Plenari de l’assemblea de la Favt 2017. Foto PV
Es va celebrar l’assemblea ordinària de la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT), el passat dissabte 21 de maig, en un ambient de tranquil·litat. Relativament sorprenent si hom té en compte el paper real d’activisme i lluita que vénen realitzant en diferents espais i conflictes de la ciutat, molt importants alguns i amb molta repercussió mediàtica, com és el cas de la coneguda com a «lluita per l’aigua» o el del procés entorn a l’elecció de la sindicatura de greuges municipal.
Certament, aquesta intervenció en pràcticament tots els temes de ciutat, de vegades amb posicions discordants amb el govern local i alguns dels poders fàctics (Mina, CECOT i altres), lògicament ha creat polèmica i debat interns, fins i tot intervencions agres i agressives en alguns casos (el president de la junta ha estat víctima d’insults en el seu perfil en les xarxes socials).
Però, res d’això ha arribat a l’assemblea. Sens dubte, una de les virtuts de la junta directiva ha estat la seva capacitat integradora, oberta, dialogant, al temps que ferma i decidida en els temes acordats. I això és incontestable. Al temps que, per les mateixes o properes raons, qui ha discordat no ha tingut ni força moral ni capacitat per articular i proposar res alternatiu.
La part menys èpica, d’aquesta tranquil·litat, és que denota també una manca de participació que és prou preocupant, per més que tingui quelcom d’històrica o endèmica; i així es reflectí tant en la pròpia memòria i proposta d’acció de la junta com en el conjunt de les intervencions al plenari, en el qual participaren una quinzena de representants d’associacions (el nombre d’entitats federades era de 26, avui ja 28), o sigui poc més de la meitat.
A la sala d’actes del centre cívic Montserrat Roig, al barri de ca n’Anglada, l’assemblea es va obrir amb la presència i salutació del tinent d’alcalde Amadeu Aguado, tot agraint la feina que fa el moviment veïnal, en tant que, suposadament segons ell, «frontissa entre el veïnatge i l’Administració».
En tot cas, afegí, «els objectius són els mateixos», o sigui «un model de ciutat per a les persones». I posà com a exemple el comerç, sota la seva responsabilitat. En aquest punt, però, el president de l’AV de Montserrat, des de l’auditori no es va poder o saber reprimir una crítica en contra del suport del govern local a la construcció de la gran àrea comercial al Districte 2, on abans hi era l’Eroski, pels riscos (o sentència de mort) que suposa per al comerç petit, mitjà, de proximitat i de carrer i trama urbana que encara hi viu, encara que molt poc, en els barris de Torre-sana, Montserrat i Vilardell.
El representant del govern, per més que considerés important l’assemblea, va marxar només acabar la seva salutació. Cap al final, però, va fer acte de presència altra regidora del govern, la Lluïsa Melgares, que també saludà la trobada en un to i continguts similars, dintre l’ambient de serenos comentat.
Després d’aprovar l’entrada d’una nova associació veïnal (Can Parellada per la Unitat del Nostre Barri), tema de debat especial per ser aquest la segona del mateix barri (la votació final va quedar en 9 Sí, 1 No, 5 Abs), en Ramon Clariana, president de la FAVT, va fer una presentació de la memòria de treball del 2016. Un relat sorprenent pel volum d’activitat (participació en quasi 30 comissions i consells municipals, taules i plataformes ciutadanes), que no inclou, òbviament, la de cada una de les associacions federades pel seu compte. El que mostra, lluny de la imatge relativament estesa d’entitats envellides i inoperants o dedicades només o quasi a les festes majors, un moviment ciutadà que intervé, debat, es mobilitza, opina, proposa i, en definitiva, aconsegueix portar ser veu, com a mínim, d’una bona part dels barris.
Miguel Hidalgo (Can Palet), Ramon Clariana (Poble Nou-Zona Esportiva i president de la Favt), Josep Lluís Charles (Font de l’Espardenya) i Pepe Sànchez (Sant Pere Nord), a la mesa de l’assemblea. Foto PV
Lluny de qualsevol actitud d’autocomplaença, el balanç va incloure una apreciació crítica, apuntada i reforçada des de l’assemblea, sobre la manca de participació i de compromís real de les entitats federades i, concretament, algunes de les persones representants de les mateixes; tot fent referència, principalment, a l’augment de membres de la junta decidit l’any passat, que passà a sumar 18, sense que a la pràctica això es traduís en major capacitat d’intervenció ni en repartir treball i responsabilitats. Ans al contrari, es va criticar fins i tot obstaculització del treball, el debat i processos de decisió.
D’altra banda, també va ser objecte de crítica un cert «voluntarisme» per part d’alguns dels membres de la Junta, que tot i garantint presència en comissions i consells varis, no poden però assegurar el seguiment en condicions i possibilitats de donar resposta adequada.
En tot cas, la memòria d’activitats i el balanç financer que l’acompanya s’aprovaren amb felicitacions per la feina feta. El pla d’acció proposat, lògicament, dóna seguiment a tot aquest treball, renovant el compromís i aprofundint la perspectiva d’intervenció en continguts; al temps que plantejant-se la revitalització i, segons alguna opinió, actualització del moviment, a partir principalment de la millora en la transparència de la pròpia entitat i d’un treball gran en l’àmbit de la comunicació, entre les pròpies entitats i associacions federades i amb altres organitzacions amb les quals habitualment es col·labora, com pel que fa a la comunicació cap al conjunt de la ciutadania i la gent dels barris de tota la ciutat.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari