Residències: Amnistia Internacional denuncia 4 errors que no poden repetir-se i proposa una llei per garantir el respecte pels drets humans

No Comment

Davant del previsible augment de la càrrega hospitalària i dels serveis sanitaris d’atenció primària durant les setmanes vinents amb motiu de la tercera onada de Covid-19, Amnistia Internacional denuncia quatre errors comesos durant la gestió de la pandèmia en les residències i proposa que es desenvolupi una llei per evitar que se segueixin violant els drets humans de les persones grans.

1.- Les Comunitats Autònomes han de garantir que les residències compleixen els acords assolits el desembre passat en el Consell Interterritorial de Salut, on es va establir un règim de visites que garanteix contacte regular entre residents i les seves famílies.

Les persones gran tenen dret a la privacitat i a la vida familiar i no poden ser condemnades a l’ostracisme i a la solitud per tenir una determinada edat o ser depenents. Les autoritats han de vetllar perquè aquests drets es respecten i no es vulneren, cosa que no van fer durant la primera onada de Covid-19, almenys a les comunitats de Catalunya i Madrid. Aquest és el primer error que no pot tornar a produir-se.

Sobre aquest punt, a Madrid i Catalunya, familiars i associacions es mostren molt crítiques i afirmen que els règims de visites segueixen sent molt deficitari i que moltes residències continuen actuant amb total discrecionalitat. “Han arribat a establir en alguns casos visites de mitja hora; en altres, pels brots, directament les cancel·len. L’estat emocional de molts residents és dolent, sense poder tenir contacte directe ni proper amb els seus familiars; tampoc els mitjans telemàtics resulten efectius, perquè molts residents no saben fer-los anar, i hi ha manca de personal per fer les trucades”, asseguren els seus portaveus.

2.- La Fiscalia General de l’Estat i les comunitats autònomes han de supervisar i inspeccionar de forma habitual les residències, amb l’objectiu d’establir una adequada rendició de comptes per possibles abusos.

Tot i que, segons informacions aparegudes en mitjans de comunicació, algunes comunitats autònomes han augmentat les inspeccions en les residències durant els últims mesos, en general no hi ha prou informació pública actualitzada sobre aquest tema ni sobre els seus resultats, ni per part de Fiscalia General de l’Estat ni per part de les conselleries de les comunitats autònomes. Les últimes dades publicades per la Fiscalia General de l’Estat són de juliol de 2020 i existeix una absència generalitzada de dades públiques sobre el nombre d’inspeccions realitzades pels governs autonòmics. Aquest és el segon error que ha d’esmenar-se.

Després de la presa de possessió de la nova fiscal de Sala per a la Protecció de Persones amb Discapacitat i Majors, Amnistia Internacional insta la Fiscalia a supervisar la realització d’inspeccions. Fins on sap l’organització, en l’actualitat i des de fa mesos, les fiscalies no fan visites presencials als centres residencials, cosa que seria essencial per a poder obtenir informació sobre la situació real de les persones grans a les residències.

3. Les autoritats han de garantir les avaluacions clíniques individualitzades de les persones grans que viuen en residències, així com la derivació hospitalària quan ho decideixi el criteri mèdic.

La no derivació de persones grans a centres hospitalaris constitueix el tercer error que no hauria de repetir-se en aquesta tercera onada. L’organització ha comprovat que ara mateix no estan vigents de facto els protocols de no derivació sistemàtica de persones grans a centres hospitalaris, com sí que va passar durant la primera onada de Covid-19. En aquell moment, moltes persones grans amb necessitat d’assistència sanitària no van ser traslladades als hospitals, i algunes d’elles van morir en solitud a les pròpies residències.

Amnistia Internacional manté una interlocució directa amb les autoritats de Madrid i Catalunya que han assegurat que no estan aplicant criteris discriminatoris en les derivacions a hospitals de les persones grans. L’organització ha sol·licitat a ambdues comunitats que s’estableixi de forma expressa i clara que les instruccions i criteris per decidir la derivació de persones grans de residències a centres hospitalaris no poden contenir elements discriminatoris en l’accés a l’atenció sanitària.

4.- L’aplicació de vacunes a persones en residències ha de completar-se de forma urgent, prioritària i efectiva. L’inici de la vacunació amb la primera dosi posada a una persona de 96 anys que viu en una residència ha de convertir-se en un compromís real amb aquest col·lectiu i no en un simple efecte publicitari que condemni les persones grans a sentir-se un altre cop persones de segona categoria. Aquest és el quart error que ha d’evitar-se.

En aquest sentit, a Catalunya, des del Departament de Salut han traslladat a l’organització que actualment s’ha subministrat la primera dosi a un 75% de persones residents i 55% de personal de residències, i que en els propers 10 a 15 dies ja s’hauria aconseguit el 100% de residències.

Pel que fa a Madrid, la Conselleria de Sanitat ha confirmat a Amnistia Internacional que està previst que el 25 de gener s’hagi aplicat la primera ronda de vacunes a totes les residències de la comunitat.

Una proposta per evitar aquests errors i consolidar un model residencial respectuós amb els drets humans

Davant d’aquesta situació, és necessari que el Govern central impulsi la tramitació d’una llei a escala estatal, amb perspectiva de drets humans i de gènere, en línia amb els estàndards internacionals, que estableixi un model residencial que garanteixi els drets humans de les persones residents a tot l’Estat.

Les persones grans tenen drets humans i l’Estat ha de protegir-los per igual independentment de l’edat, del grau de dependència, del lloc de residència o de qualsevol altra circumstància.

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75