Mútua de Terrassa: ingressat a urgències i traslladat a l’Hospital General, vuit dies sense informar a la família

No Comment

Pep Valenzuela

«Avui dia 27 de novembre demano a Mútua de Terrassa informació mèdica del procés del meu espòs J.A. que va ingressar en aquest hospital el dia 20-11-2020 ja que en cap moment m’ha sigut facilitada.

Em comuniquen que me la donaran dilluns a les 4 de la tarda.

El meu espòs va ser enviat a Parc Taulí i posteriorment derivat a l’Hospital General que m’ha sol·licitat anar a buscar la història clínica a Mútua de Terrassa.

M.D.B.»

Una setmana després de l’ingrés del pacient J. A. a Urgències de Mútua de Terrassa, la seva esposa, D.B., no havia rebut cap informació sobre la situació en què es trobava ni dels trasllats que s’havien produït en aquests dies: primer, un desplaçament a l’hospital de Sabadell Parc Taulí, per una prova i, després de tornar a Mútua de Terrassa, el seu trasllat a l’Hospital General de Catalunya. «No tenen vergonya», declarava més enllà de la indignació la D. a la sortida de Mútua, el migdia del passat divendres 27 de novembre, després de reclamar informació i l’historial clínic del marit. «M’han dit que fins al dilluns a les 16 hores no hi haurà un metge per explicar-m¡hi què ha passat».

Però aquesta era la segona vegada que l’afectada visitava les oficines de Mútua aquest divendres, feia només una hora que la D. havia passat per aquest mateix lloc i l’havien enviat a casa sense res. Va tornar, però amb un grup de membres de la Plataforma per la Sanitat Pública-Marea Blanca que li va donar suport organitzant una concentració a la porta de l’hospital universitari de Mútua per reclamar l’atenció que abans no havia rebut. «Surto una mica més satisfeta», explicava la D. tot i de nou, en realitat, només tenia el compromís de ser informada tres dies després.

Responent a Malarrassa, la D. explica que aquest problema va començar els dies previs al 20 d’aquest mes. El marit sentia molt de mal i l’única opció d’atenció que va tenir va ser telefonar al CAP de Can Tries, tot i viure a Viladecavalls, perquè en aquest municipi el servei d’atenció primària està tancat. «Vam estar 4 o 5 dies trucant a tots els telèfons», recorda, «al final vam aconseguir parlar amb una doctora que, pel parlat al telèfon, va decidir posar-li unes injeccions i va enviar una infermera perquè ho fes». La situació, però, en lloc de millorar va anar a pitjor, «el metge de capçalera, sempre per telèfon, ens digué que teníem una recepta a la farmàcia per recollir unes pastilles a la farmàcia, que se les va prendre. Però encara es va posar pitjor i vaig trucar una ambulància i el vam portar cap aquí a Urgència de Mútua». Era el divendres 20 de novembre.

Vuit dies després, a la porta de l’establiment sanitari, la D., sense perdre la paciència, malgrat la situació, reflexiona i es pregunta per què i com pot ser això: «Ell té moltes coses, jo no dic que sigui fallo de ningú, tot això ho entenc, i que el meu marit pot morir… Però no puc consentir que s’hagi de morir sol allà (Hospital General), que no ens deixin entrar, ni veure. Ell va venir el divendres aquí, a Urgències Mútua, de casa i ja no ens ha vist ningú més ni ens han dit res de res».

La D. es va assabentar que el marit estava a l’Hospital General perquè ell mateix li va dir per telèfon. I va venir a Mútua de Terrassa perquè d’aquest hospital li van demanar que anés a buscar la història clínica del malalt. O sigui, Mútua de Terrassa va enviar el marit a un altre hospital sense informar què tenia el pacient. Quan la D. va anar a demanar aquest historial, a Mútua li han dit que no li poden donar.

«Espero que dilluns el meu marit aguanti… anem parlant perquè ell em truca amb el seu telèfon. De fet ell va ser qui em va trucar per dir que se l’enduien al Taulí, primer, ningú de Mútua, només m’havien dit que hi havia la possibilitat que si no millorés l’haguessin de dur al Taulí, però no em van trucar per dir-me que el portaven. Ell no tenia llavors el telèfon i no em va poder dir res fins que va tornar i cap a les 10 de la nit gràcies a una infermera molt amable li va deixar el seu mòbil. Em va dir que havia anat al Taulí i li havien fet alguna prova que no sabia què era i que tornava a ser a Mútua. La nit que se’l van endur a l’Hospital General, va ser ell qui em va dir que se l’emportaven, però no Mútua. Jo després vaig trucar a l’Hospital i em van confirmar que hi era allà».

L’aparent cúmul de despropòsits sembla no tenir límits, es diuen les activistes de la plataforma en defensa de la salut pública que li dona suport. «El primer problema», reclama l’Arnau, ginecòleg jubilat i membre de la Marea Blanca, «va ser tractar-lo per telèfon, quan es va iniciar el quadre. I després, la manca total d’informació, ni tan sols del trasllat!».

La responsable de Mútua de Terrassa que ha atès aquest divendres la D. i el grup que protestava a la porta de l’establiment ha arribat ben valenta reclamant que sortís tothom d’allà, dos agents de la seguretat privada li feien costat. «Les responsables de Mútua estan dolgudes per l’acció», afirmava la Núria, altra membre de la Plataforma, a la sortida de la conversa que finalment va tenir lloc amb la titular d’Atenció al Client, «però els hem dit que qui està dolgut i indignat sense límits som nosaltres, per aquest tracte inhumà que sovint rep la gent usuària, i els hem dit que no pararem de protestar, perquè exigim el que és de dret».

I no és de dret ni ètic ni professional, sinó més aviat tot el contrari, que et diagnostiquin per telèfon, que al final t’hagis de buscar la vida per anar a urgències i que, després, et passis una setmana, et portin a un altre hospital, i sense que ningú, ni metge ni responsable del centre sanitari, es posi en contacte amb la família. La D. agraeix molt el suport de la Plataforma: «M’han dit què fer i em fan costat, però estic segura que hi ha centenars de famílies que no saben què fer, on anar», declara en sentenciar: «només per humanitat això no es pot fer, les persones mereixem quelcom més. Elles (per les responsables de Mútua) deuen estar acostumades a veure moltes coses, però no deixem de ser humans, almenys han d’informar les famílies. Perquè, com els he dit, el meu marit està allà sol, jo no sé què fer, no hi ha dret…».

Abans de marxar, la Núria subratlla el problema de l’historial clínic: «És de jutjat de guàrdia, com és possible que no enviïn un malalt d’un hospital a altre sense cap documentació? Com és possible que truquin des de l’Hospital General a la D. per dir-li que sigui ella que vagi a Mútua a buscar l’historial clínic? I com és possible que, aquí a Mútua, a sobre, no els donin?»

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75