Estimats nens i nenes, m’adreço a vosaltres, com a persones molt especials i vulnerables, en uns moments gens fàcils de la vostra, fins ara, curta vida.
Us han privat, de forma sobtada, i sense ésser-ne conscients, de les persones més importants i que més estimeu en aquest món, els vostres pares.
I ho han fet per portar-los a un lloc dels més indignes d’aquesta societat anomenada “humana”, com és la presó.
Presó vol dir anul·lació de la llibertat que et fa ser digne de ser humà. Per tant anul·lació de tots els drets que una persona té. I si ja és dur, discutible i controvertit per aquelles persones que han estat jutjades per haver comès un delicte i com a càstig la societat els imposa aquest aïllament inhumà que es diu “presó”, imagineu-vos per aquelles persones (que en són moltes arreu del món) que han estat detingudes de forma “arbitrària”, per un estat, un govern, que no han comès cap delicte, que no han estat jutjades, que se’ls imputen falses acusacions, pel simple fet de tenir unes idees o una forma de pensar “pacífica” però diferent a la de qui ostenta el poder, com és el cas dels vostres pares. Aleshores la impotència i la indignació són màximes.
Sí estimats, els vostres pares són “presos polítics». Segons el Consell d’Europa (que és un organisme que diuen que té molt prestigi històric, polític i social) són presos polítics totes aquelles persones que són detingudes en contra del que diu la Convenció Europea dels DDHH (que heu de saber que és un pacte signat per tots els governs els quals, estan obligats a complir, i també el govern que ha empresonat els vostres pares).
Aquest pacte garanteix la llibertat de pensament, de consciència i de religió, la llibertat d’expressió i d’informació. I també que la durada de l’empresonament ha de ser proporcional al delicte comès si no es produeix una discriminació davant d’altres persones (i els vostres pares no n’han comès cap).
A més vull que sapigueu que com a menors que sou, teniu una norma fonamental pròpia, com aquesta que diuen que apliquen als vostres pares! La Constitució, segur que l’heu sentit! Doncs la vostra norma fonamental està per sobre i és més important encara (ja que és un gran pacte, signat per tots els governs del món ja fa molts anys, per tal de garantir els vostres drets i el vostre desenvolupament), i que es diu Convenció dels Drets del Nen, i té 38 articles:
Pe exemple, el 2n diu : “tots els nens i nenes, sense discriminació, tenen els mateixos drets”; o el 9, que diu : “el nen té dret a viure amb els seus pares, i a mantenir el contacte amb ells, en cas d’estar separat d’un d’ells»; o el 28, quan diu : “el nen té dret a desenvolupar-se en un ambient de protecció, pau i tolerància”.
Un principi que presideix tota la Convenció i tots els pronunciaments dels tribunals internacionals, històricament, és el del Principi Superior del Nen, que suposa la vigència i satisfacció, alhora, de tots els drets del nen. És una protecció integral del desenvolupament del nen i de la seva qualitat, així com, el d’un nivell de vida adequat. (art. 27).
El Comitè de Nacions Unides (aquest pretès i fallit govern mundial), sobre els Drets del Menor, va fer les següents recomanacions, fa alguns anys: “ Siempre que haya niños y niñas que pudieran verse afectados, se deberá dar prioridad a las medidas sin privación de la libertad, incluso en relación a la detención preventiva, a fin de evitar el impacto negativo que sobre los menores tiene el encarcelamiento de su padre o madre”.
Però és que les pròpies lleis d’aquest país i que el seu govern ignora (quan li convé) van a favor vostre. Per exemple: aquesta suprema Constitució que llencen contra els vostres pares, en el seu art. 25, o la Llei General Penitenciària (art. 3) quan diu que l’activitat penitenciària ha de respectar la personalitat humana dels reclusos/es i els seus drets que no poden estar afectats per la condemna de privació de llibertat, sense que hi pugui haver cap mena de discriminació.
