La CUP, contra la concessió a l’empresa del servei de menjadors escolars

1 Comment
La CUP de Terrassa denuncia en un comunicat la concessió de l’Ajuntament a l’empresa que gestiona el servei de menjadors escolars. Segons la CUP, aquesta empresa “utilitza males praxis per a multiplicar els seus beneficis”, reduint despeses a costa de les condicions laborals i oferint uns àpats a un preu molt baix, que “fa dubtar de la qualitats dels productes emprats.” A més, la formació retreu que el plec de condicions facilités la concessió del servei a “empreses multinacionals en detriment de les petites i mitjanes empreses locals de caire cooperatiu”, i emplacen a assumir responsabilitats entre d’altres a l’anterior regidor responsable de l’àrea, d’ICV.

Comunicat de la CUP de Terrassa

La concessió dels menjadors a SERHS és un “desastre” i ho acabaran pagant els infants de Terrassa 

La CUP denuncia la concessió del servei de menjadors de Terrassa  a l’empresa SERHS, ja que consideren que les conseqüències seran desastroses per a la qualitat del servei que reben els infants. I és que l’empresa guanyadora del concurs no destaca per ser una empresa amb un servei sostenible, de qualitat i proximitat. Més aviat, estem davant una macro-empresa que utilitza males praxis per a multiplicar els seus beneficis. Com ara reduint despeses a costa de les condicions laborals a les seves treballadores, així com oferint uns àpats a un preu tan baix que ens fa dubtar de la qualitat dels productes emprats en la seva elaboració.

Per això, la regidora Maria Sirvent ha definit el plec de condicions redactat en el seu moment com “un plec que afavoreix l’entrada d’empreses multinacionals, en detriment de les petites o mitjanes empreses locals de caire cooperatiu”. I és que és en aquesta fase inicial (la d’establir les bases i exigències socials a les que s’han de sotmetre les empreses participants) on es va cometre una greu errada. Al parer dels anticapitalistes, la concessió d’aquest servei hauria d’haver comptat amb unes estrictes clàusules socials, com ara donar més punts a les cooperatives (en comptes de les empreses convencionals), així com als projectes nascuts o vinculats amb Terrassa.

Sirvent també considera “un engany” el fet que SERHS s’escudi en 500 beques menjador a les famílies, com si això fos una gran contribució social a la ciutat o una clàusula social molt potent. La veritat és que es tracta d’una promesa que costa diners, i precisament tenir liquiditat econòmica és el que poden fer les grans empreses però no pas les petites. D’aquesta forma, SERHS ofereix “engrunes” i aconsegueix el contracte, reproduint així l’espiral del peix que es mossega la cua (i la que sempre guanyen els grossos).

Finalment, la CUP anima a tots els grups que formaven part del consistori en el moment en que es va aprovar el plec de condicions a assumir la responsabilitat política, entre d’altres l’anterior regidor responsable de l’àrea, Manuel Pérez (Iniciativa per Catalunya).

Related Articles

1 Comment

  1. Damià Hoyos

    Menjador escolar: “Comer y callar”.

    Cronologia. La concessió de Serunión, de quatre anys, acabava a 31/12/14 i l’equip de l’anterior regidor va començar a treballar a l’octubre del 2014 per redactar el concurs de menjadors, tot comptant amb l’opinió d’Ampes i equips directius de les Escoles, i donant per descomptat que es faria una pròrroga del servei de 6 mesos, és a dir, fins a 30/6/2015 (la llei i les bases del concurs anterior els permet prorrogar fins a 2 anys!). Pretendre assolir l’èxit abans del 24 de maig (eleccions municipals) era inassumible amb la nova legislació de transparència, així que s’arriba al setembre de 2015 amb un consistori i un equip nou, sense resolució en ferm i, el pitjor, sense idea de si, si s’ha de fer un canvi d’empresa, quan i com s’ha de fer (al novembre de 2015?, al desembre?, al gener de 2016?, al setembre de 2016?).

    Bases. Si bé és cert que es va escoltar a les Ampes (amb representants de Fapac) i a les Escoles, no ho és menys que es van incorporar aquelles qüestions que no afectaven l’accés de grans empreses, encara que es veiés afectada la concurrència d’empreses menys voluminoses però igualment solvents. Com? Amb quatre anys de contracte i 14 milions d’euros (aprox.). La capacitat camaleònica de les grans empreses (grans de grandària, especifico) els permet en un concurs, l’anterior, rebaixar la ràtio de monitoratge (aspecte tan anhelat per la població) i, ara, bescanviar pèrdues per beques (igualment necessàries). Enrere quedaran aspectes tan importants pel bon funcionament com la qualitat dels menús (equilibri nutricional, estacionalitat i temporalitat, quantitats, proximitat de la matèria primera i qualitat nutricional) i la qualitat de l’atenció humana (formació del personal, estabilitat laboral i salarial, atenció a les famílies).

    Conclusions. Del foc a les brases (amb tots els respectes pel personal de cuina, de distribució, de coordinació i de monitoratge, que són tan perjudicats com les famílies i les escoles i realitzen el servei de menjador amb professionalitat). D’una multinacional de la distribució, l’alimentació global i el càtering, a una altra (i ja en van tres… i les que ens quedaran!). No ens agrada, ni ens agradarà, però ens ho menjarem amb patates quatre anys, a no ser que un miracle institucional il·lumini els caps pensants. Bon profit!

    Un aspecte positiu, per no perdre l’humor. Si el canvi el produeix el setembre de 2016, el proper concurs vindrà a ser el 2020, amb un nou consistori escollit al maig del 2019. Ja no hi haurà l’excusa de les municipals, i el nou consistori es menjarà, ara sí, amb patates, la decisió que prengui ell, no l’anterior.

    Comer, sí, pero callar no.

Respon a Damià Hoyos Cancel·la les respostes

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre