Ona Martínez sobre els reptes de la participació i la qualitat democràtica: “Cal una forta sacsejada, l’horitzó està lluny”

No Comment
Ona Martínez, regidora d’ERC. Foto: PV

Pep Valenzuela

«Un dels objectius principals que em marco és aconseguir fer una sacsejada democràtica de la institució, que no és fàcil, perquè l’herència política que carreguem», afirma l’Ona Martínez, jove valor de l’activisme polític local, però ja veterana militant i dirigent de Jovent Republicà i d’ERC, i regidora al govern en aquest ajuntament dirigit per la coalició de Tot per Terrassa amb ERC-MES (TxT). Afirma que en l’àmbit de la participació «s’ha fet molt bona feina, alguns consells i taules han funcionat molt bé i són molt bon exemple», afirma i cita la de capacitats diverses, la del pacte DASIG pels drets LGTBI i el consell de solidaritat i cooperació. «Però», admet, «no són la majoria», i afegeix que «els problemes de participació han creat frustració».

Els problemes de participació estan íntimament lligats als «eixos de discriminació social i política, que hi són a la majoria de polítiques». Fent-ho molt gràfic, en conversació amb Malarrassa, l’Ona afirma que «decideixen els de sempre: homes, blancs, adults, amb cotxe, amb recursos…». Així doncs, la representant d’ERC assumeix i entoma la contradicció de voler fer d’una altra manera en una institució molt corcada.

«Jo parlo de participació inclusiva, que vol dir donar protagonisme a les dones, la infància, el jovent, les persones migrades i d’altres orígens i cultures, persones racialitzades, amb menys recursos… tothom té dret». I sentencia: «Si no ho fem així, i no dic que sigui fàcil, seguirem construint la ciutat amb la visió d’uns pocs».

Graduada en comunicació audiovisual, té clar el compromís personal i col·lectiu que això implica. En aquest marc és on situa les seves responsabilitats al govern local: infància, adolescència i joventut, adultesa i famílies, «tot el que és els cicles de vida» -diu en intentar aclarir un concepte nou una mica nebulós-, i qualitat democràtica, memòria històrica, transparència i tecnologia. «Es tracta de posar les persones, des de la perspectiva de les seves etapes de vida, en el centre de les polítiques públiques. Més concret: la promoció de les persones i el seu empoderament, però amb una perspectiva transversal de totes les polítiques».

La transversalitat de les polítiques hauria de donar resposta a la «interseccionalitat», o sigui «l’encreuament d’eixos de discriminació i desigualtat que pateixen les persones». L’Ona destaca la importància del reforçament d’àmbits com infància, adolescència, així com la creació dels d’adultesa i famílies. El consell municipal de la infància i l’adolescència (CMIAT) funciona fa dos anys. Es prepara el Pla Local de la Infància i l’Adolescència (PLIA). «És imprescindible que infants i adolescents siguin part activa, que influeixin i decideixin, que siguin ciutadania de ple dret». El PLIA està en fase d’anàlisi, amb participació de tots els serveis implicats, amb protagonisme dels d’Educació i Serveis Socials.

Com s’ha comentat des del principi, la qualitat democràtica, la participació real i efectiva, hauria de ser la marca de tot el treball del govern local. La regidoria de participació, dita de Qualitat Democràtica, ve de lluny, amb espais en l’àmbit territorial (consells de districte) i sectorials o temàtics. El reglament de participació del 2016, és la norma principal, explica l’Ona.

Abans i després, hi ha el teixit associatiu ciutadà, entitats i voluntariat que funcionen de forma autònoma. Reconeix la regidora que «és l’altre gran eix, és participació, i fem feina d’acompanyament i formació de les entitats», i afegeix que volen potenciar i donar veu al voluntariat.

