[Joan Tamayo] Oficines pel Dret a la Ciutat, als barris de Terrassa

No Comment

Davant la situació de crisi i de col·lapse que estan vivint molts ciutadans i ciutadanes ( la majoria invisible), víctimes de les successives crisis econòmiques i sistèmiques, més la que està caient a sobre, per culpa de la pandèmia de la covid-19, cal que les administracions locals (com a administració local més propera) facin tot el possible per lluitar contra la precarietat social, econòmica i laboral que tenim, valorant l’únic instrument que ens pot garantir la Dignitat Humana, per sobre de tot. I és que, no es vulnerin els drets dels ciutadans i ciutadanes, de forma habitual, tal com està passant ara.

I un dels primers drets que s’han de garantir, és el de la Transparència, el Bon Govern, i el Dret a la Informació, a ser informat, a saber, la veritat.

Les administracions públiques i les institucions i els organismes públics, en general ,tenen funcions, activitats i serveis per a complir finalitats d’interès públic en benefici del conjunt dels ciutadans. En un context d’estat democràtic i de dret, tots els poders públics tenen la legitimitat que els dóna la participació ciutadana en llur configuració (de manera directa o indirecta), la qual cosa obliga a donar compte a la ciutadania, d’acord amb el principi de responsabilitat, de la seva activitat i de la gestió dels recursos públics que s’han posat al seu abast.

Des d’aquesta perspectiva, adquireixen especial rellevància principis com són el de transparència, accés a la informació pública i bon govern, com a principis bàsics que permeten avaluar la qualitat democràtica del funcionament de les administracions públiques.

A Terrassa tenim vigent la Carta Europea de Salvaguarda dels DDHH a la Ciutat, signada per l’Ajuntament l’any 2000 que posa el marc a tots aquests deure i drets.

I a Terrassa (tercera ciutat de Catalunya), no podem permetre, ni un dia més, que hi hagi ciutadans i ciutadanes que romanguin desinformats, desarrelats , discriminats i desorientats (marejats d’un cantó a un altre) sobre quins són els seus drets i deures i quins són els procediments i protocols més eficients i eficaços per a poder satisfer les seves necessitats bàsiques (ajuts, subvencions, recursos…) carregant i sobre-explotant als treballadors i treballadores dels serveis essencials de l’Ajuntament: Educació, Serveis Socials, Habitatge, Treball… No voldria treure aquí, per exemple, les xifres que donen les estadístiques oficials ( i que fan indignar) sobre la quantitat de ciutadans i ciutadanes que queden fora del sistema ( perden l’oportunitat) de poder ’accedir a un ajut o un recurs concret que els podria garantir el compliment d’un dret i no poden perquè no els hi arriba la informació corresponent, o els arriba malament.

És per això que fem una proposta a la ciutat i a l’Administració local perquè posi en marxa unes oficines de barri o districte pel dret a la ciutat (oficines dels Drets Humans). Que en la línia ja iniciada per altres administracions locals com l’Ajuntament de Barcelona amb les OND ( oficines per a la No Discriminació) que ja funcionen com a punts descentralitzats de l’administració per l’assessorament jurídic, la possible posada en marxa de mecanismes de resolució de conflictes, com la mediació o la formació en Drets Humans) estan jugant un paper fonamental que cal potenciar. Durant aquests dies, i en la mateixa línia, i també a l’Ajuntament de Barcelona (concretament a Ciutat Vella) s’acaba d’obrir un Punt de Defensa dels Drets Laborals ( molt adient en aquests moments, sobretot).

La gent, els éssers humans, avui més que mai, necessiten ser “escoltats”, “tenir-los en compte”, “un assessorament de capçalera”, com diu la nostra estimada Síndica de Terrassa. La ciutadania té dret a la ciutat, i no poden sentir-se “un número”, “una molèstia”, “una càrrega”, un “usuari de cites prèvies”, “un oblit “, “un silenci”. Cal tornar la humanitat a les relacions més elementals i a les relacions entre administració i administrats.

Aquestes oficines pel dret a la ciutat als barris ( Oficines de Drets Humans) podrien ser una oportunitat per començar a construir comunitat (el comú) de veritat, i de la forma més democràtica possible, ja que hauria de comptar amb tots els recursos que tenim a la ciutat (entitats, associacions, moviments com la FAVT, el Consell d’Entitats- Espai Drets, institucions com Col·legi d’Advocats, Síndica de Greuges, i moltes altres que formen la nostra riquesa associativa .

Una bona coordinació, una bona cooperació i un Sí QUE ES POT, sense que ningú es miri el melic, i actuï solidàriament, podrien fer realitat aquest instrument tant necessari.

Que així sigui! Aquí teniu gent disposada.

Joan Tamayo Sala

Espai Humana
Col·lectiu d’Advocats i Advocades pels Drets Humans

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre