[Miquel Mallafré] Els límits de la democràcia

No Comment

Albert Rivera ens està obsequiant amb tot el mostrari d’impostura política que tant domina i que tan poc li costa expressar-ho. Pel que fa a l’escuma que treu per la boca quan parla de Catalunya i els adjectius que li dedica, són un capítol a part. Aquest apartat no el penso tocar, ja que la meva medicació no em permet abordar el tema. Diria que és com quan tens hemorroides, s’han de patir en silenci, no es pot anar cridant als quatre vents “em pica el cul”.

Anem a pams, la major part de països del nostre entorn van fer els deures amb els seus respectius feixistes, Itàlia va penjar a Mussolini, Alemanya va jutjar a tota aquella gentussa a Nuremberg, els grecs van fer el seu amb Metaxàs, fins i tot Portugal va tenir la seva Revolució dels clavells. En canvi, a Espanya el dictador va morir al llit, ens va imposar una Monarquia, no es va jutjar a ningú i la morralla que va quedar ens ha dut on som ara. Si voleu ho diré d’un altre manera: El feixisme durant vuitanta anys s’ho ha menjat tot i de la cocció va sortir la democràcia que tenim. Primer van muntar el PP i ara donaran pas a Ciudadanos-C’s.

Fa pocs dies el líder taronja ens deixava aquest cromo: “Si Rajoy no accepta la nostra exigència de baixar el IRPF a tres milions d’espanyols que treballen i no arriben a mileuristes, no recolzarem els pressupostos. Ja n’hi ha prou d’aixafar a la classe mitja treballadora”. El més greu no és que desconegui que els mileuristes no paguen IRPF, el que encara és pitjor és que digui que són classe mitja. Com era d’esperar va recolzar els pressupostos del PP.

Un altre frase per a la història és: “Europa és Europa gràcies als espanyols, que la van salvar amb la Reconquesta”. Guapa, oi? La que ve ara no desmereix gens ni mica a l’anterior: “Les dictadures no tenen llibertat, però tenen certa pau i ordre”. Una cosa similar la va dir en el seu moment el líder còsmic, José Maria Aznar: “La dictadura de Franco fou un període de molta placidesa”.

Com veuen, no enganyen a ningú, sempre estan declarant els seus principis. Des de fa un temps està sembrat el nou “caudillo”. Cada cop que treu a passejar la llengua es retrata. Resumint: No, no condemno el franquisme, perquè va ser una simple dictadura, però sí que condemno enèrgicament a Catalunya (podria posar Veneçuela, però està massa gastada) perquè no respecten res de res. El nacionalisme és supremacisme, naturalment, el català.

Albert Rivera, és el fruit de tants i tants anys de corrupció i de nepotisme, aquests sempre donen lloc a l’aparició d’una nova classe política d’inútils preparats, que no són capaços de mesurar les conseqüències dels seus actes davant d’un electorat submís. De fet, sí que ho saben, a més, dominen el “tempo”. Gran nivell. Crec que a les properes eleccions mesuraran el grau d’intel·ligència col·lectiva i si la ciutadania acceptarà de bon grat que aquesta sigui insultada de manera constant.

La veritat és que el trio: Rajoy, Rivera i Sánchez, estan que ho peten, han basat tota la seva campanya en una audiència disminuïda, amb seriosos problemes de comprensió i la tragèdia serà que els faran cas.

Què entendrà per dictadura aquest nou far d’Alexandria de la política espanyola casposa? Serà que no dimensiona el que diu? En una sola frase expressa el com és de “fashion” una dictadura i fa referència a una democràcia (amb molts problemes, però democràcia) com una cosa pitjor a una dictadura. I el més greu, resulta que és candidat presidencial a un govern democràtic. La veritable cara de la incoherència. Sí senyor. S’ha d’arreglar -quant abans millor- la situació de la democràcia a Catalunya, ja que a Espanya tot funciona gràcies a nosaltres que tenim la bandera més gran i li hem posat lletra a l’himne. Cal seguir posant exemples? La gent d’aquest país viu en un estat de felicitat permanent fantàstica, això sí, al carrer.

Ara ja només ens queda que treguin a passejar el braç incorrupte de Santa Teresa o el Sant prepuci, que són les dues úniques coses que els queden incorruptes. Que Pedro Sánchez (Cid Campeador), després de servir als infidels, s’erigeixi en el “campeón” dels desvalguts abraçant el neoliberalisme d’esquerres com una nova ideologia, ens indica per on anirà la tragèdia.

El gran Albert Rivera, acaba de reencarnar-se en Don Pelayo, amb la diferència que enlloc de baixar de Covadonga, ve de Catalunya després de “meter en cintura” als independentistes. Si amb això encara no fos suficient per detenir a les hordes bàrbares, encara queda el cartutx de l’apòstol Santiago. Tots plegats marxant al ritme de “clavelitos”. Crec que els falta una bona propaganda oficial, jo de C’s, reeditaria El Alcázar i l’Arriba, ara bé, diria que aquest flanc en aquests moments està bastant ben cobert per l’allau de mitjans llepaculs i feixistes existents.

Va, Albert Rivera, ara només cal que ho acabis amb un: “Les dictadures em molen perquè saps el que et pot passar, la incertesa és el pitjor del pitjor”. Però vigili amb el PP, estan amb un cabreig del quinze amb això de la moció de censura, els has pres protagonisme amb el tema del “prucés” que és la seva joguina preferida a hores d’ara. La cosa d’ETA ja no se l’empassa ningú. Procura no ser tant “franco” amb les teves respostes o màximes, a veure si ara resultarà que la segona “transició” serà tornar un altre cop a la dictadura. El pitjor mal és que C’s està dissenyant els límits de la democràcia, que al capdavall és l’objectiu principal. Ben bé que us vàreu posar C’s, perquè Falange d’ultradreta ja estava registrat.

miquel mallafré, 29 de maig de 2018

Related Articles

Deixa un comentari