Noves Regidores. M Muntanyola: «la transparència només pot ser amb participació directa de la gent»

No Comment
Biòloga de formació i cursant estudis de Psicologia a la UOC, la Marta Muntanyola, nascuda a Terrassa el 1982, és professora de Secundària i formà part de la candidatura de Terrassa en Comú. Per la seva trajectòria, tal vegada fora una de les representants, sinó la més, en l’actual Ple municipal d’allò que d’una manera més o menys estereotipada en diuen la nova política.

Marta Muntanyola a l'oficina de TeC a l'Ajuntament. Foto PV Marta Muntanyola a l’oficina de TeC a l’Ajuntament. Foto PV

Formada en grups d’esplais, passà a la cooperació amb Amèrica Llatina. Ha estat activista en l’Ateneu Candela, en les oficines pels drets socials i dels migrants, i a la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH), per finalment fer el salt a l’acció política en l’àmbit institucional.

«Ha anat tot molt ràpid», afirma, tot dient que «mai he estat a cap partit, ni ho pensava, perquè el que fèiem era la crítica de la forma de fer política a les institucions, que vèiem arcaica, que no representava el sentir de la societat».

El 15M, va el moment del canvi de xip, «vam creure que havia arribat el moment de fer un salt a les institucions, amb una nova forma de fer política». Aquí, diu, s’hi trobà gent del Candela, de la PAH, i gent que no havia militat abans.

Això, afegeix, «no és una cosa només local, sorgeix en altres punts de Catalunya i l’Estat». Al temps, tot i «plantejar l’accés a les institucions, no pensava que jo personalment fos a fer el salt». En tot cas, «era un projecte que em feia il·lusió, me’l creia i el veia necessari».

El resultat final, amb sis regidores, la va deixar fora. Però la Rosa Garcia, que sí havia estat elegida, per motius personals i de feina ni tan sols va prendre possessió de l’escó i la Marta va haver d’entrar. «Llavors sí, en molts pocs dies molt canvi i no tens temps d’assumir», assegura, «però, com que és quelcom que et creus, ho vius amb molta il·lusió».

Quan aterres, «ara sí, te’n adones de la distància real que hi ha entre les institucions i el carrer». Dintre, afirma, s’ha de «canviar el xip» i intentar «entendre i adaptar-se, perquè sinó també va en contra teu». A la institució funciona allò del «sempre ha estat així», però, alerta, «estem aquí perquè no volem fer les coses com les hem fet sempre».

Per això van proposar les comissions obertes, la de societats municipals, la d’emergència social i la de transparència. La d’emergència no anà endavant, però sí la de transparència, i encara presidida per la pròpia Marta, presidència rotatòria. «O sigui, que a més de regidora entres ja amb tota la dinàmica de responsabilitat en aquest nivell». Això, assegura la Marta, és part del que des de TeC treballen, «sobre de tot, per connectar la institució amb la gent, perquè sí que hi ha una desconnexió gran».

Creu que amb aquest govern això és veu més clar, «dóna la sensació, que no hi ha una visualització de la ciutat», que manca projecte, «que li falta direcció».

En qualsevol circumstància, defensa la Marta que cal crear «eines que permetin participar, les comissions obertes és un pas, no és el definitiu, encara no hi ha dret a veu, i cal anar bastant més enllà». En aquest sentit, «la comissió de transparència pot forçar anar més enllà i no quedar-nos només en cobrir l’expedient». Això, afegeix, «només serà possible si hi ha una participació de veritat i directa de la ciutadania, no és només tenir un portal web municipal per anar bolcant milers de documents, ha de ser una forma de fer i de governar realment democràtica».

Aquest govern no vol això, considera, mireu sinó el «pacte típic de la vella política» amb Convergència, i «vinga anar posant pegats i fent cops de pal sense objecte, la sensació és que deambulen d’un costat a l’altre».

Li vagi com li vagi al govern, Marta assegura que per TeC «la vessant institucional és només una pota del projecte. I que «sense la mobilització al carrer, les associacions, els moviments socials, no es va enlloc, ja ho hem vist això», subratlla, tot referint-se a les «ciutats i llocs de l’Estat on està guanyant presència aquesta nova forma de fer; i que no hi ha marxa enrere», sentencia.

Pep Valenzuela

Related Articles

Deixa un comentari