Nati, Sandra i Mari, fundadores de Daus Vallès. Foto: PV
Daus Vallès, prioritzant la discapacitat invisible
Capacitats diverses, nova entitat sense ànim de lucre a Terrassa
Pep Valenzuela
Daus Vallès, entitat sense ànim de lucre, ha nascut per oferir cures, atenció i serveis a persones amb discapacitats diverses i les seves famílies. El passat setembre es va presentar públicament, a la plaça de l’Assemblea de Catalunya de La Maurina, amb el suport de l’AV d’aquest barri.
Impulsen el projecte la Nati Sánchez, la Mari Garcia i la Sandra Daban, totes tres amb experiència d’anys de treball en diverses entitats i amb formació que va des de la Integració Social a la Pedagogia Terapèutica.
Coneixedores de la realitat en aquest àmbit, feia algun temps que treballaven juntes, creien que mancava una proposta o oferta de servei que les altres entitats no oferien. «Volíem fer coses noves i, el que ja es fa, fer-ho diferent», explica la Nati. A més, afegeix, «ens vam sentir empeses i reforçades perquè diverses persones amb les quals treballàvem també ens animaven a anar endavant amb una proposta nova».
No consideren que ser un equip petit sigui cap entrebanc per fer les coses bé, tampoc que tinguin cap vareta màgica, «però sabíem què no volíem i teníem idees i criteris que, on treballàvem, no podíem realitzar i que creiem que valia la pena i és necessari intentar», declara la Mari.
Volen, destaca la Sandra, tenir «molta cura de les professionals, és molt important per poder fer el treball, si no, t’acabes cremant i marxant». Això, després, té una repercussió molt negativa en les persones usuàries, explica, perquè «necessiten atenció especial i els canvis no els van bé». En parlar d’usuàries, hi ha incloses les famílies, perquè necessiten molt de suport i atenció també.
Tret diferenciador de Daus Vallès, destaca la Nati, són els projectes per a persones amb «discapacitat invisible», com Asperger o trastorn i intel·ligència límit. «Hem detectat que sempre estan juntes amb altres amb discapacitat més severa, de manera que o no encaixen i acaben marxant, o esdevenen protagonistes i els altres queden enrere». Paral·lelament, pensen en projectes per a les seves famílies, «perquè els costa trobar espais per al seu benestar personal», com respirs i colònies, amb activitats com ioga, expressió lliure i meditació.
Començaran amb un projecte d’atenció de dia, els dimecres i dissabtes, per a les persones que acaben la feina al centre ocupacional o Centre Especial de Treball. Amb activitats que posen el focus en l’estat emocional: manualitats, dinàmiques de grup, sortides culturals i lúdiques. Està dirigit a persones amb totes les discapacitats i de tots els nivells.
Un altre projecte és el ja citat d’atenció a la discapacitat no visible, donant molta importància a les activitats amb noves tecnologies i relacions en xarxes socials. «Creiem que és molt important ajudar a fer servir aquestes eines i xarxes, i fer-ho de forma segura.
Mentrestant, l’entitat va teixint xarxa i van parlant amb les entitats del sector que hi ha a la ciutat, com Prodis i Fupar, entre altres. «A tot arreu anotem idees i propostes, la relació és bona, de fet ja ens coneixen en molts llocs, volem tenir relació i col·laboració», relata la Nati en comentar que també es trobaran amb escoles, entitats de suport i de familiars.
Les tres professionals que han constituït Daus Vallès comparteixin l’interès i passió pel col·lectiu de persones amb capacitats diverses, a partir de la pròpia experiència de treball, com la Nati, que compta amb 5 anys d’experiència com a monitora i coordinadora. La Mari, amb un fill amb Síndrome de Down de 35anys, ha treballat com a monitora en 3 fundacions i empreses, des de fa més de 26 anys; declara que, feina a banda, «com a mare», li agradaria i espera que Daus Vallès pogués ser «també el meu espai i residència». La Sandra entrà en contacte amb «el col·lectiu, aquesta és la manera en què normalment ens referim al conjunt de persones amb capacitats diverses», a partir de la realització de les pràctiques d’un postgrau, «em va entusiasmar i vaig decidir dedicar-m’hi».
Des d’aquesta perspectiva, comparteixen la concepció de Daus Vallès com a entitat sense ànim de lucre, «imaginem una entitat petita i propera, que prioritzi la qualitat dels projectes, que és el que necessiten i al que tenen dret les usuàries». Volen ser «referent de bon servei». Ni s’han parat a pensar a créixer. En tot cas, hauria de ser mantenint la identitat i objectius que les animen.
Pel que fa al finançament de tot plegat, les companyes de Daus es plantegen demanar subvencions, presentar-se a concursos de serveis i projectes, i ingressar quotes de les persones i famílies sòcies i usuàries. Res fàcil, ho tenen clar. Però coneixen el terreny i no els falten ànims i idees.
Per aconseguir recursos propis, començaran amb algunes rifes i loteries; també articularan amb l’AV de La Maurina el seu suport, per dinamitzar el barri i aconseguir incrementar el finançament. Les usuàries pagaran una «quota de soci mensual que ajustarem tot el que puguem». En tot cas, pensen la figura de les sòcies no com a clients que paguen a canvi d’un servei, sinó com a sòcies que participin activament», informa la Nati.
Tot començant, amb moltes coses per concretar i posar en marxa, el que ja tenen compromès i segur és el servei de transport, «un dels grans problemes per a les famílies, acompanyar i recollir les usuàries». Ho faran amb furgonetes adaptades de l’entitat Adaptalia Egara SL, «això està controlat», assegura la Mari.
Deixa un comentari