«Les concessionàries dels serveis públics són els cacics actuals» (dintre les quals hi ha Agbar, accionista majoritària de Mina de Terrassa), i han fet un negoci econòmic i un instrument de poder del control d’aquests serveis que, com l’aigua, són drets humans bàsics; «un malson, un món al revés», assegurà en Fernando Urruticoechea, economista i interventor municipal, durant les jornades de formació per a l’Auditoria Ciutadana Municipal de l’Aigua a Terrassa.
Ara, a banda de consideracions sobre legitimitat o moralitat, afirmà l’Urruticoechea, el problema amb Mina és que, d’acord amb la llei i la jurisprudència constitucional espanyola, podria estar «cometent il·legalitats i delinquint». Per vàries raons: la primera, perquè «és absolutament il·legal» extreure beneficis particulars, si n’hi hagués, de la gestió del servei.
Sala del CC Francesc Macià, a la taula (segon per la dreta) en Fernando Urruticoechea. Foto OCM
Segon, perquè els procediments dels rebuts haurien d’estar totalment reglats, aprovats per la Junta de Govern o l’Alcalde, establint dates de cobrament voluntari, anunciats i cobrats després d’aprovat el valor cadastral, d’acord amb l’article 31-1 de la Constitució Espanyola, que diu que és una tribut, com l’IBI i altres del tipus de taxes.
Així mateix, afirmà en Urruticoechea, seria «absolutament il·legal» que Mina pretengués cobrar rebuts impagats o tallés el subministrament. Aquesta és, en el cas, una «funció absolutament reservada a l’autoritat pública mitjançant el procediment executiu definit en la Llei General Tributària».
El problema amb Mina és que, d’acord amb la llei i la jurisprudència, podria estar «cometent il·legalitats i delinquint». Perquè «és absolutament il·legal» extreure beneficis particulars, si n’hi hagués, de la gestió del servei, diu Urruticoechea.
Per fí, però no menys important, per ser un ingrés públic, d’acord amb l’article 134.2 de la Constitució, la comptabilitat hauria d’estar clarament informada en el pressupost municipal.
La conferència d’en Fernando Urruticoechea ofereix elements molts i suficientment informats i importants que fan llum sobre la qüestió de la gestió dels serveis públics i les problemàtiques relacions.
A continuació, hom publica la part final de la mateixa, en una transcripció i traducció responsabilitat de Malarrassa. (Clicant en l’enllaç es pot llegir la Conferència sencera).
¿Com guanyar la batalla de l’aigua?
1-Primer: Tota la regulació i les tarifes de l’aigua han d’estar d’acord amb la Llei, i les lleis són: Llei d’Hisendes Locals, Llei General Tributària, reglament de recaptació. Què vol dir concretament? Que la quantitat a cobrar ha de ser de tal forma que tots els anys s’ha de fer balanç, fer el sumatori de tota la recaptació de les tarifes i comparar-les amb les despeses; i en cap cas el sumatori del total de la recaptació de la tarifa de l’aigua, no pot de cap forma superar les despeses.
Entre les despeses hi ha allò que Adam Smith i allò que la teoria econòmica ens diu que és el just benefici, que és exclusivament el benefici industrial i despeses generals per la gestió de l’aigua. De cap manera els beneficis de 1,5 milió de Mina (esmentats a taula en altra presentació), de cap manera, és absolutament il·legal. I és il·legal també crear costos artificials, que és el que es fa sovint. O sigui, els costos han de ser exclusivament els que figuren als plecs, els essencials, exclusivament pel desenvolupament del servei.
Per això hi ha d’haver una fiscalització, una auditoria dels costos, perquè el sumatori d’ingressos no pot superar mai, com a màxim pot ser igual als costos. Llavors, home, algú podria dir: apugem els costos artificialment i creem … Doncs no, no podem apujar, perquè està dictaminat quins costos; han de ser costos legals, autoritzats… Demà veurem un exemple de dues auditories d’una empresa i podrem veure com Aquagest en Crevillent fotia costos il·legals, i com es poden calcular perfectament.
