Proposta d’acord post-covid del Moviment Pensions Dignes a les entitats socials, sindicats i partits

No Comment

«No volem que aquesta crisi la paguem els mateixos que estem pagant la del 2008», reclama el Moviment per unes Pensions Dignes de Terrassa en una «proposta a les entitats socials, sindicals i partits polítics» feta pública el passat 3 de juny, i afirma tenir «alguna cosa a exposar i dir, perquè no se’ns pot tenir al marge del que està passant, perquè som els afectats més directes».

Fa referència a l’anunciat Pacte de Ciutat que han decidit elaborar tots els partits amb presència al Ple municipal, un acord del qual «ens alegrem, però amb l’excepció, que com en tantes ocasions es deixen enrere els agents socials».

L’MPD declara que «el virus sí entén de classes socials», com demostrarien els «milers de morts per falta de condicions higièniques, sanitàries, i d’alimentació, a causa de les polítiques de retallades dels governs liberals tant centralista com autonòmics». Defensa que «el pla de xoc que ha dictat el govern de coalició per mitigar els efectes de la pandèmia, poden ser positius si s’apliquen en el seu conjunt com a mesura provisional fins a sortir d’aquesta situació», però que no és suficient, i que cal que aquesta sortida «sigui la forma de canvi en les polítiques que ens portin a un nou model de producció, basat en un nou desenvolupament on prevalgui el respecte a un model que posi per davant els interessos de la ciutadania, donant prioritat a la Sanitat i a tots els serveis socials, i marcant els eixos fonamentals perquè aquest model productiu respecti el medi ambient per guanyar qualitat de vida i deixar un planeta habitable per a les generacions futures».

Text íntegre de la proposta del MPD:

Proposta del MPD a les entitats social, sindicats i partits polítics de Terrassa

– La coordinadora del MPD després de diverses reunions i analitzant la situació sanitària, social, laboral i política de país volem fer extensiva la nostra proposta de mobilització al voltant dels temes que més preocupen a hores d’ara, com són la sanitat, les residències, l’ensenyament, el treball, la igualtat entre gèneres, l’habitatge, etc., a dia d’avui i amb la crispació de la situació política d’intransigència per part dels partits de la dreta, la ciutadania tenim alguna cosa a exposar i dir, perquè no se’ns pot tenir al marge del que està passant, perquè som els afectats més directes tant del problema de la pandèmia, com també de la pobresa que s’està veient en les cues de la fam.

-A dia d’avui els partits polítics amb representació municipal, per unanimitat, han decidit un Pacte de Ciutat, d’impuls econòmic i social per fer front al problema de la pandèmia, del qual ens en alegrem, però amb l’excepció, que com en tantes ocasions es deixen enrere els agents socials de la nostra ciutat, de manera que creiem que les decisions a prendre pel que fa a la situació sociosanitària, econòmica i política ha de tenir un ampli consens de totes les organitzacions socials que a dia d’avui hem estat els més afectats per aquesta crisi.

– Hem comprovat com el virus sí entén de classes socials, les xifres hi són: en els barris més pobres i marginals, on l’economia brilla en molts moments per la seva absència, la mortalitat pel virus és del 74%, mentre que a les zones adinerades és del 26%, i això s’ha traduït en milers de morts per falta de condicions higièniques, sanitàries, i d’alimentació, a causa de les polítiques de retallades dels governs liberals tant centralista com autonòmics, on s’ha fet ús de zones en hospitals públics per deixar-los en mans de la gestió privada, practicant una política d’amiguisme que ens a portat a la ruïna sanitària per la manca de recursos econòmics i humans, tant en els hospitals com en les residències

-No volem que aquesta crisi la paguem els mateixos que estem pagant la del 2008, pel què demanem que es tinguin en compte les situacions de penúria, fam, desnonaments i suïcidis que milers de persones han patit al llarg de gairebé 10 anys.

-El pla de xoc que ha dictat el govern de coalició per mitigar els efectes de la pandèmia, poden ser positius si s’apliquen en el seu conjunt com a mesura provisional fins sortir d’aquesta situació.

* S’han prohibit els talls en els subministraments d’aigua, gas i electricitat.

* S’ha aprovat un ingrés mínim vital,

* S’han aprovat moratòries per a les hipoteques i lloguers.

* S’han prohibit els desnonaments.

* S’han aprovat prestacions específiques per pèrdua d’ocupació i productivitat per autònoms i PIMES.

* S’han prohibit els acomiadaments.

* S’han aprovat prestacions per pèrdua d’ocupació per a treballadores de la llar.

* S’ha donat cobertura a 4 milions de treballadors mitjançant ERTES.

– Aquestes mesures formen part d’un paquet de 54, aprovades per decret llei i reflectides en el BOE, el que ens fa suposar que la sortida d’aquesta crisi pot ser diferent a la del 2008, però no cal deixar-ho aquí, aquesta sortida volem que sigui la forma de canvi en les polítiques que ens portin a un nou model de producció, basat en un nou desenvolupament on prevalgui el respecte a un model que posi per davant els interessos de la ciutadania, donant prioritat a la Sanitat i a tots els serveis socials, i marcant els eixos fonamentals perquè aquest model productiu respecti el medi ambient per guanyar qualitat de vida i deixar un planeta habitable per a les generacions futures.

– La crispació política per la qual estem passant frega l’esperpèntic, de manera que la ciutadania hem de prendre partit perquè ningú jugui amb el nostre futur ni el dels nostres fills, tots els canvis que a nivell global necessita la societat no vindran sols, com sempre cal posicionar-se, i estem en aquest moment, hem de forçar situacions de canvi, i perquè això sigui així no n’hi ha prou amb tenir un govern de caire progressista, cal que les reivindicacions socials siguin assumides per la ciutadania i es plasmin amb grans mobilitzacions perquè tot això es converteixi en realitat.

– Per tot això fem una crida extensiva a tota la societat de Terrassa, moviments socials, sindicats i partits polítics per confluir a la manifestació que tindrà lloc en “juny/juliol” de 2020- on defensarem:

* Sanitat Pública i de Qualitat.

* Residències Públiques gestionades per la Generalitat, amb control medicalitzat.

* Salaris dignes per a tots i totes les treballadores i especialment els d’hospitals i residències.

* Augment de les pensions segons l’IPC i les mínimes fins 1080 € .

* Construcció d’habitatges socials per a la joventut i els desnonats per causes econòmiques.

* Beques universitàries per a joves sense recursos.

* Ajudes econòmiques per a persones dependents.

* Acabar amb la precarietat laboral i la discriminació de gènere.

Si ens mobilitzem podem aconseguir-ho, si ens quedem a casa segur que perdem.

Related Articles

Deixa un comentari