Jordi Ballart critica les estructures de partit i presenta una candidatura “100% Terrassa”

No Comment
Jordi Ballart durant l’entrevista a la Coral Els Amics. Foto PV

L’exalcalde ho confia tot en les més de 2.000 inscrites

Sense dades concretes, “intuïtivament”, confien a guanyar les eleccions.

Pep Valenzuela

Jordi Ballart, de Terrassa, nascut el 8 de febrer de 1980, estudià a l’escola Lanaspa, a l’INS Nicolau Copèrnic, i Ciències Polítiques a la UAB. Explica que treballà en empreses d’enquestes pel carrer a Barcelona, d’administratiu a diverses empreses, i després al Consorci Zona Franca. El 2005, va assumir com a regidor, a mig mandat, tot substituint un regidor marxà. Va ser regidor d’Imatge i Comunicació. Des de llavors continuà com a regidor, fins al 2012, quan Pere Navarro renuncià a l’alcaldia i el PSC el va proposar assumir la responsabilitat. El 2015 guanyà les eleccions, però amb 9 regidors només, i governà amb una aliança amb Convergència i Unió. El 2 novembre del 2017, dimití com alcalde i trencà amb el PSC, per l’aplicació de l’article 155 al qual el seu partit va donar suport, però amb nombroses altres crítiques.

Et presentes de nou, liderant una nova candidatura…

No hem decidit encara la forma, però sí que volem construir un projecte diferent, 100% local, transversal, progressista. Les persones que en formem part som d’esquerres, moltes que vam marxar del PSC perquè consideràvem que s’havien perdut els valors i principis originals del partit. Comptem amb persones dels diferents àmbits de la ciutat, no polítics professionals sinó ciutadans experts.

M’agradaria més que fos una agrupació d’electors, un grup de ciutadans que en un moment concret s’ajunten per un projecte concret. Clar que això demana alguns requisits, com firmes que ha de validar la junta electoral. Per si de cas, vam registrar un partit polític que es diu Tot per Terrassa. Per cert, és molt més fàcil i ràpid que l’agrupació. En 15 dies ja ho teníem fet.

Vas marxar una mica cremat. Això és un retorn a la política o no has parat?

Crec que política sempre fem les persones que tenim valors, que ens agrada la gent, que estem implicats amb entitats i causes socials. Quan vaig dimitir vaig estar uns mesos treballant en una cooperativa agrícola lluny de Terrassa, per oxigenar-me. Però molta gent, alguna de significativa, que no havien fet mai un pas en política, em van anar animant a fer el procés que estem fent.

Creus que teniu possibilitats d’entrar a l’Ajuntament?

Volem ser un partit majoritari, guanyar les eleccions. Però és veritat que ara hi ha molta incertesa, molts partits polítics a la ciutat; i el context general, que cal veure com afecta l’àmbit local. En tot cas, no volem que sigui el retorn dels que van marxar, tampoc és una escissió del PSC. Volem agrupar moltes més persones que se senten descontentes de com funciona el sistema polític de partits. Volem ser una proposta oberta, ja tenim més de 2.000 persones inscrites, i al mes de febrer farem grups de treball amb més de 50 experts, la majoria mai han estat en la política; ja els presentarem quan toqui. No volem dependre de partits i despatxos de Barcelona o Madrid.

Fer un nou partit amb una oferta ampla, només local, sona prou difícil, no?

Durant els 5 anys d’alcalde vaig patir el fet de formar part d’una estructura que moltes vegades et marca directrius o t’ordena polítiques que van en contra del municipi o fins i tot dels valors que com a persones defensem. Em va passar al PSC amb la municipalització de l’aigua, amb les polítiques d’habitatge quan vam començar a obrir expedients, que no hi havia suport del partit. De fet, se me’n reien quan anava als consells d’alcaldes. No volem tenir motxilles ni hipoteques, ni una estructura a sobre que condicioni les polítiques de la ciutat.

Presentar-se a les eleccions és una inversió econòmica important…

Aquesta era una de les principals preocupacions quan vam començar, tots sabem que al final sense una estructura i diners per fer campanya difícilment el projecte podia arribar a bon port. Però ens hem adonat i hem comprovat fins aquí que amb 0 euros es poden fer moltes coses. No tenim empresaris ni interessos econòmics que posin grans quantitats sobre la taula. No vull que 4 o 5 privats acabin aportant diners. Hem tingut propostes també d’empresaris de la ciutat que han volgut pagar i posar diners pel projecte, perquè se’l creuen, i no ho he acceptat.