Què se’n deriva, per tant, d’aquesta conseqüència? El descens immediat de les tarifes, simplement per l’eliminació dels beneficis. Això ha de ser immediat. Acabar amb el desgavell aquest de que els cost de les tarifes… Mireu, aquest és un quadre, veieu l’IPC, de color vermell (és de Múrcia capital), entre 2010 i 2012, veieu l’IPC per on va, i l’altra fletxa són les tarifes de l’aigua. Creieu que a Múrcia es compleix la llei? Doncs, no. Aquí és evident que es tracta d’això, es tracta simplement de preus disparats, tots ells molt per sobre fins i tot de l’IPC, el que marca una línia estadística que de forma mitjana no es podria superar.
Això és el que passa… també tinc els de Cartagena, però demà veurem amb més detall en el taller aquest tema.
Per tant, la primera conseqüència d’aquesta doctrina del TS, a favor per una vegada (n’hi ha més, però en aquest cas d’una forma magnífica) en defensa dels usuaris i contribuents espanyols de l’aigua, és que les tarifes de l’aigua han de baixar al menys automàticament per l’import dels beneficis, automàticament. Després parlarem dels costos tarifaris i per suposat s’hauran d’abaixar bastant més encara.
2-Segona conseqüència important: Els procediments dels rebuts han de ser totalment reglats. Per entendre això, mirem l’IBI, impost de bens immobles, és també un impost de gestió bicèfala o dual: el cadastre el gestiona l’Estat a través de les gerències cadastrals de cada província, tots els anys la gerència cadastral produeix el padró o sigui la projecció anual d’aquest cadastre i ho entrega a cada ajuntament i cada ajuntament amb aquest padró el que fa és que la junta de govern aprova aquest padró, estableix les dates del cobrament voluntari i el passa al cobrament dels rebuts.
I apareix un anunci en el que diu que la junta de govern o l’alcalde, depèn dels ajuntaments, es passa al cobrament havent estat aprovat el valor cadastral per tal decret d’alcaldia amb data tal. I normalment, als rebuts hauria d’aparèixer la data d’aprovació, que es vegi que tot és legal i que les quantitats són les aprovades i les legals. Segons l’empara del dret dels ciutadans i l’article 31.3 de la CE, que en ser un tribut ha d’estar perfectament decidit mitjançant un acte administratiu previ.
Quina diferència hi ha en quant a protecció constitucional de les tarifes de l’aigua o de l’IBI? Cap. És la mateixa. Llavors, les tarifes de l’aigua han de tenir el mateix seguiment.
¿S’aproven a Terrassa els padrons… Mina treu el padró, l’entrega a l’ajuntament per a que ho aprovi la junta de govern i es fiscalitzi mitjançant sistema d’auditoria prèviament per l’interventor de Terrassa? No? No m’ho crec, és impossible. Segur que un ajuntament com el de Terrassa, amb la quantitat de funcionaris que té… no m’ho crec. Algú haurà dit que això no és legal i que els rebuts… no? Llavors, sabeu què us dic? Que no només és il·legal, sinó que és delictiu.
Hi ha una figura, i ho podeu consultar aquesta nit al Google mateix, que es diu exempció il·legal, i aquesta figura és aquella per la qual qualsevol funcionari o senyor que pretengui cobrar un tribut sense les corresponents garanties legals. Per tant, els senyors de Mina estarien cobrant un tribut que, segons absolutament la jurisprudència i el TC, seria un tribut sense les garanties ni els procediments corresponents als tributs, i per tant estarien cometen un delicte d’exempció il·legal.
Crec que seria bo que els aviseu, crec que és cortesia, ja heu aguantat bastant, no us han avisat els funcionaris abans, però ja és hora que aviseu els funcionaris i a Mina que els hi doneu un termini. Jo crec que no més enllà de dos mesos, per a que regularitzin (quan acaba el contracte?)… bé, tenen encara temps, els donareu oportunitat a que finalitzin el contracte de forma legal, en condicions, sense que els dieu delinqüents, sense que aneu a la fiscalia i que no acabin amb mal honor, de forma miserable, que no acabin el seu contracte… Doneu-los aquesta oportunitat, els heu de fer un escrit, que demà veurem en el taller, per sol·licitar-los que regularitzin el cobrament dels rebuts mitjançant actes administratius previament aprovats per la Junta de Govern.
