El nou govern municipal de Terrassa (TxT i ERC) acaba de presentar el Pla de Mandat 2019-2023. D’entrada, ja estem acostumades, per experiència, que quan hi ha un canvi de govern municipal, s’elabora de forma unilateral un pla de mandat, una declaració de bones intencions i de principis. I també sabem que, un cop ha passat la legislatura, aquell pla de mandat, o bé s’ha quedat a mig camí, o bé no s’ha mogut de lloc (del paper i dels calaixos). Només cal revisar els documents històrics.
Aquest nou govern, amb un partit nou (TxT), conduït pel Jordi Ballart, sembla que gaudeix d’un cert entusiasme i una certa il·lusió (això és bo), per intentar avançar molt més del que s’ha avançat, després de 40 anys de governs meritocràtics i autàrquics del PSC-PSOE i els seus aliats conjunturals.
Però clar, no es pot fer un canvi i una transformació tan gran i tan profunda, com la que necessita Terrassa, només amb entusiasme i il·lusió, i menys amb els temps difícils que corren.
El seu programa o pla de mandat està format per 10 grans objectius i 178 eixos d’actuació, i s’autodefineix com un “Manual de canvi”. Això ja és una gosadia molt gran, perquè un Manual de Canvi per a una comunitat urbana de 215.000 persones, com Terrassa, ha de contenir propostes molt més valentes i elaborades que trenquin de veritat amb una llarga dinàmica que, malauradament, ha malmès la realitat social, la credibilitat democràtica i ètica d’aquesta ciutat. I per altra banda, aquest Manual de Canvi mai pot sortir única i exclusivament dels seus governants, sinó que cal que la comunitat humana formada per ciutadans i ciutadanes de Terrassa siguin els qui han d’elegir quin model democràtic volen i de quina forma s’han de gestionar les seves vides i com es poden controlar tots els poders.
Perquè suposo que els polítics progressistes del segle XXI han de creure amb una democràcia igualitària, plural, paritària, participativa, solidària i garantista, no?
En un dels seus objectius diu textualment: «…. Una ciutat feminista i diversa, compromesa amb els drets humans, les llibertats i la democràcia…». I xoca que aquí es parli de compromís amb els drets humans, quan en tot el text no es fa esment, ni un sol cop, a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, un text aprovat, signat i subscrit l’any 2000 per més de 400 municipis europeus a la ciutat de Sant Denis (França), inclòs l’Ajuntament de Terrassa. Després, malauradament, la Carta es va desar als calaixos de l’oblit de l’Ajuntament. I van ser precisament en Jordi Ballart i la regidora Meritxell Lluís, quan el 15 de desembre de 2016, a la Masia Freixa, van signar el protocol de creació de la Comissió Ciutadana de seguiment i alerta de la Carta, formada per 13 entitats de la ciutat que formaven, en aquell moment, la Plataforma de treball Espai Drets, més dues entitats observadores: Amnistia Internacional i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, així com la Sindica de Terrassa. I va haver-hi per tant, aquell any, un compromís explícit de recuperar la Carta i que fos un element bàsic de les polítiques públiques de l’Ajuntament.
Que els hi passa als polítics que quan s’ha de parlar de drets humans, s’obliden o no ho consideren prioritari?
La Comissió de Seguiment de la Carta s’ha reforçat i compta amb més entitats adherides i segueix treballant en propostes, com per exemple, la de fer una auditoria certificada de tota la normativa de què s’ha dotat l’Ajuntament, i de les seves polítiques, per veure si compleix mínimament amb els drets de la Carta Europea, aquest seria un bon principi per començar un projecte de canvi ambiciós de la ciutat.
Més endavant el Pla de Mandat parla de: «… la necessitat de formar el personal tècnic dels serveis per tal d’Incorporar els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) de les Nacions Unides i l’agenda 2030 …». I no s’hauria de formar, primer, tot el personal de l’Ajuntament, polítics inclosos, en DDHH i com garantir la seva vulneració? Una base molt necessària també.
Abans de plantejar-se la gestió de qualsevol ciutat del segle XXI, cal tenir molt clar que els drets humans són el fonament de les societats lliures. La societat globalitzada s’hauria de manifestar per la defensa de la garantia eficaç dels drets humans, que assegura a tots la pau, la justícia, la llibertat i les condicions de benestar d’una vida harmoniosa i feliç i per sobre de tot la dignitat de les persones. Cal crear ciutats Glocals.
En el text del Pla de Mandat es diu moltes vegades que cal fer una ciutat única, modèlica, inclusiva, cohesionada. Però no es parla d’un dels drets humans emergents més importants, el Dret a la Ciutat. Dret a la Ciutat, aquell espai urbà comunitari on es respecten, per sobre de tot els DDHH, i on els seus màxims garants són, precisament, les autoritats locals i que per tant, comença per la planificació i implementació de polítiques públiques de prevenció de vulneracions dels drets.
Això és difícil de realitzar a Terrassa si abans no es desfà o es neutralitza la xarxa de poders econòmics i grups d’interès que s’han creat, al voltant d’un sistema de control autàrquic, des del 1979, pel PSOE-PSC, el seu màxim garant. D’això no en parla el Pla de Mandat.
Sí que esmenta el text que cal «… Una ciutat per viure i conviure amb seguretat». Però ho fa sense parlar de garantir la seguretat més important de totes, i que descriu la Declaració Universal de Drets Humans Emergents: el Principi de Seguretat Vital, aquell que a partir de tenir cobertes les necessitats bàsiques que garanteixin la dignitat de la ciutadania. No cal pensar amb altres tipus de seguretat repressiva.
En la introducció del pla de Mandat, s’intenta justificar el de sempre, les limitacions d’un Ajuntament per la seva dependència econòmica d’altres administracions o governs, oblidant novament un principi fonamental que surt a la Carta Europea com és el Principi de Subsidiarietat, pel qual l’Administració més propera ha de lluitar i liderar, davant d’on sigui i fins a les últimes conseqüències, pel benestar dels ciutadans (aquest és el futur del nostre planeta (on quasi el 80% de la seva població viu en comunitats urbanes).
I podríem seguir. Però, per finalitzar, un missatge de ma estesa dirigit a aquest nou equip de govern, que sembla engrescat en fer coses “importants”: No oblideu que la democràcia, la llibertat i la justícia neixen del poble. De baix a dalt, i mai al revés.
Molta sort, ens veiem en una tasca que és de totes!! (de tota la ciutadania)
Joan Tamayo Sala, Advocat especialitzat en DDHH, membre de l’Institut de DDH de Catalunya, Espai Drets i Comissió Defensa DDHH del Col·legi d’Advocats
Deixa un comentari