Però diners en fan falta…

Tenim persones que paguen quotes segons les seves possibilitats, hem obert una pàgina web, per fer activitats, grups de treball i també per fer aportacions. Tenim uns 2.300 inscrits, que no vol dir que tothom pagui. Però de moment, amb les quantitats que hem anat rebent hem pogut fer. L’esperit és molt col·laboratiu i de voluntariat. El fulletó del primer acte el vam repartir 200 voluntari. L’únic cost que hem tingut va ser el lloguer de la sala del Centre Cultural, més de 2.000 euros, que els teníem de les aportacions. Seguirem endavant. Ara, per exemple, l’elaboració del programa no té cap cost, les idees i les propostes no tenen cost, els espais públics són de tothom. A les eleccions el mateix sistema et garanteix que hi hagi les paperetes als col·legis.

Però ara, ja cal fer comptes i calendari, com ho fareu això?

Pensem que amb les aportacions actuals es pot fer una campana digna, utilitzant molt les xarxes socials, que no tenen cost, les relacions personals. Demanarem a la ciutadania que el balcó de casa seva sigui un espai electoral. Buscarem maneres per optimitzar els recursos que tenim, que és una xarxa de gent a tots els barris.

Quins resultats espereu?

La intuïció ens fa pensar que guanyarem les eleccions, aspirem a 10 regidors mínim i governar amb altres forces polítiques d’esquerres. Ens presentem per guanyar.

Teniu dades?

No tenim. Sé que s’han fet enquestes i que eren molt favorables a la nostra opció, abans d’anunciar que ens presentàvem. Però jo tinc una intuïció a partir del carrer, la gent que trobo, molt diferent, que et diu la mateixa cosa, joves, grans, barri, centre… Persones molt rellevants d’entitats, no les entitats com a tals; en l’àmbit de la cultura, per exemple, n’hi ha moltíssimes persones, molts artistes, creadors, quan vagi evolucionant ja aniran sortint noms.

Amb qui faríeu aliança de govern?

Estem disposats a parlar amb tothom que prioritzi la ciutat. Amb la dreta serà difícil entendre’s per governar junts, altra cosa és que per temes puntuals es puguin fer acords amplis. Però volem pactes i acords de ciutat. En tot cas, la fragmentació de l’esquerra que veiem és una llàstima, perquè segons quin siguin els resultats pot acabar beneficiant la dreta o els que un dia són una cosa i l’altre altra.

Aigua: “Espero que la Justícia faci. Algunes persones potser haurien d’anar a presó”

Un balanç del teu mandat?

En els pitjors anys de la crisi econòmica, amb escassetat de recursos i moltes necessitats, volíem donar resposta a les situacions de vulnerabilitat, fer resistència activa a la crisi, i vam deixar altres qüestions en segon terme, com l’urbanisme. En aquest context, vaig ser valent amb l’habitatge. Va ser difícil, teníem dubtes en l’àmbit jurídic, però vam ser els primers a aplicar la llei d’habitatge a Catalunya i vam obrir expedients als bancs per pisos tancats, vam recuperar pisos de lloguer social per famílies, i això va fer que altres ajuntaments s’interessessin.

Després, molt positiva la municipalització de l’aigua. Va ser complicat perquè, a priori, el PSC no estava d’acord, volien mantenir el model, amb tots els interessos que rodejaven aquest partit. Vam haver de trencar la política oficial.

I de negatiu?

Haig de dir que tinc una espina clavada, és no haver tingut suficient valentia de poder canviar l’Ajuntament per dins. Una maquinària amb molts treballadors, directius que fa molts anys que fan la mateixa feina, amb carnet de partit… Però també hi ha molta gent vàlida que no els deixen treballar bé. Volia acabar amb aquesta cúpula que són pocs però que es nota molt. No vam poder resoldre, és una de les prioritats en el procés nou. Crec que el fet que no siguem estructura de partit possiblement ajudarà a oxigenar.

Com vas viure el procés de l’aigua?

Va haver-hi un temps en què jo tenia por d’anar pel carrer. Hi havia una estratègia orquestrada per diferents diaris digitals al servei de multinacionals que van fer una campanya difamatòria molt bèstia, i em consta que hi va haver persones que van pagar per fer tot això, molts diners.

És molt trist que un alcalde democràtic hagi d’anar als Mossos. Els vaig passar un informe, d’acord amb les seves recomanacions en relació amb tot el que va passar després de la roda de premsa que vam fer al juliol del 2016 juntament amb ERC, CUP i TeC, en què vaig anunciar que el posicionament del grup municipal socialista era favorable a la municipalització per tant aquests 9 regidors eren claus per fer el procés. Llavors tot el que va passar a partir d’aquell moment vaig haver d’anar als Mossos a explicar el que passava i em van recomanar que fes un informe, que ho expliqués, i així ho vaig fer.

L’únic que espero és que algun dia la justícia faci la seva feina i probablement hauria d’haver-hi algunes persones tancades a la presó. És molt lamentable que hi hagi poders econòmics, i estructures de partit vinculades amb aquests que permetessin determinades coses que van passar els mesos posteriors a la roda de premsa.

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75