Mútua reorganitza el seu negoci. Sanitat pública o privada?

Mentre ens plouen les noticies de compra de l’Hospital General de Catalunya per part de la Conselleria de Salut, aquí, a la nostra ciutat, apareix un petit article de la transformació de la Mútua de Terrassa. Petit i discret com solen ser totes les operacions d’aquesta entitat.

Acollint-se a l’article 31 de la Llei estatal 20/2015 que tracta de l’ordenació supervisió i solvència de les entitats asseguradores i reasseguradores, l’entitat es disposa a dividir en tres empreses la seva activitat: una asseguradora, l’altra sòcio-sanitària (residències de la gent gran) i una altra assistencial, tant pública com privada.

Protesta davant la Mútua de Terrassa

Tal i com ho planteja, el seu projecte d’escissió, la Mútua de Terrassa pretén subrogar a més de 3000 treballadors a una nova Fundació Assistencial Privada, que inclouria l’activitat d’atenció primaria i la hospitalària pública i també privada. Aquesta Fundació Assistencial començaria amb un patrimoni inicial de 14 milions d’euros.

Cal ressaltar, per a qui no ho conegui, que Mútua de Terrassa, creada fa més de 100 anys, ha estat finançada des de fa més de 70 anys constantment per diners públics, primer durant el franquisme via l’Instituto Nacional de Previsión, posteriorment per la Seguridad Social i, finalment, pel Servei Català de la Salut. Arrel d’aquest concert, sobretot durant tota l’època de CiU al poder, ha anat construint un eixam d’empreses que donen “servei” a les necessitats logístiques, informàtiques, immobiliàries, etc… de l’empresa mare, que té un concert amb el Servei Català de la Salut d’uns 250 milions d’euros anuals (82% dels ingressos totals). A la vegada, aquestes empreses s’han anat desenvolupant i creixent, i donant serveis a d’altres hospitals al igual que gestionant-ne altres com el de Sant Joan de Déu de Martorell.

No discutim de l’habilitat de fer negoci de Mútua però tot aquest desenvolupament, lamentablement, no ha servit per millorar l’atenció sanitària o les condicions laborals dels treballadors sinó per tenir més i més extensió i més beneficis. I ara amb aquest projecte d’escissió a més, tot aquest patrimoni s’esfuma, es reparteix entre les tres empreses i es torna més opaca, convertint-se en Fundació.

No sé si serà legal o no l’operació financera de Mútua, sabem segur que no és ètica ja que a traves de l’explotació d’un capital que es públic, provinent de les esquenes de la població, ha passat a mans privades i ara, amb aquesta operació financera, la nova Fundació Mútua (que és la que té el contracte amb el CatSalut) parteix de zero o de 14 milions d’euros. Sense bens immobles (la torre de Mútua es d’una immobiliària del grup), sense reserves econòmiques. I amb 3000 treballadors que li seran subrogats.

Al mateix temps, aquesta Fundació Privada, concertada amb el CatSalut, seguirà fent atenció privada en les mateixes instal·lacions que la pública concertada, amb el mateix instrumental i personal.

En aquest estat de coses, hom es pregunta com es que la Conselleria de Sanitat que a dia d’avui es vanagloria de “desprivatitzar” la sanitat permet una operació tant opaca. O millor dit, per què amb una operació tant opaca segueix mantenint el concert amb aquest Hospital. Fora de sentit comú que si Mútua no arrisca res, com a menys, en el patronat de la nova Fundació, hi hagues una representació de l’ens públic, Generalitat o Ajuntament. També fora esclaridor que abans d’aquest canvi s’imposes una auditoria independent del Grup Mútua.

Il·luminar la trajectòria dels diners i dels bens públics seria la funció d’aquesta tant anomenada llei de transparència, però a 2 anys de la seva aprovació encara no respon, ni d’un bon tros, als objectius.

I els ciutadans, seguim com sempre amb grans declaracions de principis, en aquest cas del Conseller Comín, mentre que darrera el taló , continua i imperturbablement, segueixen els negocis. No hi ha res més ingenu que ignorar o voler ignorar que la economia, els interessos econòmics, dominen l’activitat política.

Es la lògica del actual sistema. Per això considerem que el sistema sanitari ha de ser un servei públic. Perquè la salut no és un negoci!

Laia Parent