D’un temps ençà estem escoltant en el ple municipal discursos amb propostes de resolució en la línia d’exigir mesures contra la inseguretat ciutadana, el vandalisme i l’incivisme. La major part d’elles, reclamades pel grup municipal del PP.
En el recent ple del maig, ha estat la menció a la suposada “problemàtica provocada per l’ocupació d’habitatges de forma il·legal i amb caràcter incívic” – una proposta de resolució particularment greu, ja que amagava una estigmatizació de les persones migrades i dels col·lectius més desfavorits – . El passat mes, aquest grup presentava una altra resolució, on demanava un “pla especial de prevenció per evitar robatoris a domicilis, comerços i establiments industrials” de cara l’estiu. Així, de forma reiterativa i monotemàtica i des de fa uns quants mesos, aquest grup ve reclamant: més intervenció de policia, instal·lar càmeres de vigilància ens els barris i places, i més mesures de seguretat per evitar actes de vandalisme, incívics i robatoris en general, que segons ells es produeixen a la nostra ciutat, dibuixant una situació quasi apocalíptica que al seu parer s’esdevindrà molt aviat de no prendre mesures. Tot això sense aportar dades numèriques fefaents que corroborin en efecte que aquests tipus de fets delictius estiguin augmentant en la ciutat.
Volem denunciar que el PP, en aquest assumpte i des de fa molt temps, és recurrent a l’hora de generar inseguretat i pors. No és estrany ni nou aquest plantejament: el fet d’administrar i gestionar les pors, dirigides a persones diguem “d’ordre”, sembla que els hi dóna rèdits electorals i polítics. Les seves polítiques dretanes ja les coneixem. La seva ideologia reaccionària avantposa una concepció de seguretat mal entesa, que pretén al cap i a la fi fer prevaler una ultradefensa de la propietat privada i la posterior criminalització social. Per contra, seria bo recordar-los que amb polítiques igualitàries i orientades a reforçar la cultura, l’educació, la sanitat, el benestar social, les pensions dignes i l’habitatge, per a tothom i que de forma real, donessin igualtat d’oportunitats a totes, aquestes pors i temors desapareixerien de les nostres vides. Aquesta és la nostra defensa: els drets de les persones per sobre de les lleis, que per contra estan encaminades a fer prevaler les lleis del mercat en detriment de les necessitats de la gent. Cal mencionar que en general, el grup de CiU sol estar d’acord amb aquesta percepció de que hi ha massa incivisme i vandalisme, tot i que sol manifestar, per pur electoralisme, que no estan d’acord amb les mesures que proposa el PP.
Des de la CUP Terrassa rebutgem taxativament aquest concepte de vandalisme i incivisme a què apel·la el PP. I bel·ligerància total davant d’aquest discurs de la por i de l’estigmatització social. Sobretot quan està demostrat que qui més roba, extorsiona i mostra incivisme envers la ciutadania, és el segment de població amb rendes més altes, així com les grans corporacions, els bancs i l’oligarquia econòmica. I que precisament són els delictes de ‘guant blanc’ comesos els menys penats per la justícia: és més probable ser jutjat i condemnat per robar una cartera o en una botiga que per estafar milions d’euros a hisenda, o amb preferents a un banc. Òbviament, i també ho sabem, és molt més probable que un ric sigui indultat de la seva condemna, fins i tot d’anar a la presó, que no pas un pobre, com ha passat tota la vida.
Així, partint de la base de que la situació actual a Terrassa, ni de bon tros, reflecteix el panorama que es pretén presentar, més aviat es tracta de la ideologia conservadora de tota la vida: centrar-se en la defensa a ultrança de la propietat privada, i defugir d’una anàlisi més acurat de la realitat que ens envolta i del perquè es cometen aquests tipus d’actes, obviant les desigualtats socials latents, i que a més són cada cop més severes i vergonyants.
Malgrat que des de la CUP no concebem el Ple com l’autèntic espai de la sobirania popular de Terrassa, i que a més sovint la imatge que aquest desprèn és de política cuinada, sí que apel·lem a que en aquest suposat espai de diàleg, si més no, desapareguin aquests discursos de la por i les qüestions socials s’abordin des d’una perspectiva més acurada i rigorosa, sense alarmismes ni demagògies. D’altra banda, considerem que l’equip de govern hauria de vetllar per tal que no es continuïn repetint amb tanta assiduïtat accions restrictives de la llibertat, aquestes exercides des de la coacció del poder, com ara alguns casos repressius que vénen passant amb freqüència per part de la policia contra el jovent de la ciutat, o contra les iniciatives populars que reclamen més democràcia real i més empoderament ciutadà en els afers que ens afecten.
CUP Terrassa
Juny de 2014
Deixa un comentari