El dissabte 14 de juliol, el grup local de Terrassa d’Amnistia Internacional va portar a terme, a la plaça del Progrés, una campanya de recollida de signatures per visibilitzar i pressionar davant del president del Tribunal Suprem d’Iran, a través de la seva ambaixada a Madrid, en defensa del cas de Zeinab Jalalian, presonera de consciència kurda, cas que segueix el grup egarenc des de fa 8 anys.
Des d’aleshores els grups de drets humans han aconseguit que havent estat condemnada a mort se li commutés per la pena de presó vitalícia.
El motiu de l’acte al carrer, amb molt bona acollida pels terrassencs i terrassenques, va ser donar a conèixer que la Zeinab està actualment patint tortures en les terribles presons del seu país i que el seu estat de salut és molt precari. Així mateix, consta a Amnistia Internacional que la Zeinab no va tenir un judici just i imparcial.
Recentment s’ha rebut una carta de la Zeinab dirigida als grups de drets humans que la recolzen, carta en què anima a continuar sense defallir en la defensa dels seus drets a la salut i a la tutela judicial efectiva.
Carta pública de Zeynab Jalalian
Salutacions a vosaltres que lluiteu pels drets humans.
Estic escrivint aquesta carta als que valoren els drets dels altres i s’esforcen per defensar aquests drets. Porto onze anys a les presons de la República Islàmica (Iran). Malgrat totes les meves malalties, no he sol·licitat tractament mèdic d’aquest règim. Al principi, vaig començar a tenir problemes als ulls i més tard he patit d’infeccions als ronyons i pulmons. També pateixo pressió arterial alta (hipertensió) i candidiasi oral (fongs a la boca). Finalment, s’han danyat les meves dents i he hagut de suportar molt dolor. Encara que porto tres mesos demanant veure un dentista, les autoritats penitenciàries no han fet res en aquest sentit.
Com a presa política, tinc tots els meus drets. Sempre he tractat de fer front al meu sofriment, com una mare que calma el seu nadó plorant amb les seves cançons de bressol.
Aquest sistema polític és un règim mentider hipòcrita. Mai no se m’ha autoritzat a veure un metge, però les autoritats han fet un cas mèdic per a mi i han publicat falsos documents als mitjans de comunicació que mencionen que jo, Zeynab Jalalian, se m’ha permès veure un metge. Això és una mentida. Aquest sistema polític no està familiaritzat amb la Humanitat. El pitjor de tot, les autoritats han utilitzat imatges de mi preses el 2008 per enganyar a les organitzacions de drets humans i a l’opinió pública. ¿No m’estan torturant i mantenint-me en una cel·la individual durant tots aquests anys i no em priven del dret a les visites familiars i les trucades telefòniques suficients? S’ha de condemnar a morir o a caure a la presó per estar en desacord amb el règim? Aquesta lògica negra és la negació de la natura. Llavors, què passa amb tots els colors i variacions de la naturalesa? S’hauria de morir pel pecat de pensar de manera diferent a les autoritats assedegades de sang del règim? ¿Escoltes la meva veu d’alliberament darrere de les reixes?
Permet-me alleujar la teva imaginació; El qui és lliure fa servir la ment (i no el cos) quan lluita per la llibertat, així que no sento llàstima que el meu cos quedi aïllat a la presó. Afortunadament, mai no es pot capturar una ment lliure. Per a mi, fins i tot la mort i el dolor en el camí de la llibertat són dolços. De fet, les autoritats són el seu pitjor enemic i els seus esforços són inútils i condemnats al fracàs. Ningú i res són prou forts per evitar que arribi als meus objectius. Sóc més forta que tots, i continuaré sent més forta que mai.
Adéu
Zeynab Jalalian,
Presó de Khoy, Juny de 2018
Deixa un comentari