La iniciativa es planteja com a objectius , primer, demanar a les entitats signants la divulgació del pacte terrassenc entre els seus socis i entre les entitats amb les que mantinguin relacions i la publicació del mateix en el seu web. Pretenen també incorporar a altres entitats i a persones individuals, demanar al consistori i a tots els partits polítics de la ciutat l’adhesió a aquest pacte, al temps que generar debat en el si de les entitats adherides. (Texte íntegre del Manifest)
A la primera reunió del Pacte Terrassenc pel Dret a Decidir, el 19 de novembre, va ser escollit l’exregidor Jordi Labòria, dirigent destacat del PSC a Terrassa com a protaveu d’aquest moviment a la ciutat. Es compleix així el primer acord de la proposta que fou presentat a principis de novembre, a la Sala d’Actes del Centre Excursionista de Terrassa, el Pacte de Terrassa pel Dret a Decidir, en una convocatòria feta per aquest mateix Pacte.
La iniciativa es planteja com a objectius , primer, demanar a les entitats signants la divulgació del pacte terrassenc entre els seus socis i entre les entitats amb les que mantinguin relacions i la publicació del mateix en el seu web. Pretenen també incorporar a altres entitats i a persones individuals, demanar al consistori i a tots els partits polítics de la ciutat l’adhesió a aquest pacte, al temps que generar debat en el si de les entitats adherides.
Així mateix, proposen realitzar actes divulgatius: xerrades, festa pel dret a decidir i altres activitats lúdiques; al temps que coordinar accions amb plataformes similars d’altres municipis: Girona, Hospitalet, Badalona i d’altres. I tot això, al temps que es posen “a disposició de la Honorable Presidenta del Parlament per a qualsevol iniciativa conjunta per a defensar el dret a decidir”.
La relació d’entitats promotores del Pacte és la següent (per ordre d’adhesió):
Fundació Torre del Palau, Grup Filatèlic, Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa, ANC Terrassa, ÒMNIUM Terrassa, Centre Excursionista de Terrassa, Amics de les Arts i JJMM, Treure Ball, SFERIC , UGT Vallés, Ball del Serrallonga de Terrassa, Banda de Terrassa, Terrassa Hoppers, Agrupació Pedagògica Tecnos, Associació de Veïns de l’Antic poble de Sant Pere, Carboners de Terrassa, Muscat, Cobla Ciutat de Terrassa, Esbart Dansaires del Vallés, Joves per la Independència, Bastoners de Terrassa, Assemblea Nacional de Joves independentistes, Kaosenlared, Castellers de Terrassa, Minyons de Terrassa, CCOO, VEU PRÒPIA, ACTE, Amunt i Crits, Comissió de Justícia i Pau a Terrassa, Federació de Cristians de Catalunya, Grup AVANT Terrassa, Comissió 4 de Setembre, JNC Terrassa, Associació Gent Gran Districte 2 Ca n’Anglada, JERC Terrassa, Associació de Mestres Alexandre Galí, COMPARTIM Terrassa.
Donaren també suport al Pacte, a títol personal, amb la seva presència i adhesió: Doménec Jofresa (ex-alcalde), Manel Royes (ex- alcalde), Jordi Labòria (ex-regidor), Cèlia Ros (ex-regidora), Apolo Giménes (ex-regidor), Joan Sales (ex-regidor).
Text íntegre del Manifest:
Catalunya és una nació i com a tal té dret a decidir lliurement el seu destí.
La voluntat d’autogovern del poble català s’ha expressat de forma constant al llarg de la història. Durant el segle XX aquesta voluntat es va poder concretar en la recuperació de la Generalitat en el marc de l’Estatut d’Autonomia de 1932, aprovat durant la Segona República. L’aixecament feixista de 1936, i la guerra que aquesta insurrecció va provocar, va comptar amb una resistència activa del poble i el Govern de Catalunya. Aquesta resistència va continuar durant la llarga dictadura franquista; una de les fites fonamentals d’aquesta actitud de lluita per les llibertats es concretà en la creació de l’Assemblea de Catalunya, l’any 1971: el punt tercer de la seva declaració fundacional exigia “el restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l’Estatut de 1932, com a expressió concreta d’aquestes llibertats a Catalunya i com a via per arribar al ple exercici del dret a l’autodeterminació”.
El poble de Catalunya ha expressat, després de la dictadura franquista, en dues ocasions, l’any 1979 i l’any 2006, la seva voluntat d’autogovern concretada en els respectius Estatuts d’Autonomia. La sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, com a conseqüència dels recursos presentats pel PP i pel Defensor del Pueblo, va suposar un menyspreu a la voluntat del poble català en no respectar la decisió de la ciutadania expressada en referèndum l’any 2006.
La sentència va ser interpretada per molts com la confirmació que les ànsies d’autogovern de bona part dels catalans i catalanes no quedaven recollides en la Constitució Espanyola.
El poble de Catalunya ha expressat de diverses maneres la voluntat de superar l’actual situació de bloqueig dins de l’Estat espanyol.
Cal recordar, però, que l’inici del camí cap al dret a decidir coincideix amb una crisi econòmica que ha comportat decisions governamentals que han retallat l’Estat de Benestar. És imprescindible, doncs, que el procés cap al dret a decidir vagi acompanyat d’un pacte que garanteixi els drets socials (habitatge, treball, sanitat, educació…) i democràtics de la ciutadania i del país. En aquest sentit, caldrà fer front a les polítiques que limiten la sobirania econòmica i política limitant al mateix temps la voluntat democràtica dels pobles.
Els ciutadans de Terrassa des de sempre hem apostat per la defensa dels drets de la ciutadania del nostre país. La nostra ciutat ha estat un exemple de l’exitós procés d’acollida que els catalans, nascuts aquí i nascuts a fora, hem sabut dur a terme durant dècades, apostant per la inclusió.
Volem que Terrassa segueixi sent referent d’una ciutat compromesa amb la nació catalana i amb l’assoliment de la justícia i l’equitat social.
Per tot això les entitats, moviments socials, sindicats i partits polítics de Terrassa manifestem:
1. El nostre respecte a les diferents resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya a favor del dret de l’Autodeterminació així com a la Declaració de Sobirania i del dret de decidir del poble de Catalunya basat en els principis com la radicalitat democràtica, la participació i la transparència.
2. Treballar des de la nostra ciutat perquè el poble de Catalunya com a subjecte polític exerceixi el dret a decidir sobre el seu futur.
3. Promoure des de les organitzacions signants, ponts i lloc de trobada i diàleg on hi càpiguen les diferents sensibilitats i expressions de la diversitat democràtica de Terrassa, per tal de reflexionar, de contrastar i d’integrar el debat, on es puguin conjugar itineraris generals o complementaris entorn del marc relacional i d’organització territorial que hi ha d’haver en un futur entre Catalunya i la resta d’estats.
4. Caldrà garantir la màxima cohesió social del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble, ja que el procés es produeix en un context de severa crisi econòmica que provoca conseqüències greus en amplis sectors de la societat.
5. La credibilitat de procés exigeix l’aprofundiment democràtic, el compromís amb l’estat del benestar, la dignitat i la justícia social, la solidaritat entre els pobles, l’aposta pel progrés econòmic, social, cultural i la defensa del territori i del medi ambient.
6. Fer una crida a la ciutadania i a les diferents organitzacions socials, culturals o de qualsevol àmbit a sumar-se aquest manifest.
7. Les organitzacions signants ens comprometem a treballar coordinadament a la nostra ciutat per tal d’assolir els objectius d’aquesta declaració.
Terrassa, novembre del 2013
Deixa un comentari