El model fast fashion que segueixen les grans multinacionals del sector és la principal causa d’importants desequilibris ambientals socials i laborals a escala global.
El passat divendres 22 de juny es va celebrar la primera jornada ‘‘Indústria Tèxtil i Sostenibilitat’ de l’INTEXTER de la UPC.
Miquel Gordillo
Davant la problemàtica detectada fa uns anys sobre la quantitat de gasos d’efecte hivernacle que genera tota la producció tèxtil mundial -superior a la produïda pels vols internacionals i el comerç marítim-, hi ha una preocupació evident. Des del món de la investigació es constata la necessitat de redissenyar radicalment la indústria de la moda, que aposti per un model basat en els principis de l’ecodisseny, l’economia circular i el desenvolupament sostenible.
Les dades mostrades esgarrifen: en els darrers 15 anys la vida útil d’una peça de roba ha disminuït un 36%, i en economies de creixement ràpid, com a la Xina, aquest percentatge arriba al 70%. A, més, durant la rentada de la roba es generen addicionalment 120 milions de tones de CO₂ equivalent.
L’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial (INTEXTER) vinculat a la UPC, va organitzar el passat 22 de juny una jornada amb el títol ‘Indústria Tèxtil i Sostenibilitat’. La jornada va aplegar més d’un centenar d’empresaris del sector de la moda, els tèxtils tècnics, la tintura i el comerç tèxtil. Es pretenia crear un espai on s’analitzés i proposessin solucions als reptes que ens presenta aquesta important indústria des d’una perspectiva de sostenibilitat global.
En paraules d’Enric Carrera, director de l’INTEXTER, pel que fa al superconsum de roba: “la seva vida útil ha baixat a escala mundial, sobretot pel creixement d’una classe mitjana que consumeix més, i per l’estratègia fast-fashion que segueix la indústria per produir molt a preus més baixos”.
Per Carrera, les claus passen, a més d’un canvi de model, per una economia circular, amb principis ètics i vinculats a un desenvolupament sostenible. “La majoria de casos d’èxit relacionats amb la sostenibilitat al sector tèxtil són, exclusivament, magnífiques solucions ambientals, però el sector necessita anar més enllà i aportar solucions als problemes laborals, socials i de desigualtat que provoca el model actual de la indústria tèxtil”.
Francisco Belzagui, investigador del Laboratori de la Contaminació Ambiental de la UPC, posà el focus en els microplàstics derivats del tèxtil. “Malgrat que es coneix molt poc al respecte sobre l’impacte d’aquestes microfibres, s’hi han trobat en tot el sistema ambiental, s’aboquen especialment als oceans, i es generen també quan rentem la roba”.
Economia circular
La jornada serví també per donar a conèixer algunes experiències properes relacionades amb economia circular i per l’aposta per una altra manera de treballar i produir roba.
És el cas de l’empresa catalana Organic Cotton Colors, que elabora roba amb cotó orgànic. Aquest es compra directament a 150 petits agricultors del Brasil, així com de Turquia, amb els colors originals d’aquesta fibra natural. Santi Mallorquí explicà la importància d’anar a buscar els productors en origen, sense fer servir intermediaris, amb el coneixement directe dels productors locals i propiciant el desenvolupament social de la regió. “No anem a comprar el cotó, sinó a establir una relació de confiança que garanteixi el treball per als agricultors i les seves famílies”. Com a filosofia d’empresa, a banda d’oferir articles “sense tintar i el més natural possible”, s’ocupa de mostrar en l’etiquetatge la traçabilitat del producte, per saber on ha estat cultivat el cotó emprat en la roba.
Sylvia Calvo mostra jaquetes creades a partir de sacs de cafè. MG
Un altre exemple d’economia circular el mostrà Sylvia Calvo, l’empresa de la qual fabrica jaquetes a partir de sacs de cafè. El seu projecte forma part de l’Associació de Moda Sostenible BCN, un grup de dissenyadors, proveïdors de matèries primeres, tallers de confecció, distribuïdors i comerços que volen potenciar i estimular la creació, la producció, la venda i l’ús de moda sostenible.
La producció tèxtil mundial genera més CO₂ que el que produeixen els vols internacionals i el comerç marítim.
Diana Cayuela, investigadora del Laboratori de Polímers Tèxtils de l’INTEXTER explicà els avenços per fabricar roba i teixits més resistents a les rentades amb fibra de cànem. Es tracta d’una fibra que es pot cultivar de forma ecològica i que té propietats especials, sense la utilització de components químics procedents del petroli. Per la seva part, la investigadora Maria Carmen Gutiérrez explicà el projecte ECUval, gràcies al qual s’ha pogut dissenyar i construir una nova tecnologia amb què poder degradar de colorants reactius els efluents de tintura amb un gran estalvi d’aigua i de sals.
Deixa un comentari