El més nou regidor de Terrassa en Comú, l’Òscar Monterde, és doctor amb una tesi sobre l’ONU i els refugiats palestins, historiador i investigador del Centre d’Estudis Històrics Internacional de la UAB. Va fer, a més, un curs a Columbia (centre de referència en estudis sobre Palestina) i altre a Ginebra, en l’important institut d’estudis sobre conflictes; a més d’estades a camps de refugiats i un curs d’àrab de la ciutat antiga de Jerusalem.
Òscar Monterde durant l’entrevista. Foto PV
Nascut a Terrassa, als seus 33 anys i amb tot aquest currículum no li va faltat temps, però, per dedicar-se als escoltes, des dels 12 anys fins als 26, passant per tots els nivells fins a formació de responsables. I encara la militància, que coincidia amb l’interès polític, en la solidaritat internacionalista amb Palestina.
En començar a l’ateneu Candela participà en la creació de l’associació solidària Zaituna, amb palestins que vivien a la ciutat, per donar a conèixer la situació i promoure projectes de suport a la població. Recorda els programes de Post Scriptum Ràdio i la participació en les protestes dels anys 2008 i 2009 contra l’ofensiva sionista en la franja de Gaza.
Després, reconeix, “el que més ens afecta i trasbalsa una mica la visió de les coses és el 15M, ens canvia la forma d’entendre l’activisme social i polític”. Amb les acampades, afirma, “vam estar molt actius, aquestes eren un punt d’explosió de tot això, veiem que hi ha un canvi, una altra manera de fer les coses, i aquí comença una mica el debat de l’assalt a les institucions; la idea de que amb el conjunt de les lluites el front institucional es començava a veure com un front més, que era la democràcia real ja, revolucionar i canviar el sistema representatiu que hi havia, els límits de la representació, aquell famós que no, que no, que no nos representan era això”.
Aquesta necessitat d’intervenir també en les institucions, en el cas d’en Monterde, l’impulsà a donar suport al Partido X en les mateixes eleccions europees en què Podemos feia el salt a l’arena política. Amb menys fortuna, clarament. De fet, aquest Partido X, ja no partit, és avui es un dispositiu o xarxa ciutadana de lluita contra la corrupció, i bona part de la seva gent es dirigí cap a les noves confluències que van donar com a fruit els Guanyem que, més tard, esdevingué Barcelona en Comú, primer, i TeC després, en la mateixa onada.
La possibilitat concreta d’intervenció política que oferí TeC, els hauria permès «portar el coneixement d’aquestes diferents experiències cap a un objectiu concret; una forma de fer front institucional d’una forma propera, per coses tangibles; aquí abandonem etiquetes per posar-nos al servei d’un nou projecte. No volem una coalició típica sinó una confluència ciutadana».
En Monterde ha entrat fa només dos mesos en substitució del regidor Grau, que marxà com a assessor de l’equip de diputades d’En Comú Podem a Madrid. Però ha sigut coordinador del grup municipal des del principi, «he vist com funciona la institució, però encara sorprèn, és com una roda que va sola». A part, el govern local «és molt continuista, no hi ha innovació.»
La crítica fonamental que fa TeC, subratlla, «és que no hi ha model de ciutat, perquè no hi ha capacitat d’innovar ni de pensar una altra manera de fer. Falten noves idees, fórmules que podrien millorar molt les coses fins i tot en l’actual situació». A part de la manca d’idees, «no es governa per a la ciutadania sinó per als taps (els poders) que impedeixen o frenen aquesta capacitat de millorar la vida de la gent i fer polítiques públiques al servei de la ciutadania».
En aquest escenari poc animador, el nou regidor de TeC veu un canvi clar en les expectatives de futur, tot i el resultat contradictori de les darreres generals: «Es pot guanyar, seguim, els canvis no vénen d’un dia per a l’altre, fins i tot des de la meva formació com a historiador treballo molt en aquesta perspectiva, els canvis són més lents, però imparables». Mentre, afirma, «a treballar pel canvi fent propostes i aportant la innovació que manca, fer-los moure. Com ja demostrem que es pot fer».
Pep Valenzuela
Deixa un comentari