Observatori Ciutadà de la Diputació: llums i taquígrafs sobre aquesta institució tan opaca

No Comment

La Diputació és un institució pública, però un espai encara per descobrir, tot un camp per fer-hi troballes increïbles, generalment poc agradables i menys edificants. Des de l’Observatori Ciutadà Municipal (OCM) de Terrassa han posat les antenes cap aquest indret i volen participar i col·laborar també amb l’Observatori Ciutadà de la Diputació de Barcelona. Tot plegat, Terrassa també hi forma part de la província i té en aquesta institució els seus representants, tot i que molta gent no ho sàpiga i molta més encara no tingui ni idea sobre què vol dir concretament això.

El passat 17 de febrer, al Col·legi de Periodistes de Catalunya es va presentar aquest Observatori Ciutadà de la Diputació de Barcelona. Una entitat que «neix precisament amb la voluntat d’explicar quin és el funcionament de la Diputació». Publiquen a continuació un article (publicat a la web el.diario.es), signat per la regidora de la CUP-Capgirem Barcelona, Marta Rovira, i per això mateix membre de la Institució, en el qual relata i informa de la situació.

Aquesta entitat, en teoria, té la finalitat de donar assessorament i suport als 311 municipis de la demarcació. Però, com la majoria de la gent sap per experiència pròpia, «aquesta administració representa un ens allunyat de la nostra quotidianitat malgrat que les polítiques que s’hi desenvolupen afecten a diari la nostra realitat». Malgrat gestionar anualment més de 1.000 milions d’euros.Diputació de Barcelona

Destapem la Diputació de Barcelona

Maria Rovira – Regidora de la CUP-Capgirem Barcelona – 22/03/2016

La Diputació de Barcelona és una institució que té la finalitat de donar assessorament i suport als 311 municipis de la demarcació de Barcelona a través dels seus propis tècnics mitjançant les diferents àrees corporatives (hisenda, serveis generals i recursos humans; territori i sostenibilitat; desenvolupament econòmic local; cultura, educació i esports; atenció a les persones) i altres instruments com el catàleg de serveis, les meses de concertació i els programes complementaris.

Tanmateix, per la majoria de la població aquesta administració representa un ens allunyat de la nostra quotidianitat malgrat que les polítiques que s’hi desenvolupen afecten a diari la nostra realitat. Parlem d’una administració allunyada però també d’una administració considerada per moltes opaca i amb una manca de transparència evident. El que només era una intuïció, una consideració, s’ha convertit en una realitat després de 9 mesos de conèixer-la en primera persona.

Pocs dies després d’arribar a la Diputació de Barcelona vaig rebre dos anònims al despatx de l’Ajuntament de Barcelona explicant quina era la situació que s’havia viscut ens els darrers anys en aquesta institució pública. En aquestes cartes s’explicava com s’havien col·locat de manera natural càrrecs a dit sense cap inconvenient des dels diferents partits que havien governat i de l’oposició, així com diferents entramats amb noms de persones concretes que denotava una manera de funcionar allunyada del que entenem que ha de ser qualsevol institució pública. Alhora, pocs mesos després de la nostra entrada també vam començar a conèixer diferents casos d’abús de poder i suposats assetjaments laborals que actualment estem investigant per tal de desenvolupar les accions corresponents tant a nivell legal com polític.

Com que la casa és gran i la caixa més –cal tenir en compte que la Diputació de Barcelona gestiona anualment més de 1.000 milions d’euros- de seguida vam veure que ens trobàvem amb una institució que en poques ocasions ha rendit comptes de les múltiples despeses innecessàries que s’han anat produint al llarg d’aquests 30 anys i que ha actuat amb total opacitat i a esquenes de la transparència en les seves accions.

Alhora, cal parlar i donar a conèixer l’elevat cost de tots els alts càrrecs polítics i una estructura de piràmide inversa amb un alt nombre de càrrecs en comparació la plantilla de tècniques-que va en augment- així com la manca d’unes bones condicions laborals per un alt nombre de treballadores de la pròpia Diputació que porten anys lluitant pels seus drets.

