La Taula de l’Aigua ha elaborat una proposta d’estatuts de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), un document pormenoritzat sobre la missió, els objectius, el funcionament i la composició d’aquest òrgan consultiu, i convida a que la proposta es discuteixi amb altres ens de la ciutat.
Participar en la política municipal, elaborar propostes sobre la transparència, i formar en la nova cultura de l’aigua, són les funcions principals que aquest organisme públic i amb vocació ciutadana estipula en el redactat dels estatuts de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT). Seria, doncs, «un òrgan consultiu que faci propostes al Ple per tal de millorar la gestió del servei i la política de l’aigua a la ciutat».
Tal com assenyala l’esborrany d’estatuts que ha conegut Malarrassa, aquest espai es concep com un «òrgan consultiu encarregat de supervisar el servei de l’aigua i fer propostes sobre objectius del servei, línies estratègiques i plans d’inversions, entre d’altres al Ple i/o a l’ens gestor del servei». El Ple municipal va aprovar el setembre la societat que gestionarà el servei, anomenat Aigua de Terrassa EPEL.
Membres de la Taula de lAigua i d’altres entitats celebren l’aprovació de la gestió pública del servei d’abastament d’aigua, el passat mes de juliol.
L’OAT es planteja que tingui un «funcionament autònom, amb el seu propi pla de treball, i recursos suficients per poder desenvolupar les seves funcions». De fet, a la proposta plantejada s’indica que es destini a l’OAT una partida específica, dins dels pressupostos anuals del municipi, i associada als costos de l’aigua.
L’objectiu continua sent l’exigència que sempre ha insistit la Taula de l’Aigua, per tal d’exercir un major control ciutadà i transparència en la gestió pública. El document elaborat per l’entitat comprèn, doncs, una proposta per desenvolupar “els objectius de la gestió de l’aigua a Terrassa”, en particular l’objectiu 7 en relació a la participació ciutadana, i en concret “la definició d’un nou espai que faci possible la col·laboració entre tots els actors”, segons marca el Reglament Municipal de Participació Ciutadana.
La representació ciutadana és clau
El document dels estatuts apunta també que la missió de l’OAT és la de «facilitar la col·laboració i la concertació per tal de garantir un ús sostenible de l’aigua en tot el seu cicle, millorant la qualitat dels aqüífers i ecosistemes, reduint l’ús i reutilitzant els recursos disponibles, minimitzant els impactes ambientals, i garantint el dret d’accés i l’equitat en la seva utilització». En tot cas, l’objectiu passa per assegurar «una gestió eficient i eficaç, transparent i amb participació ciutadana, i garantint la transició cap a una nova cultura de l’aigua mitjançant l’educació i la informació ciutadana».
La proposta formulada per la Taula de l’Aigua reclama també que s’estableixin «pràctiques de col·laboració público-públiques», com a manera d’apostar pel coneixement, la innovació i la millora continuada del servei.
En els estatuts es proposa igualment una composició detallada que ha de tenir l’organisme. Es planteja que l’OAT consti dels òrgans corresponents de funcionament: un Plenari amb els càrrecs de Presidència, Vicepresidència i Secretaria, una Comissió Permanent, i els grups de treball que es creïn en funció de les necessitats.
Un aspecte fonamental d’aquest Observatori serà la representació ciutadana del mateix. La proposta incorpora que hi hagi una «representació àmplia de la ciutadania», que inclogui agents socials i econòmics, grups polítics, el govern de la ciutat, i sectors consumidors d’aigua. Aquesta participació, lluny de ser testimonial, ha d’implicar-se en la definició de les polítiques i en les decisions estratègiques que afecten el servei.
President i secretari, únics càrrecs remunerats
El Plenari seria el màxim òrgan de l’OAT, i estaria compost per un representant de cada grup municipal, del regidor responsable de l’àrea, i del gerent del Consell d’Administració d’Aigües de Terrassa EPEL. Però més enllà, per a la Taula de l’Aigua és imprescindible la presència de representants de la ciutadania, com ara de la mateixa Taula, del Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, de l’Observatori Ciutadà Municipal, de la Unió de Consumidors, i dels Consells Municipals de Medi Ambient i de Salut. Igualment, es proposa que hi hagi representació dels sectors econòmics i professionals, i del món educatiu.
La implicació de l’OAT en la gestió de l’aigua ha de quedar garantida i ser informada i partícip de totes les deliberacions importants relacionades amb l’aigua i la seva gestió. El plenari de l’OAT farà reunions ordinàries una vegada al trimestre. Les sessions d’aquest plenari serien públiques i obertes a la ciutadania.
El càrrec de presidència es nomenaria a mitjans de legislatura pel Ple Municipal, prèvia proposta del Plenari de l’OAT, i tindria una durada de quatre anys. El president i el secretari de l’OAT serien els únics càrrecs remunerats.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari