A part de poder ser un lema electoral, valentia és moltes altres coses.
Valentia és presentar-se a unes eleccions en un moment en que l’activitat política està desprestigiada.
Valentia és voler liderar un consistori sense tenir suficients suports.
Valentia és formar govern amb un altre partit amb el que no comparteixes ideologia, ni projecte de ciutat ni projecte de país. És valentia i pot ser també un xic d’inconsciència.
Valentia és fer front a les crítiques i als atacs xenòfobs, homòfobs i racistes sense arronsar-se.
Valentia és voler treballar per a la comunitat i per ajudar a construir una societat millor, una ciutat i un país més pròsper i amb més qualitat de vida.
Valentia és governar i prendre les decisions quan toca encara que no agradin a tothom.
Però valentia no és ajornar les decisions sine die esperant que els temes es solucionin sols o s’oblidin.
Valentia no és esperar que els grups de l’oposició plantegin propostes dels temes més conflictius per justificar aleshores les teves accions.
Valentia no és negar els errors i les crítiques per no voler afrontar canvis en la teva manera de fer.
Valentia no és amagar-se darrera informes jurídics i dictàmens del secretari per prendre o no prendre decisions polítiques.
Valentia no és amagar el cap sota l’ala i no escoltar el que demana bona part de la ciutadania per poder seguir així les directrius dels líders nacionals del partit.
Valentia no és viure d’anuncis en lloc d’executar accions.
Valentia no és fer campanya quan el que et toca és governar.
Valentia no és fer espectacles mediàtics d’insults o de paraules fora de to i fora de lloc.
Valentia no és viure d’un record passat i esperar que l’arbre doni fruits sense podar-lo.
Valentia és intentar ser sempre coherent, dir i fer el que penses en cada moment, i anar endavant encara que l’ossada o les crítiques ens facin mal.
Pep Forn és regidor independent del grup municpal ERC-MES
Deixa un comentari