Repensar l’educació post-covid. 5 propostes des de Terrassa

No Comment

El món de l’educació està sent un dels més afectats pels canvis derivats de la crisi sanitària, per «l’excepcionalitat i la incertesa», reconeixen des de la xarxa d’associacions de famílies d’alumnes i AMPAs de Terrassa, la Pepeta. Però, afirmen rotundament, «ens preparem per afrontar una nova etapa del sistema educatiu pública i de la realitat educativa (…), ara més que mai, reflexionant sobre quin model de sistema educatiu volem per al futur».

Una reflexió que ja dona fruits: 5 propostes que assenyalen la «direcció per on volem caminar, tot avançant algunes propostes de debat de cara al pròxim curs»: escola inclusiva, renovació pedagògica, hora del migdia, sisena hora i baixades de ràtios.

Text íntegre del comunicat de la Pepeta:

Malgrat la situació d’excepcionalitat i d’incertesa que vivim, ens preparem per afrontar una nova etapa del sistema educatiu pública i de la realitat educativa a Terrassa. La crisi actual i el punt d’inflexió que imposa al sistema educatiu, fa que les famílies continuem, ara més que mai, reflexionant sobre quin model de sistema educatiu volem per al futur.

En el present, però, amb el context de confinament en el qual ens trobem, prou feina tenim tota la comunitat educativa (claustre, alumnat, famílies i representants d’administració) en assimilar els fets i fer un esforç, sobretot per aquella part on s’evidenciïn més necessitats, per tal de mantenir el vincle. I és que, durant el temps que ens quedi en aquesta situació, sembla que és precisament en el vincle on hauríem de posar el focus i estar atentes.

El vincle renovat entre els infants i famílies en temps de confinament i vulnerabilitat de salut, laboral i social. El vincle entre infants i els seus iguals, en situació d’aïllament i privats de socialització entre ells. El vincle entre infants, famílies i escola, ara per ara sovint mediat per un focus excessiu en els continguts i objectius pedagògics.

El debat sobre l’avaluació, sense anar més lluny, ha estat transferit per part de l’administració central i autonòmica a la responsabilitat al claustre. Confiem doncs en la sensibilitat i empatia de les docents, obligats d’alguna manera a qualificar a l’alumnat en un context excepcional per tothom (també per al claustre). Si aquest tercer trimestre, la comunitat educativa aconsegueix mantenir els vincles pedagògics i socials, estar presents, actius i predisposats, més enllà de les expectatives de quantificar l’adquisició de continguts, ja el podríem considerar un excel·lent.

Com a famílies organitzades en defensa de l’escola pública, el nostre objectiu durant aquesta etapa complicada també demana aconseguir construir un espai de calma dins de tot plegat. Seguir aportant, com fins ara, idees i propostes per seguir construint una escola millor. En aquest sentit, enllà de les mesures en marxa pensant en el curs actual, sembla que tota la comunitat educativa està d’acord que a partir del curs pròxim s’han d’implantar mesures per pal·liar les mancances que aquesta crisi sanitària, esdevinguda econòmica i social, ha provocat al sistema educatiu.

Moltes d’aquestes mesures, però, no obliden que ja veníem d’una situació de gran precarietat que la nova emergència no només no ha fet oblidar, sinó que ha fet encara més palesa. Així doncs, perquè s’escolti la veus de les famílies, mirem d’assenyalar en quina direcció volem caminar, tot avançant algunes propostes de debat de cara al pròxim curs.

  1. Escola inclusiva: La situació d’emergència, si ha evidenciat alguna cosa, ha sigut la bretxa existent dins del sistema educatiu entre diferents grups. Les NEE i les NESE Han sigut els col·lectius que més aïllats ha deixat el confinament. És bàsic, si volem treballar per l’equitat, que tota la comunitat educativa assumeixi la prioritat de desplegar l’escola inclusiva, amb més recursos i la formació adient per a un canvi de mentalitat.La interrupció del curs escolar ha representat una aturada i, sovint, un retrocés en l’acompanyament i atenció pedagògica i també sociosanitària a famílies amb necessitats educatives especials, fet que fa que la represa del curs es faci amb aquesta qüestió molt més present.
  2. Renovació pedagògica: seguint la línia d’escola inclusiva, s’ha de reforçar la idea de renovació de competències pedagògiques. Cal posar encara més el focus en la diversitat, la resolució de conflictes, la solidaritat i el treball en grup, tot potenciant la capacitat de l’alumnat de fer-se preguntes, més que de buscar respostes a preguntes fetes, per tal d’entendre millor el que passa al seu voltant.
  3. Hora del migdia: a Terrassa, aquesta crisi ha deixat clar que el model actual de gestió del temps de migdia i de menjadors escolars és un fracàs a tots els nivells. Amb l’aturada del curs, la gestió privada del curs ha deixat famílies treballadores en situació de gran precarietat laboral (amb ERTO’s i sous retallats i endarrerits) i famílies d’infants a l’espera del retorn de quotes de serveis no prestats. Això s’afegeix a un context d’escassetat de personal, d’incapacitat d’atendre l’alumnat NEE durant el temps de migdia, i d’una desconnexió pedagògica i institucional entre la concessionària i el projecte pedagògic del centre. Fa temps que reclamem la inclusió del temps de migdia dins de l’horari escolar, integrar-lo plenament en la jornada educativa. Ara més que mai, reivindiquem una gestió pública i veritablement integrada en el projecte pedagògic, i esperem que l’Ajuntament de Terrassa ens faci costat, o bé fent passos endavant cap a la municipalització, o bé fent pressió davant l’administració autonòmica per tal que el Departament ho gestioni directament i faci doncs efectiva aquesta integració pedagògica i funcional.
  4. Sisena hora: en el marc de renovació pedagògica que inclou propostes d’educació a temps complet, entenem que el sistema educatiu té recursos, espai i temps per incloure activitats educatives orientades exclusivament a la intel·ligència emocional i la socialització dins d’un entorn de lleure i amb recursos humans pedagògics d’acompanyament. Recuperem, doncs,  la reivindicació de la “sisena hora”, i ho plantegem no tant per a recuperar continguts i temps de cara a avaluacions, sino per atendre l’alumnat i desenvolupar l’atenció a l’alumnat i famílies, en temps de gran necessitat d’intel·ligència emocional i germanor.
  5. Baixades de ràtios: abans de l’aturada del curs i de la crisi sanitària, la necessitat de combatre la segregació escolar i la massificació ja estava a l’ordre del dia. L’agreujat de la segregació escolar, ara amb la importància afegida de la bretxa digital, fa que es torni a qüestionar les ràtios tal com s’entenen actualment. El paradigma per part de l’administració educativa, en el moment de planificar el curs, sempre és de considerar que les ràtios estan per omplir-se. Que una escola que no omple ràtios, té una demanda insuficient i doncs, una oferta prescindible. I no ha de ser així. Ens hem acostumat a considerar la ràtios màximes i sobrepassades com a fets normals. Per tal de fer efectiva i eficaç la renovació pedagògica i l’escola inclusiva és imprescindible baixar la quota d’alumnat per classe. Per tant, caldrà tenir-ho en compte no només a la matrícula de P3, sinó també estudiar la possibilitat d’obrir grups nous o donar recursos per poder doblar grups en matèries en les quals s’hagi de reforçar l’aprenentatge de l’alumnat.

Esperem que aquestes 5 propostes s’afegeixin al debat públic, a Terrassa i arreu, sobre com enfocar la tornada a l’escola. Una escola que, malgrat la distància, no hem abandonat mai i que ara la situació ens aboca a reinventar-la.

Related Articles

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre