Maria Sirvent encapçala la candidatura rupturista de la CUP a les municipals

Maria Sirvent, advocada; l’educador social Bernat Chueca; Eli Navarro, biòloga i professora, i Oriol Vicente, activista social són les persones que encapçalaran la candidatura de la CUP a les properes eleccions municipals. Dissabte 28 de març, l’organització independentista, socialista i feminista ho va fer públic durant la celebració d’una assemblea oberta al centre cívic Maria Aurèlia Capmany. L’elecció d’aquestes persones ha estat resultat d’un procés participatiu obert.

Oriol Vicente, Maria Sirvent i Bernat Chueca al final de l’assemblea oberta. Foto PV

A l’assemblea oberta, amb el nom de “Desfilant Terrassa”, militants i simpatitzants de l’organització van fer una anàlisi de l’estat de la ciutat, de la mà dels diversos grups de treball (dits sobiranies), que ja fa setmanes que treballen per descriure Terrassa de dalt a baix, el què s’ha fet i com s’ha fet per arribar fins a la situació actual.

Aquests grups de treball tenen dues funcions: analitzar la ciutat i proposar un seguit de mesures i estratègies per revertir la situació de desigualtats socials a la ciutat i començar a teixir una alternativa que posi al centre de l’acció política i econòmica una vida que valgui la pena ser viscuda. L’assemblea ha discutit les propostes de mesures d’emergència que han presentat cada grup de treball i seran aquestes les que s’incorporaran al programa electoral de la CUP.

En la segona part de l’assemblea, s’ha aprovat el codi ètic que hauran d’assumir i complir qualsevol dels nostres representants electes. Finalment, s’han aprovat una sèrie de criteris amb els quals s’elaboraran les llistes des del número 5 al 27: són criteris com la equitat de gènere, la presència als moviments socials de la ciutat, la intergeneracionalitat i que tots els barris hi estiguin representats.

Assistents a l’assemblea. Foto PV

La setmana vinent la CUP de Terrassa farà una roda de premsa en que es presentaran les candidates de la CUP i les mesures d’emergència més rellevants.

Lluny d’un cert localisme mancat d’horitzons darrerament en boga, la flamant cap de llista de la CUP Maria Sirvent defensà el “caràcter netament municipalista de la nostra proposta” (la CUP neix, de fet, de la unió i articulació d’un seguit de candidatures locals al llarg dels darrers més de 30 anys) “forma part d’una estratègia emancipadora en un context comarcal/territorial (CAV) i nacional (CUP) concret”.

L’alternativa, afirma el document aprovat per l’assemblea, ha de tenir en compte que “les institucions estan copades completament dins de la lògica del sistema capitalista i per tant accedir a aquestes, quan estan en una crisi profunda tant de competències com de capacitat d’efectuar pressupostos, no és suficient sense un apoderament social que arreli en estructures autònomes del poder institucional”.

L’Ajuntament, insisteix, “només pot fer front parcialment a la pal·liació de la crisi amb les eines que té i cal que aquestes se centrin en donar resposta a la situació d’emergència social en la que ens trobem”. Per tant, aquestes només si es fa front a la crisi plantejant “un procés de ruptura democràtica amb el capitalisme”.

Per això proposen les “sobiranies com a capacitat i espai de contrapoder fora de les institucions administratives. Recuperar l’esperit col·lectiu enfront a l’individualisme. Acostar els sistemes de decisió a la població i prendre al capital el control sobre les nostres vides”.

“Entenem la sobirania com a la capacitat per prendre decisions sense que s’hagin de supeditar a altres poders, la capacitat d’autogovernar-se. Aquesta capacitat esdevé a través d’un procés i no pas d’un fet concret, per tant, la sobirania s’ha de recuperar des de diferents terrenys, un d’ells, la institució. Amb dita finalitat s’han de fomentar els espais de decisió comunitaris (o noves institucions fora del que entenem actualment com administració) amb l’objecte de desplaçar una sobirania que sovint està en mans del capital a mans del poble. El punt de partida més proper per aquests espais de decisió comunitària des d’on teixir la sobirania popular és el municipi, i el municipalisme rupturista el camí”.