[Nous regidors] Pep Forn: “Aquest govern no acabarà la legislatura”

No Comment

Nascut a Terrassa fa 51 anys, en Pep Forn, actual regidor d’ERC, inicià amb 17 anys la seva vida laboral a la Caixa de Terrassa, sense deixar d’estudiar i arribant a llicenciar-se de Geografia, i a realitzar un post-grau de Direcció i Gestió de Serveis Socials. Compatibilitzà això amb activisme cultural, moviment estudiantil, grups juvenils i esplai, i grups de cultura popular. Va ser vicepresident de l’AVV la Maurina, creador de Minotaures i el grup d’animació infantil Toquem el Dos, president de Minyons en dos períodes, 1992-96, 2010-11.Pep Forn minyó foto cedida

Com a empleat de Caixa Terrassa va treballar a oficines, al departament d’organització i optimització de processos, al departament de qualitat i d’atenció als clients. Després, a l’obra social i, finalment, a la nova fundació de BBVA i la direcció del Centre Cultural, tasca que ha desenvolupat durant els darrers 4 anys.

“Cal continuar per un país millor; i això passa per tenir la república independent”

En Pep entrà com a independent a les llistes d’ERC a les darreres municipals. No era la primera vegada d’anar en una llista, havia format part de la d’ICV ara fa 29 anys. Però no ha militat mai a partit, tot i considerar que “sempre he estat d’esquerres, republicà i català, i és això que m’ha anat portant a aquest partit”, a més de la invitació de l’Isaac Albert.

L’actual aventura no la considera trencadora a la seva vida, “sempre he fet política: social, educativa, pels drets, barri, cultural…”. Canvia, diu, el nivell i l’àmbit, si bé “és cert que la ciutat es veu diferent”. Acceptà perquè creu que “les coses es poden fer millor” i perquè “és un projecte engrescador, tot i fer respecte”.

Troba d’allò més complicat “el llenguatge polític i la posada en escena; no és igual que parlar en públic, ja estic acostumat, hi ha una excessiva teatralització en la relació entre els grups polítics”.

Vol ser el màxim corresponsable, “és moment per valents, no valen mitges tintes”. El moviment social ha empès molta gent i “polítics cap a la independència”, i ara, defensa, “cal continuar per un país millor; i això passa per tenir la república independent”.

“L’equip de govern no estava acostumat a que hi hagués canvis”

Encara està situant-se i aprenent com es negocien les coses. Al temps sent que per ser nou “tinc la llibertat o gosadia de fer preguntes i restar perplex de com funciona tot plegat i dir-ho obertament. I així remoure les coses”. Troba “un gran avantatge, el ser molts regidors nous i grups nous; així podem qüestionar molt”. També, que l’oposició  pot aconseguir majories i aprovar resolucions que el govern haurà d’executar encara que estigui en  contra, i ho han de negociar tot”.

Percep que “l’equip de govern no estava acostumat a que hi hagués canvis”. A banda l’eventual “bon criteri, segur que volien fer bé, però no estava acostumat a negociar res”. De fet, afirma, “es molesten quan preguntes, demanes informació i qüestiones la situació”. Creu que serà difícil de gestionar això, “però les practiques milloraran”.

Tot i els límits de ser oposició, a més de les poques competències dels municipis, defensa que “es poden fer moltes coses; la prova: en 100 dies de legislatura hi ha hagut més resolucions que mai, i s’aproven algunes. Prova que des de l’oposició es pot construir o ajudar a construir ciutat”.

En Pep Forn diu que no s’ha allunyat del carrer ni ha perdut relacions amb les entitats; continua fent castells i activitats culturals, manté les relacions personals i amb entitats.

Confessa que el que menys li agrada són “els polítics de dues cares, o com van dir des del govern: fer servir el vot ideològic unes vegades i l’estratègic altres. Aquesta separació no l’entenc. L’estratègia ha de venir marcada per la ideologia, no es pot votar una cosa contra la teva ideologia per a mantenir la cadira. Al carrer, això es diu hipocresia”.

De les sessions plenàries en diu que “són maratonianes. Amb 4 hores discutint, la ment ja no està clara com per a ser productiva”. Proposa racionalitzar el funcionament del Ple, no calen els mítings, i sí respectar els temps, “sinó, com a mínim, va en detriment de les propostes últimes”.

Està convençut que a mida que passin els dies “seré molt més productiu”, una vegada apresos els ritmes i mètodes de treball, el tractament de la informació, de les resolucions”.

Pep Valenzuela

Related Articles

Deixa un comentari