalunya, en aquesta línia, el govern de Convergència i Unió s’ha mostrat com un executor avançat de les polítiques de retallades i neoliberals. Així ho posen en evidència, denuncia en Josep Francisco Navajas, professor de secundària i sindicalista de CCOO, la supressió de pagues en els darrers anys que encara no s’han recuperat, tot i l’exercici de propaganda que el Departament ha fet en relació al retorn de una part de les mateixes.
El pitjor, sent prou greu, no és això, assegura en Navajas, sinó “la precarització de les condicions de treball”, via augment de les hores de docència (de 18 hores a 20 hores en secundària, de 23 hores a 25 hores en primària), de la ràtio d’alumnes per classe (de 30 a 35 en secundària, de 25 a 30 en primària) i la penalització de les baixes amb retallades de sou. A més, no s’estan cobrint bé les baixes de docents, i les contractacions també s’han anat reduint.
És un atac en tots els fronts contra l’actual sistema educatiu. D’una banda, amb la llei Wert (LOMCE), que representa una ofensiva centralista i centralitzadora, obertament anticatalana, anti escola pública, que es posa al servei de l’empresa i les sempre enigmàtiques “necessitats del mercat”, que reintrodueix la religió, la més retrògrada i fonamentalista; “deixant de banda la formació integral que hauria d’orientar els plans d’estudi”, subratlla Navajas.
De l’altra, la Llei d’Educació de Catalunya, que representa el “model neoliberal de CiU, amb suport d’ERC”, i pretén introduir les formes de gestió privada en lo públic. Evidència d’això és el decret de direccions, que crea la figura de la direcció com a carrera professional.
També els decret de plantilles, de provisió de llocs de treball. D’acord amb aquest, la persona designada com a directora del centre d’estudi es investida amb poder que la fan semblant a un cap d’empresa privada, podent escollir a la carta el professorat.
D’aquesta manera, assegura el representant de CCOO, “s’està generant conflictes al centres, perquè acaba amb la igualtat d’oportunitat d’accés a la funció pública, perquè ja no ordena la gent en funció dels mèrits, sinó que és la directora del centre qui escull”. I afegeix: “. detectem en alguns centres pràctiques d’amiguisme i clientelisme a l’hora de la selecció del professorat, a l’arbitrarietat en definitiva”.
Així les coses, “què fer”, es pregunta. Doncs no queda altra que “organitzar la resistència; això és possible i necessari”. Però no fàcil, afirma aquest permanent sindical que coneix prou bé el sector. Defensa que avui, amb tot el que ha passat, hi ha desafecció, resignació, i per això és prioritari organitzar el professorat per “fer un sindicalisme combatiu i així aquesta resistència contra l’ofensiva neoliberal”.
Pel que fa a la LOMCE, les organitzacions sindicals han proposat als municipis que es declarin insubmisos i desobeeixin. A Terrassa, l’any passat l’Ajuntament va arribar a fer una declaració de condemna, però res de desobediència.
En general, de totes formes, valoren positivament el que s’ha al municipi; clarament, l’aposta per redistribuir l’alumnat per l’escoles, acabant amb escoles gueto; o la promoció de llars d’infants.
1 Comment
EUiA de Terrassa Continua l’ofensiva per liquidar els serveis públics, també l’educació » EUiA de Terrassa
16 març 2015 - 22:01[…] Font: Malarrassa […]