Així doncs, a la Diputació de Barcelona ens trobem amb unes superestructures innecessàries en la majoria d’àrees i àmbits, de la mateixa manera que trobem un elevat nombre de llocs de comandament molt valorats i no sempre necessaris. Cal tenir també present que els funcionaris de carrera de la casa no han tingut opció d’ocupar mai places de responsabilitat ja que sempre s’han col·locat a dit persones afins als partits del govern. Un exemple d’això és el que va passar amb la secretària de l’anterior president de la Diputació; aquesta era interina, de fet el seu nomenament inicial va ser qüestionat per l’oficina Antifrau, i com a conseqüència d’aquest qüestionament es va convocar un lloc ad hoc com a tècnica d’auxiliar de relacions externes, que finalment va acabar ocupant.

Cal tenir en compte que malgrat la bonança econòmica d’aquesta institució i la manca de pudor a l’hora de col·locar persones a dit, existeix un gran nombre de llocs de treball estructurals coberts amb personal interí. Aquest personal porta anys reclamant els seus drets ja que n’hi ha que fa fins a 10 anys que estan treballant en la mateixa tasca, ocupant llocs nítidament estructurals i necessaris pel funcionament de la pròpia administració.

Des de la CUP-Poble Actiu entenem que una de les nostres funcions a les institucions –i encara més a les supramunicipals- és destapar-les i explicar quina és la realitat del seu funcionament quotidià per despertar l’esperit crític del conjunt del poble i de manera paral·lela generar un contrapoder popular al marge de les seves institucions que ens permeti dotar-nos d’eines entre totes per garantir-nos una vida digna. És per aquest fet que necessitàvem aglutinar esforços per construir un espai on es pogués donar a conèixer aquesta realitat. Per a construir aquest espai vam creure imprescindible tenir en compte les treballadores que portaven molts anys a la casa; també les organitzades en l’únic sindicat combatiu existent a la Diputació de Barcelona –la CGT- i finalment amb les companyes de l’Observatori Ciutadà que han obert les portes de diferents ajuntaments.

Finalment, després de mesos de treball, el passat 17 de febrer al Col·legi de Periodistes de Catalunya vam presentar l’Observatori Ciutadà de la Diputació de Barcelona. Aquest espai neix precisament amb la voluntat d’explicar quin és el funcionament de la Diputació. Neix per posar llums i taquígrafs a una de les administracions públiques que gestiona la quotidianitat del nostre territori amb més opacitat i alhora per donar resposta a les diferents demandes i dubtes que el conjunt de persones de la demarcació de Barcelona ens vulguin fer arribar.

Cal tenir en compte que després d’un debat quan s’estava conformant el mateix Observatori es va decidir que tots els partits i sindicats que durant 34 anys han estat còmplices i han alimentat aquesta manera de funcionar no poden formar part de manera directa de l’Observatori Ciutadà de la Diputació de Barcelona fins que no hagin rendit comptes públicament de les seves actuacions i alhora comencin a canviar les seves maneres de funcionar.

Ho defensem per una qüestió d’ètica però també de confiança: si ens comencen a arribar diferents casos de possibles males praxis i corrupció –com està passant- no sabem com podrien reaccionar. Així doncs, a qui durant aquests 34 anys de manera directa o indirecta ha estat responsable i còmplice d’aquest funcionament opac, no podem dipositar-los les nostres confiances, ja que podrien utilitzar aquesta informació per protegir-se a si mateixos.

Finalment, esperem que l’Observatori serveixi perquè totes les persones de la demarcació de Barcelona i d’arreu ens facin arribar consultes que tramitarem perquè la pròpia administració respongui, alhora que puguem donar a conèixer l’estructura i el funcionament d’aquest ens, les lluites que estan duent a terme les treballadores i els diferents casos de suposada corrupció i males praxis que puguem anar descobrint; del passat i del present.

http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/Destapem-Diputacio-Barcelona_6_497010317.html

Related Articles

Deixa un comentari