El veïnat de Sant Pere s’ha cansat dels reiterats «vuelva usted mañana» de l’ajuntament egarenc («incompliment reiterat» i «cas omís», acusa l’associació) i ha decidit portar una queixa pendent (amb antecedents que remunten al 1983) al Síndic de Greuges de Catalunya.
Es tracta de l’abandonament total de vàries cases als carrers Emili Badiella, Sagunt i Ègara, que en el seu dia van ser expropiades per enderrocar-les i obrir camí d’enllaç entre zones del barri i millorar així la mobilitat. Durant aquest anys, les cases i els seus patis han esdevingut focus de problemes de tota mena, des de delinqüència i seguretat ciutadana fins a sanitaris, d’acord amb la informació que consta a l’escrit enviat al Síndic.
Algunes de les cases expropiades de Sant Pere. Foto AV S. Pere
Signat pel president de l’AV, en Pere Martínez Canes, aquesta demanda al defensor de la ciutadania, explica que la decisió de fer aquesta connexió dintre del barri va ser aprovada al Pla General d’Ordenació de Terrassa (PGO) de 1983, motiu pel qual era necessari enderrocar les cases que, posteriorment van ser «expropiades».
Però el projecte quedà aturat aquí. El pitjor per les veïnes, de totes formes, estava per arribar: «Hem tingut una mica de tot, des d’OKUPES, per diferents col·lectius, robatoris a les cases adjacents, ja que al poder entrar als patis, permetia millor l’accés a les altres cases, venda de drogues a part de les destrosses i robatori del mobiliari i de la instal·lació elèctrica i d’aigua, deixant l’interior totalment destrossat».
La vegetació creix i envaeix tot l’espai. Foto AV S. Pere
El problema, ara, «s’ha agreujat molt», assegura la denúncia, «ja que els patis són una autentica selva, la vegetació dels patis, comporta quant fa calor, una gran quantitat d’insectes, que impedeixen poder obrir finestres i no poder utilitzar el terrat, si no vols sortir ple de picades, també hi ha rates i demés».
A tot això, cal afegir encara les «humitats provinents d’aquestes cases, degut en part a la gran vegetació, que al créixer sense cap tipus de control tapa els conductes de desaigües i ocasiona filtracions d’aigua a les cases, afectant l’estructura per les humitats». La situació esdevé més greu encara pel fet que en els habitatges afectats hi viuen, en la majoria dels casos, persones grans i jubilades, «que se senten impotents davant la prepotència municipal».
Preocupació i problemes varis a les cases veïnes. Foto AV S. Pere
Davant d’aquesta situació i després de «més d’un any amb instàncies, reunions amb el tinent d’alcalde Sr. Marc Armengol, així com amb el propi alcalde de Terrassa Sr. Jordi Ballart, sense resultats», obtenint fins ara com a única resposta «el silenci», l’entitat veïnal ha decidit tirar pel dret i anar directament al Síndic de Catalunya per demanar que «intervingui davant aquest abús reiterat de l’Ajuntament de Terrassa, que perjudica a persones vulnerables i que deteriora la qualitat de vida d’aquestes».
Redacció
Deixa un comentari