A tall de valoració general de la situació de la participació ciutadana a l’Ajuntament de Terrassa i administracions en general, l’Ona emfasitza que «cal fer una sacsejada de la participació. Perquè venim d’una cultura participativa molt pobre». Declara que el 15M, amb el seu no ens representen, va fer sonar l’alarma. «Les administracions han fet moviments», diu, «però l’anàlisi molt compatida amb el teixit associatiu és que no acaben de funcionar».

La participació, concreta l’Ona, «ha de ser: deliberació i debats compartits administració-ciutadania sobre temes de rellevància, per definir i decidir línies estratègiques i polítiques públiques». Destaca que, «al final, el teixit associatiu és qui més coneix cada àmbit, les necessitats i les il·lusions, cap on es vol anar». Així doncs, amb tota decisió, assegura: «Un dels objectius principals que em marco és aconseguir fer aquesta sacsejada, cal avançar cap aquí, és el que demana la gent i el que hem de fer les administracions». L’accés a «tota la informació, és part essencial dels processos», detalla una mica més. «Si no no es pot participar en plenitud de condicions». Això, al mateix temps, exigeix «total transparència i obertura».

Els partits i organitzacions polítiques, en tot cas, són votades per governar amb un projecte, matisa la regidora en posar sobre la taula un altre element de la democràcia i la participació. «Vam proposar i defensar un programa electoral, una ideologia i línies polítiques, que les intentarem realitzar; clar que sempre debatent, dialogant, conversant i escoltar-nos mútuament, per arribar a consensos i acords».

Retornant al concepte de la discriminació social i política, la regidora d’ERC insisteix que «a banda els espais ja estables, la participació ha de ser inclusiva. És el nostre deure garantir la igualtat d’oportunitats, la participació de tothom». Això exigeix la creació de mecanismes d’informació suficients, perquè «tothom estigui assabentat de les possibilitats, que ningú es quedi fora».

Els eixos de discriminació creuats, aquesta comentada interseccionalitat, es detecten en la majoria de polítiques, insisteix l’Ona, i la inclusió necessita la participació de tots els sectors, des de la infància. Informa que el CMIAT està en el segon any d’experiència. És molt nou, hi participen infants des de cinquè de primària fins a segon d’ESO. Després, el treball conjunt amb joves. «Tot plegat, experiències que permeten copsar que la societat és completament adultista.

Malgrat les dificultats que planteja aquest escenari, la regidora creu que «s’estan fent passes», i ho comenta des dels seus 27 anys, o sigui jove ella també. Matisa, però, que «moltes s’aconsegueixen per les lluites populars. Per exemple, la mobilització feminista està fent molt». Aquí destaca una altra característica de la participació com a procés de canvi social: «estem en espais de decisió no només de les organitzacions polítiques o les institucions».

L’Ona anuncia que es faran campanyes de comunicació perquè «arribi a tothom la informació sobre la participació, a tots els espais, de totes les maneres de participació, en diferents llenguatges (idiomes, llenguatge fàcil…), a tots els sectors. Amb l’objectiu», insisteix, de «deliberar, dialogar, compartir, construir i decidir plegades les polítiques que necessitem les persones de la ciutat».

La membre del govern local planteja tot això des del reconeixement que «un dels problemes de la participació és que la gent frustrada perquè fins ara no ha funcionat prou bé». Cita el cas del procés d’inversions per districtes, on s’han votat projectes que no s’han executat ni ningú espera ja que es facin. «Això no pot ser! El que es voti s’ha de fer», afirma. Clar que això també ho han dit altres. L’Ona respon que «pot ser diferent amb les noves propostes. Sabem que és difícil, però volem que almenys es comenci a fer camí en aquesta línia, consensuant els mecanismes amb la gent i les entitats».

En parlar de començar, destaca que això s’ha de fer a partir «d’una diagnosi compartida i avaluació de la participació, desplegant el reglament aprovat en l’anterior mandat, però afegint millores». I en aquest punt, una reflexió final i una crida a entitats, organitzacions i moviments: «el Teixit associatiu de la ciutat és indispensable, la feina que fa és imprescindible per a la transformació social».

Related Articles

Deixa un comentari