-Entès aquest segon aspecte, el de la part de tarifes, ara acabo ja: Els rebuts impagats. ¿Què passa quan es passa al cobrament els rebuts de les tarifes de l’aigua i algunes famílies no paguen o d’altres no volen, què passa amb els rebuts impagats? Mina els entrega a l’Ajuntament per a que els cobri per caució executiva? Sabeu quelcom d’això? Els reté Mina els rebuts impagats i talla l’aigua o envia cartes requisitòries, s’atreveix Mina a fer això? Llavors, això torna a ser novament un acte delictiu, absolutament il·legal. El cobrament de rebuts impagats de tributs és una funció absolutament reservada a l’autoritat pública mitjançant el procediment executiu definit en la Llei General Tributària.
Imagineu que no pagueu i us posin una multa i pel que sigui ho oblideu… perquè teniu intenció de pagar, clar…, però oblideu el pagament de la multa i us trobeu el mes següent que us treuen el vehicle. Ho acceptaríeu? Doncs això és el que està fent Mina i moltes companyies espanyoles amb les tarifes i els rebuts impagats; quan es deixen de pagar estan suspenent el subministrament de l’aigua. Això és absolutament il·legal. El procediment no ho permet en un bé essencial, un dret humà, de cap forma. Però és que a més la normativa espanyola, encara que no ho reconegui com a dret fonamental, hi posa una protecció al ser un tribut, per tant de cap forma es pot tallar el servei corresponent.
-I l’última conseqüència: Per ser ingrés públic, hi ha un altre article constitucional, que és el 134.2 de la CE que diu que tots els ingressos públics i totes les despeses públiques han de tenir reflex en el pressupost.
Els pressupostos de totes les administracions no poden mai ser reconeguts pel net. Pel net vol dir, que, normalment, en els plecs de molts ajuntaments (en el vostre cas crec que no, perquè no teniu ni plecs al ser un contracte tan antic) se sol establir que el preu del concessionari és l’import dels rebuts: O sigui, de manera que allò que cobren amb la mà esquerra, amb la mà dreta s’ho queden. S’apropien de la totalitat de la recaptació de tots els rebuts com a preu del concessionari establert en els plecs.
Així, doncs, l’ajuntament diu: bé, com que el concessionari ja cobra el cobra els rebuts, jo al pressupost no recullo res, ni ingressos ni despeses, perquè l’efecte net és zero. Doncs bé, això és absolutament il·legal. L’article 134, article constitucional, obliga a que els ingressos i despeses, independentment de quin sigui el resultat net final, han d’estar al pressupost. I si un pressupost no recull els ingressos i despeses és nul de ple dret, per nul·litat absoluta de l’article 62 de la llei de règim jurídic del procediment administratiu comú i és motiu d’impugnació de nul·litat d’un pressupost. I es pot i es déu de recórrer.
Bé, tot això és el que passa en un món al revés que és un malson.
Sé que teníeu ganes, però només per acabar deixeu que digui l’última frase: ¿Això és un discurs radical anticapitalista? No! Es un discurs exclusivament legal constitucional, que no està en contra ni, per suposat, de la normativa constitucional ni dels legítims beneficis de les empreses capitalistes.
Però qui vulgui fer negoci, l’empresa mercantil o el mercader que vulgui fer negoci amb l’aigua, que ho faci exclusivament amb l’aigua en ampolla, que deixi les seves mans fora dels serveis, del negoci de l’aigua potable a domicili. Basta ja amb la utilització mercantil, amb els beneficis en l’aigua… en el servei domiciliari d’aigua potable.
Aquesta és per tant la conclusió de la meva intervenció: basta ja amb els mercaders, que han de ser expulsats del temple, fins i tot amb violència, com va fer Jesucrist, que en aquest cas es tracta del temple de la democràcia, basta ja!
Vídeo complet amb la intervenció de Fernando Urruticoechea, el passat 8 d’abril, a través del canal Youtube de l’OCM Terrassa:
Deixa un comentari