[Jordi Ballart] Terrassa, un referent per a les ciutats que aposten per l’aigua pública

No Comment

A Terrassa tenim una oportunitat històrica: rescatar l’aigua a Terrassa com a bé públic essencial que és i preservar el seu caràcter de dret universal. El camí per aconseguir això passa pel govern i la gestió municipal sobre l’aigua, única garantia perquè en el futur no hi hagi possibilitat de cap forma directa o indirecta de privatització.

Aquesta és la clau del procés que estem portant a terme a la nostra ciutat. Fa uns dies, a Madrid, en una trobada de ciutats de tot l’Estat, vaig exposar l’experiència terrassenca i vaig constatar que arreu de Catalunya i del conjunt d’Espanya se segueix amb molt d’interès el que estem fent. Al costat d’alcaldes i alcaldesses de ciutats com Madrid, Barcelona, València, Saragossa, Córdoba, Valladolid, A Coruña, Santiago o Arganda del Rey, vam plantejar reptes, visions i oportunitats al voltant d’una qüestió estratègica de primera magnitud.

Terrassa, en el context d’aquestes grans ciutats, està obrint camí per construir una nova cultura de l’aigua, dels interessos generals i de la millor forma de protegir-los i gestionar-los.

En aquests termes està plantejat el procés que arribarà al moment decisiu a la primavera del 2017, quan l’Ajuntament haurà de prendre la decisió definitiva sobre el model de gestió de l’aigua. El procés de debat participatiu obert a la ciutadania, les polèmiques als mitjans de comunicació, els posicionaments polítics, socials i econòmics… Tot això és positiu i enriquidor. Tothom ha de poder dir-hi la seva. Sens dubte, així contribuïm a avançar en la reflexió per part de tots els ciutadans i ciutadanes sobre què significa realment el govern i la gestió pública de l’aigua, i que va molt més enllà del líquid que surt per l’aixeta, de la seva qualitat o del seu preu.

Ho estem veient cada dia més clar: l’aigua no és un producte de mercat, tot i que val molt en diners, sí, però sobretot en valors, en benestar, justícia i qualitat de vida.

Crec que la transparència és sempre garantia d’honestedat i de democràcia, i per aquesta raó m’he compromès a fer un debat transparent, clar, rigorós i respectuós amb totes les postures i tots els interessos en joc.

És evident, però, que hi ha en joc grans interessos econòmics, legítims però discutibles, i que Terrassa és una petita part de la lluita global pel control d’un gran negoci. A nosaltres ens toca treballar al servei de Terrassa, indiscutiblement, però tampoc no hem de perdre de vista el context on ens situem.

Per responsabilitat amb la ciutadania i perquè sabem que estem obrint pas a nous horitzons de futur, ens esforcem al màxim per fer el procés de forma impecable, amb el màxim rigor, amb el màxim respecte.

I això implica demanar el mateix a tothom, encara que a vegades es produeixin situacions tenses. Un exemple, els dos “burofax” que Mina m’ha enviat perquè rectifiqués diverses declaracions públiques sobre amenaces reals que he patit i que no he detallat. La meva resposta ha estat molt clara, sense entrar en picabaralles i sempre amb esperit constructiu: en tot moment exerciré, des del respecte, el meu dret a la llibertat d’expressió i la meva obligació de servir els interessos generals de la ciutat.

Tot el que tinc o tingui per dir en el futur, tot el que hi hagi per debatre, ho faré amb transparència i honestedat, dintre de la llei i al servei exclusivament de Terrassa.

Per tant, continuem endavant, serenament i amb idees cada vegada més clares sobre el model futur. Brevíssimament les apunto aquí, com ja vaig fer a Madrid de forma més extensa. Ha d’incloure fórmules de participació i control real de la ciutadania, ha de donar solucions justes i legals a l’actual concessionària i els seus accionistes, ha d’incorporar els treballadors i treballadores realment afectes al servei, ha de comportar la creació d’una nova estructura de gestió pública professional i eficaç, així com també ha de preservar i millorar els aspectes socials.

Com a conclusió, puc afirmar que prendrem la millor decisió política possible per preservar el dret universal a l’aigua i la titularitat pública, que dissenyarem un nou model de servei a partir d’uns nous valors i d’un rigorós compromís d’eficàcia i qualitat, i que al mateix temps garantirem un procés de transició net, transparent i exemplar.

Des de la llibertat, des dels valors, farem de l’aigua el que ha de ser: la joia de la corona del nostre patrimoni públic, d’allò que és de tots i totes i que garanteix el nostre benestar i el nostre dret a decidir sobre els interessos generals.

Jordi Ballart i Pastor. Alcalde de Terrassa

Related Articles

Deixa un comentari