La disparitat de criteris que afecta aquest tràmit segons els diversos municipis consolida l’empobriment dels col·lectius amb major situació de vulnerabilitat
El Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya (FòrumSD) recorda als ajuntaments que tenen el deure d’inscriure al padró totes les persones que resideixen a cada municipi amb independència de la seva situació habitacional. Aquest tràmit és indispensable per accedir a serveis i prestacions i posar-hi traves no té cap més conseqüència que consolidar l’empobriment dels sectors més vulnerables de la societat. D’aquesta forma, el FòrumSD va sortir, el passat dia 10 de desembre, al pas del debat registrat aquests últims dies a poblacions com Badalona, Santa Coloma i Terrassa sobre un problema que es repeteix, amb diferents matisos, a diferents municipis catalans.
Les dificultats per l’empadronament són, de fet, un dels problemes recurrents que els defensors i defensores locals han detectat en el seguiment que han fet els darrers mesos de l’actuació de l’administració municipal durant la crisi del covid-19 i que han publicat a l’informe Desatencions a la ciutadania en temps de pandèmia.
No es tracta d’una situació nova o derivada de la pandèmia sinó més antiga, però l’actual situació sanitària l’ha posat encara més de relleu fins al punt que apareix al decàleg de bones pràctiques que el FòrumSD proposa als ajuntaments com a conclusió de l’informe. En concret la mesura 7 recomana als ajuntaments “eliminar urgentment les través per a l’empadronament” perquè “tenen el deure de facilitar el padró”.
Facilitar l’empadronament forma part dels requisits de la bona administració però topa amb la disparitat de criteris amb què els municipis atenen aquestes peticions, especialment en els casos en què el domicili de residència no és convencional. El 2019, el FòrumSD va publicar la monografia El dret a ser empadronat i la bona administració, elaborada pel doctor en Dret Juli Ponce i que resumeix tota la normativa que afecta la inscripció al padró.
A la vista de la legalitat, la monografia conclou que donada l’obligació jurídica que la ciutadania té d’empadronar-se al municipi en el qual efectivament resideix, cada Ajuntament “te l’obligació també jurídica d’inscriure al padró municipal a totes les persones que efectivament resideixen al municipi i ho sol·licitin” i, a més, “amb independència de la seva nacionalitat o estatus legal, el títol pel qual ocupi un habitatge o la situació legal o física de l’habitatge”. La llei preveu, fins i tot, “mecanismes per empadronar a persones que no gaudeixen de llar al municipi, però que hi viuen permanentment (sense sostre, infrahabitatge, etcètera).”
Els problemes d’empadronament s’afegeixen a la situació d’extrema fragilitat dels serveis socials municipals que els defensors de proximitat també denuncien al seu informe tot reclamant que s’hi destinin més recursos i personal. D’aquesta combinació de factors se’n deriven situacions de vulnerabilitat profunda i pobresa cronificada que el sistema públic de garantia social no dona l’abast d’atendre.
Deixa un comentari