I també heu de saber que el govern que us priva dels vostres drets i dels drets dels vostres pares, és un dels mateixos que estan vulnerant, dia rere dia, els drets de molts nens i nenes immigrants que han de fugir de les seves cases, pobles i països perquè la guerra els vol aniquilar impunement (que per altra banda ells mateixos ajuden a crear). I en lloc d’acollir-los dignament a països europeus (com el nostre) on hi ha molta gent que estaríem disposats i encantats de tenir-los a les nostres cases, els condemnen a viure en camps de refugiats amb condicions infrahumanes, o a vagar de país en país intentat crear fronteres de tot tipus fins a perdre la vida o la dignitat.
Sí, estimats, vosaltres pertanyeu a aquest gran col·lectiu de persones més vulnerables que arreu del món continueu patint les humiliacions més terribles que un ser racional es pot imaginar (fam, pobresa, guerres, discriminacions, maltractes, esclavisme…) en nom d’aquests governs que tan parlen de l’“imperi de la llei”, de quina? Per això?
Qui són aquests governants hipòcrites? I quina superioritat moral o ètica tenen per empresonar els vostres innocents pares, condemnant de manera col·lateral les seves famílies i a vosaltres, especialment?
Amb aquesta carta pública, vull fer una declaració a favor de la vostra dignitat, com a fills condemnats col·lateralment, de presos polítics i innocents:
Cap ésser humà té dret d’allunyar els fills d’un altre, de forma arbitrària, provocant una pèrdua física (similar a la de la mort) i a més allargada en el temps.
Cadascun de vosaltres sou diferents, teniu les vostres necessitats, que cal que siguin considerades de forma personalitzada. I ningú us pot robar la demostració d’amor i afectivitat dels vostres pares, ni de vosaltres cap a ells (un petó quan en tens ganes, una carícia…).
Us discriminen envers altres nens i nenes a l’haver dinamitat la vostra normalitat i privar-vos dels vostres progenitors.
No podeu ser víctimes impunes de les afectacions i canvis que poden tenir els vostres pares, privats de llibertat (salut mental, emocional, física, sensació de pèrdua…).
Qui són aquesta gent? i quina mena de poder volen exercir? Capaç de provocar-vos sentiments de tristesa, abandó, absència, sentiment de injustícia, de despossessió, de culpa, d’incertesa, ràbia, enuig, vergonya, enyorança…
Quina mena de llei o norma permet el fenomen inhumà de la vostra “estigmatització”, en les relacions amb altres infants?
Qui us lliurarà dels perjudicis d’aquesta estigmatització, o sigui, tots aquells comportaments cap a vosaltres i la vostra família, dirigits a desacreditar i a produir efectes negatius o ofensius?
Qui us farà cas, alguna vegada, com a víctimes invisibles d’aquest sistema social i judicial, quan un dels pares, és empresonat?
Avui, faig aquest escrit dirigit a aquesta societat insensible, en nom de tots i totes vosaltres, els grans desconeguts i oblidats, per cridar ben fort, tots junts:
“Què bèstia és perdre la llibertat i què dur és estar incomunicat! Per què heu empresonat els nostres pares, si no són uns delinqüents? Per què allargueu l’ombra fosca del mur de la presó i l’esteneu fins a les nostres cases? Què preteneu?
Us penseu que per ser nens, no tenim sentiments, ni emocions, ni drets?
O es que sou tan covards i perversos que us penseu que teniu la raó i la veritat en exclusiva?
Doncs que ho sapigueu, indignes i inhumans representants del poble! Donem per iniciada la Revolta permanent de tots els Nens i Nenes, d’aquest estat autoritari contra la injustícia i la repressió, i en defensa dels seus drets!!
Joan Tamayo Sala, Advocat, activista pels DDHH , membre de la Comissió Defensa Drets ICATER i d’Espai Drets
Deixa un comentari