La UPC recomana no utilitzar teixits de cotó per fer mascaretes domèstiques

No Comment

Reconeixen que no es fabriquen enlloc mascaretes sanitàries reutilitzables des de fa molt temps, i que per aquest motiu, el teixit amb què es fabriquen és molt difícil de trobar. La professora de l’ETSEIAAT, Mònica Ardanuy,  desaconsella fabricar mascaretes domèstiques i encara menys amb teixits de cotó, perquè absorbeixen aigua i proliferen bacteris.

Investigadors tèxtils de la UPC a Terrassa col·laboren amb el Departament de Salut per trobar la manera més ràpida de fabricar mascaretes sanitàries reutilitzables.


Res de fer servir cotó per fer mascaretes sanitàries, ja que no absorbeix l’aigua ni les bactèries, en tot cas millor polièster o polipropilè. Així ho recomana un equip d’investigació de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) de Terrassa, pel que fa a l’elaboració de mascaretes domèstiques per contrarrestar la manca d’aquest material sanitari. Els mateixos investigadors i investigadores també recomanen no fer ús de mascaretes domèstiques i, en cas d’extrema necessitat, aconsellen quins són els teixits més adients per fabricar mascaretes temporals efectives que no siguin d’ús clínic.

El Departament de Salut de la Generalitat s’ha posat en contacte amb investigadors i investigadores de la secció d’enginyeria tèxtil de la UPC ubicada a Terrassa, per assessorar-se sobre la manera més ràpida i efectiva de fabricar mascaretes sanitàries reutilitzables i segures per fer front al Covid-19. Segons afirma la professora Mònica Ardanuy, professora de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), “fa molt de temps que no es fabriquen mascaretes que es puguin rentar, esterilitzar i reutilitzar perquè s’han generalitzat globalment a tot el món les d’un sol ús. Per això, és molt difícil trobar al mercat els teixits amb que es fabricaven”.

De fet, des de la UPC asseguren que les mascaretes han de complir la normativa sanitària FFP1, FFP2 o FFP3 i la seva certificació requereix molt de temps. Segons explica Mònica Ardanuy, “en cas que trobem teixits adients, el temps de validació amb el grau d’exigència fixat amb anterioritat a l’expansió del COVID -19 seria de setmanes o fins i tot de mesos”.

Mònica Ardanuy, professora de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT)

El procés de fabricació de mascaretes reutilitzables contempla diferents fases, segons especifica la investigadora. En primer lloc, s’han de seleccionar materials tèxtils amb alta capacitat de filtració de micropartícules. En segon lloc, s’han de realitzar assajos que confirmin la seva capacitat de filtratge, transpirabilitat i capacitat de respiració (a Espanya només els realitza al centre tecnològic AITEX, ubicat a València). Després, s’ha de fabricar el teixit i proveir-lo i finalment, s’han de confeccionar les mascaretes. Aquesta és la fase més senzilla, però, segons adverteix Ardanuy, “cal anar amb molt de compte amb el disseny per a que s’ajusti perfectament a la cara del professional sanitari.

Mónica Ardanuy afegeix que “a Catalunya comptem amb una indústria tèxtil molt potent, en particular en tèxtils tècnics, que podria engegar aquest procés de manera molt ràpida. De fet, totes aquestes empreses juntament amb associacions tèxtils, centres tecnològics i la UPC, ja estan treballant en aquesta direcció.”.

Regulació temporal per afavorir la fabricació ràpida

En aquest sentit, la UPC assenyala que el 20 de març es va publicar al BOE la disposició 3995 del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme sobre especificacions alternatives excepcionals en la fabricació de mascaretes EPI davant la seva manca i mentre duri l’actual estat d’excepcionalitat. Segons es desprèn d’aquesta disposició, es podran comercialitzar a Espanya mascaretes sanitàries que compleixin les especificacions NIOSH i xinesa, amb l’autorització de les autoritats sanitàries de les Comunitats Autònomes i que disposin de la documentació tècnica que garanteixi aquestes especificacions, que són tres: eficàcia contra la penetració, resistència a la respiració i marcatge.

Per tant, tal i com afirma Mònica Ardanuy: “el fet que s’hagi flexibilitzat la normativa vigent des de fa pocs dies podria afavorir la rapidesa en la fabricació d’aquest material sanitari a Catalunya”.

Com han de ser les mascaretes?

Les mascaretes sanitàries han de ser hidròfobes, sobretot en la part exterior. Per tant el cotó està totalment desaconsellat perquè, tot i el seu grau de confort, absorbeix l’aigua i les microgotes amb virus. A més, es un teixit que, si no està tractat amb acabats antibacterians, afavoreix el creixement de bacteris.

D’altra banda, la capacitat de filtració d’un teixit varia significativament segons el diàmetre de la fibra, l’empaquetació o l’estructura del teixit, el gramatge i la densitat, entre d’altres. Per tot això, els investigadors tèxtils de la UPC insisteixen en què les solucions domèstiques no són aconsellables per a l’àmbit sanitari.

En tot cas, i per a un ús temporal no sanitari, les teles més adients per construir mascaretes protectores serien teles amb poca absorció d’aigua, fabricades amb fibres hidrofòbiques o que absorbeixin poca aigua, com polièster o polipropilè, teixits lleugers amb molta superfícies específica i per tant amb molta capacitat de filtració. També es poden combinar diferents capes de teles com fundes de coixins o draps de microfibra. Però sempre tenint en compte de que en aquest cas es tractaria de solucions d’un sol ús i que no fossin per aplicacions en l’àmbit sanitari, doncs no es té cap mesura objectiva de la seva capacitat de filtració.

“Es per tot això que cal ser prudents a l’hora de fabricar mascaretes amb tèxtils que no hagin estat mínimament testats i que garanteixin una capacitat de filtració adequada perquè poden donar una sensació de protecció que no és real.” conclou Ardanuy.

Related Articles

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre