El Dia Universal de la Infància se celebra el 20 de novembre. Aquesta data és doblement significativa perquè el 20 de novembre de l’any 1959 es va signar la Declaració universal del drets de l’infant i també un 20 de novembre, trenta anys més tard, es va adoptar la Convenció dels drets de l’infant a l’Assemblea General de les Nacions Unides.
Isabel Marquès, Síndica Municipal de Greuges de la ciutat, elaborà amb aquest motiu una actuació d’ofici en la qual destaca que “la història ens demostra que la revolució dels DDHH és contínua, no para mai i està en permanent canvi”, tot cridant a estar en alerta permanent en defensa i ampliació dels mateixos, especialment en moments com els actuals en què “no podem oblidar les esgarrifoses imatges com la del nen dins una maleta o com la del nen ofegat en una platja de Turquia”, unes imatges que “simbolitzen la deshumanització que estem vivint els països occidentals”.
A l’hora de commemorar aquesta data, assenyala, cal tenir en compte, primer de tot, que “Tothom té dret a una vida digna, els més vulnerables també. La nota fonamental per donar resposta als grans problemes existents en la nostra societat occidental resideix en el respecte dels Drets de les persones”.
Text íntegre de la declaració de la Síndica Municipal:
Actuació d’ofici emesa per la Síndica Municipal de Greuges de Terrassa dirigida a l’Ajuntament i a la ciutadania en motiu de la celebració del Dia Universal de la Declaració dels Drets dels Infants
Segons el llibre “La invenció dels Drets Humans” de Lynn Hunt (2009): “Els drets humans han de constar de 3 qualitats bàsiques: han de ser naturals -inherents als essers humans- , iguals -els mateixos per a tothom-, i universals -vàlids a tot arreu-.”
La història dels Drets Humans (DDHH) demostra que, a la fi, la millor defensa dels drets són els sentiments, les conviccions i les accions de multitud de persones que exigeixen respostes d’acord amb el sentit intern de la indignació que senten davant la injustícia. Una persona és conscient del significat dels DDHH quan aquests han estat violats.
A l’any 2009 es va celebrar els 60è aniversari de la Declaració Internacional dels DDHH, i la ONU va proclamar l’any 2009 Any Internacional de l’Aprenentatge sobre els DDHH. La història ens demostra que la revolució dels DDHH és contínua, no para mai i està en permanent canvi. Això és bo, ja que gràcies a la proclama de noves lleis com la Constitució espanyola de 1978 (art.39), recentment la Llei Orgànica 8/2015 de 22 de juliol i la Llei 26/2015 de 28 de juliol, entre altres, són clares mostres d’evolució jurídica en la defensa dels drets dels infants.
Malgrat això, no podem oblidar les esgarrifoses imatges com la del nen dins una maleta, o com la del nen ofegat en una platja de Turquia , o com la de milers d’infants plorant mentre fan camí cap a l’Europa occidental… cap a “la terra de salvació”.
Aquestes imatges simbolitzen la deshumanització que estem vivint els països occidentals. “Una imatge molt crua i exacta del moment que ens situa en el joc de miralls pervers del desequilibri de civilitzacions”, segons descriu Xavier Bosch, periodista. I té tota la raó.
Qui és el culpable d’aquests fets? La família, les màfies internacionals, els governs, la societat del benestar? Ens ho hem de preguntar tots. I cal fer-nos una segona pregunta: Com podem ajudar a un infant?
Si la societat en general i els poders públics tinguéssim en compte el seguit de Drets que a continuació esmentem (els síndics/defensors locals, els primers) podem estar una mica més satisfets perquè demostra que hem començat a aplicar, ara sí, l’Any Internacional de l’Aprenentatge sobre els DDHH de l’any 2009:
– Dret a SER ESCOLTAT i dret a PARTICIPAR en la presa de decisions que afecten a la vida de l’infant. Establir procediments d’escolta de l’infant, d’acord amb les seves circumstàncies, la seva maduresa intel·lectual i emocional, fomentant la plena participació dels infants en la societat com a ciutadans:
“l’infant s’ha de considerar ciutadà actiu i protagonista de totes les accions i decisions que es desenvolupen en la seva vida quotidiana, amb capacitat d’exercir els seus drets”, (afirmació de la Declaració Final del 25è Aniversari de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’infant, en un acte/debat organitzat pel Síndic de Catalunya, Plataforma d’Infància de Catalunya i la Taula per a la Infància / Adolescència a Catalunya, celebrat a Barcelona, el 13 de novembre de 2014).
– Dret a la PROTECCIÓ de l’infant: l’entorn és molt important per al seu desenvolupament i els serveis públics han de ser adequats i resolutius, han de ser conscients de la transcendència present i futura de les decisions preses per les institucions, que han de garantir les necessitats bàsiques de l’infant com a exercici efectiu dels seus drets reconeguts en la DUDI de 1989. Només des d’aquesta coresponsabilitat és possible combatre de manera efectiva i real les vulneracions de dret.
Tothom té dret a una vida digna, els més vulnerables també. La nota fonamental per donar resposta als grans problemes existents en la nostra societat occidental resideix en el respecte dels Drets de les persones: Drets recollits en la Declaració dels DDHH de 1948 i en la DUDI de 1989. Drets que són el resultat de l’evolució dels principis revolucionaris del segle XVIII….. així s’escriu la Història de la Invenció dels DDHH.
Perquè la revolució dels Drets Humans és, per definició, contínua.
Isabel Marquès Amat
Síndic municipal de Greuges de Terrassa
Terrassa, 3 de novembre de 2015
Deixa un comentari