[Joan Tamayo] Quan la por s’apodera de l’Ajuntament de Terrassa

No Comment

S’acosten les eleccions municipals de maig del 2019. Una vegada més la “fallida” i imperfecta democràcia representativa, mitjançant els partits polítics, demana als ciutadans i ciutadanes de Terrassa que escullin als seus “representants” polítics. I els partits que no creuen, ni els interessa una democràcia real i participativa (que tots sabem quins són) ja tenen ganes que arribi el dia de les votacions (anomenat per ells “el dia de la Festa de la Democràcia”), per tal de poder aconseguir el poder a qualsevol preu i amb els pactes que calgui, oblidant-se ràpidament dels seus votants, perquè els interessos, moltes vegades, són ben diferents (trista hipocresia!).

Aquest cop, a més a més, tenim un enrenou afegit. Resulta que hi ha un partit polític “històric” que governa a la ciutat de manera continuada des de l’any 1979 que es torna a presentar!!! Malgrat que ja fa temps que no treu majories suficients, no hi ha hagut mai cap problema, perquè sempre ha trobat la manera que algun grup li doni suport de forma directa o indirecta (i és que el poder és molt “llaminer”, i total … ens examinem amb els ciutadans i ciutadanes cada 4 anys…).

I què passa, aquesta vegada, després de 40 anys? Doncs que la situació política general és més convulsa i enrevessada que mai i potser aquest partit que ens governa a Terrassa des de fa tant de temps pot perdre el poder, totalment… i ufff!!!, una “desgràcia”, una situació mai coneguda abans, tantcom estàvem controlant la ciutat des de tots els àmbits (social, polític econòmic i cultural)… què li passarà a la pobra Terrassa?, sense nosaltres que som els que ho hem fet millor!!!

De què hauran servit tants anys de “feudalisme” autàrquic d’aquell “gran” alcalde i després del seu fill i hereu que tenien tant de poder que fins i tot, en el seu regne “mai es ponia el sol!” Després de tanta feina cosint i teixint complicitats amb el poder econòmic i capitalista de la ciutat per tal de fer de Terrassa una gran “propietat” on poder fer i desfer a l’esquena dels ciutadans, o de destruir les essències incalculables del gran moviment veïnal que tenia Terrassa, fins a arribar al control màxim de tot el teixit associatiu.

De què hauran servit tants anys d’ajudar a engreixar econòmicament a tantes empreses o immobiliàries depredadores? És per això, potser, que ja fa dies que observem una actitud molt preocupant en els governants d’aquesta ciutat (decisions polítiques improvisades per intentar ocultar el que “no s’ha fet”, com és el cas del Pla Local d’Habitatge i altres exemples…).

O fins i tot, arribar al punt de la vulneració de drets fonamentals (i això és possible???) doncs si!, i tant!, ja que es veu que quan la por s’apodera dels éssers humans, la irracionalitat pot aflorar en el moment menys esperat.

Per exemple, el què ha passat aquests dies. Després de molt de temps en què la publicació alternativa del periòdic Malarrassa que es distribueix de forma gratuïta per molts indrets de la ciutat, incloent-hi els centres cívics, casals i espais de tota mena, acaba de patir un “simulacre de segrest”, ja que el govern de l’Ajuntament ha prohibit que es distribueixi o es reparteixi des dels centres cívics (per tant es prohibeix l’accés lliure a un espai públic) d’una publicació periodística que parla obertament dels ciutadans i ciutadanes de Terrassa, de les seves associacions, de la seva vida cultural, associativa, política i de les seves inquietuds.

Què passa?, que fa por que una publicació periodística que ja fa temps que parla de forma lliure i sense embuts i amb cap hipoteca econòmica, ni política, pugui desemmascarar la “ficció” democràtica, política i econòmica en què viu Terrassa des de l’any 1979?

I és molt sospitós que això passi amb Malarrassa, una publicació, l’única, de què disposa aquesta ciutat de 210.000 habitants, que dona una visió real i alternativa donant la veu i el protagonisme a la part més conscient, mobilitzada i amb valors cooperatius de la ciutat així com als col·lectius que veuen vulnerats, diàriament, els seus drets.

Aquest fet preocupant i denunciable no fa més que confirmar la necessitat que a Terrassa fa falta, més que mai, un canvi radical de model i d’estructura social i política que va més enllà d’unes eleccions municipals i que això només es pot aconseguir amb el treball solidari i l’empoderament de tots els ciutadans i de totes les ciutadanes amb voluntat de construir des de baix un model de ciutat nou, governat pel dret a la ciutat i pels drets humans, sense exclusió… i sobretot amb una democràcia radical i sense cap escletxa i on cap interès il·legítim hi tingui cabuda i molt menys LA POR!!!

Joan Tamayo Sala

Advocat i Activista dels DDHH Membre d’Espai Drets i de l’Institut de Drets Humans de Catalunya

Related Articles

Deixa un comentari