La Síndica fa balanç de l’any 2019: L’habitatge, el problema més greu

No Comment
Isabel Marquès durant l’entrevista amb Malarrassa, al seu despatx a la Masia Freixa. Foto: PV

Pep Valenzuela

Aquest any 2019, els «problemes més greus són els d’habitatge, molt», afirma a manera de balanç la Síndica de Greuges municipal, Isabel Marquès, «la gent ve aquí desesperada, gent que no té on anar a viure». I la part més important, com passa fa alguns temps al conjunt del país, té a veure amb els habitatges de lloguer. Comprar, com era tradicional fins fa relativament poc, és avui impossible per a la majoria de la població; i el mercat de lloguer, que no era barat, ara està difícil, sinó impossible. Aquí es troben les famílies que han perdut la hipoteca i les que perden el pis de lloguer, a més de les que en busquen per primera vegada.

Les administracions públiques, clarament, no havien treballat per evitar això, ans al contrari es van apuntar a inflar la bombolla immobiliària en molts casos. Ara, a més, només resolen, quan ho fan, emergències, i temporalment. A la Síndica les persones li expliquen: «Com que l’administració va tan lenta, hi ha una gran màfia d’ocupació de pisos; molta gent ve a explicar que no troben res en el món formalitzat i n’han de recórrer i acabar pagant l’ocupació d’un pis. Això em preocupa molt i no s’està resolent».

La Taula d’Emergència Habitacional està col·lapsada, el llistat de lloguers socials es mou molt lent. L’Ajuntament, declara la Síndica, els diu d’anar a les administradores de propietat, que «no ofereixen res en preus assequibles per aquestes famílies».

També es detecta, denuncia, «molt racisme habitacional; quan la persona que vol llogar és d’origen estranger, ho hem viscut aquí, no parlo d’estadístiques o casos que m’han explicat, els mateixos propietaris. No volen que es llogui a estrangers».

En relació amb els desnonaments, com que és sentència judicial, la Sindicatura no té potestat. Sí que intervé per emergències i per denunciar violència policial. «És un tema que tampoc no em toca ni puc actuar, però ho faig saber al Síndic de Catalunya». De la gent que es queda al carrer, declara que l’Ajuntament «sempre em garanteix que via Serveis Socials se’n fa càrrec de garantir sostre. A partir d’aquí es treballa el cas, faig seguiment».

En relació amb la segregació escolar, un dels més greus problemes a la ciutat, la Síndica diu «aparentment, la situació està més tranquil·la, però venen moltes famílies per denegació de beques de menjador. Ho estem analitzant, crec que pot haver-hi una confusió entre les raons econòmiques i de treball. A més, no depèn només de l’Ajuntament, de fet queda fora de la meva responsabilitat; ho miro de totes formes, alguns s’aconsegueix resoldre. Però la majoria és competència del Síndic de Catalunya, i li passem les greuges».

Com a norma, emfasitza Marquès, «aquí s’escolta tothom, obrim sempre, almenys, el que diem una «consulta» o «assessorament». El que m’estic adonant és que faig d’assessora, perquè la majoria de les persones desconeixen els seus drets». Aquí, hi ha un d’aquests drets que hauria de tenir més rellevància, destaca, i és de la informació i la comunicació. «És un dels més importants, perquè si la gent no sap quins són els seus drets, d’entrada ni s’atreveix a reclamar; jo el primer que faig és informar-la i després la gent decideix».

Després, afegeix, «molts greuges o consultes són només de gent que no sap on anar, la majoria gent gran». La Síndica, en sintonia amb reclamacions d’associacions de gent gran, iai@flautes i moviment per pensions dignes, ha demanat a l’Ajuntament que estableixi un servei d’assessorament jurídic.

Aquí, tot plegat, en Marquès considera que «els mitjans de comunicació són una eina fonamental, per ajudar en tota aquesta informació, però també molt important, sobretot, per garantir un volum i diversitat d’informació mínima suficient que ajudi a l’exercici d’una ciutadania activa, protagonista i responsable».

Related Articles

Deixa un comentari

cacaus Alternativa3