Dissolució del Grup d’Intervenció Especial (GIE) de la Policia Municipal de Terrassa i adhesió de la ciutat a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), són dues de les propostes de resolució que es debatran al proper ple municipal de dijous. Ben animat, per tant, aquest inici de legislatura a l’Ajuntament terrassenc; com d’altra banda tot feia preveure amb els resultats del 24 de maig.
Mentre la setmana passada es constituïren comissions informatives de diverses àrees (amb especial interès per la importància i la novetat de la dita de Transparència), dijous tindrà lloc el primer ple ordinari amb l’anunci de propostes de resolució i debat interessants i polèmiques, que començaran a demarcar espai i caràcter dels diferents grups de forma més concreta.
Per començar, ERC-MES, CiU i CUP forçaran el nivell de concreció del significat concret i a la pràctica d’allò que hom diu dret a decidir o drets nacionals de Catalunya, tot plantejant dues mocions conjuntes, una sobre l’adhesió a l’AMI i l’altra demanant que l’Ajuntament efectuï la declaració i pagament dels tributs a través de l’Agència Tributària de Catalunya.
Mentrestant, Terrassa en Comú (TeC) defensarà que siguin assumides les reivindicacions de la III Marxa per una Catalunya sense atur, precarietat , pobresa i desigualtat; al temps que una altra proposta demanant garanties de transparència en les funcions d’alcaldia. Encara en una tercera proposta, TeC exigeix l’establiment de condicions per al conveni i concessió de llicència d’ús de l’Estadi Olímpic Municipal.
La Candidatura d’Unitat Popular, per la seva part, s’estrena proposant que l’Ajuntament de Terrassa mostri el seu frontal rebuig a la “Llei Mordassa”, al temps que la dissolució del Grup d’Intervenció Especial (GIE) de la Policia Municipal de Terrassa. Un tema prou polèmic aquest darrer, tenint en compte les diverses denúncies contra membres del cos, i també la ressonància fins i tot estatal del cas molt proper, geogràficament i políticament, de Sabadell, on l’alcalde del PSC Bustos va crear una unitat opaca a la Policia Municipal de Sabadell i grups especials d’informes i antidisturbis que ara, el nou govern d’ERC i Crida per Sabadell, ha dissolt, tot afirmant que “no hi ha registre ni constància sobre què feien”.
CiU, a part de les citades anteriorment, defensarà la proposta impulsada pel sindicat UGT de Catalunya anomenada «Garantia +55», demanant programes especials per a les persones aturades de més de 55 anys. El PPC proposarà impulsar millores i increments de les bonificacions als tributs municipals per l’inici d’una nova activitat econòmica i per creació d’ocupació; mentre que Ciutadans s’estrenarà amb propostes per a complementar el model formatiu del Pacte per l’Ocupació.
Pep Valenzuela
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ D’ADHESIÓ A L’ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA (AMI)
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Com a conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional en relació a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que va comportar una modificació de continguts que retallaven l’àmbit d’autonomia del nostre país, va sorgir un moviment entre els municipis de Catalunya que va comportar la declaració de municipis moralment “exclosos” de la Constitució Espanyola, recollint d’aquesta manera el sentit de la manifestació sobiranista del 10 de juliol de 2010.
Tenint en compte que el dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans, qüestió aquesta que està recollida a la carta de les Nacions Unides, com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics ratificat per l’Estat espanyol el 27 de juliol de 1977.
Tenint en compte que el Decret 110/1996, de 2 d’abril, regula la constitució d’organitzacions associatives de les entitats locals de Catalunya per tal de protegir i promoure els seus interessos comuns i genèrics.
Tenint en compte que la Llei municipal i de règim local de Catalunya aprovada pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, disposa en el seu Títol XI, articles 133 a 136, que els ens locals tenen dret d’associar-se en concordança amb el que disposa l’esmentat Decret 110/1996.
Vist el contingut de l’acta de constitució de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i el text dels seus Estatuts, que s’adjunten, els Grups Municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya-Moviment d’Esquerres, de Convergència i Unió i de la Candidatura d’Unitat Popular volem una Terrassa protagonista, activa, implicada, necessària i indispensable en l’exercici del dret a decidir el futur polític de Catalunya. La sobirania de Catalunya recau en el poble Català i proposen al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següents
ACORDS
Primer.- Adherir-se a l’Associació de Municipis per la Independència i aprovar els Estatuts que regulen l’Associació.
Segon.- Delegar en l’Alcalde o Regidor en qui delegui per representar aquest Ajuntament davant l’Associació amb totes les facultats previstes en els Estatuts.
Tercer.- Instar al govern de la ciutat a que sigui favorable a un escenari de ruptura democràtica i d’inici d’un procés constituent a través de l’exercici de la sobirania popular.
Quart.- Promoure i donar suport a les campanyes que puguin realitzar-se per a reforçar el caràcter constituent de les properes eleccions, constatant la urgent necessitat de passar de la declaració de sobirania al seu exercici.
Cinquè.- Donar suport a les accions que el Parlament de Catalunya pugui prendre per constituir la República Catalana independent.
Sisè.- Facultar l’Alcalde per signar els documents necessaris per a l’efectivitat dels precedents acords.
Setè.- Traslladar els continguts d’aquesta proposta de resolució a la presidència de l’Associació de Municipis per la Independència i a la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, així com també a Terrassa per la Independència – ANC-
Terrassa, a Òmnium Terrassa, al Pacte Terrassenc pel dret a decidir.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PER TAL QUE L’AJUNTAMENT DE TERRASSA LIQUIDI ELS IMPOSTOS A L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA DE CATALUNYA
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat pel Parlament de Catalunya, les Corts Generals (llei orgànica 6/2006) i referendat pel poble de Catalunya disposa, en el seu article 204, la creació de l’Agència Tributària Catalana.
Article desplegat mitjançant llei 7/2007 creant efectivament l’esmentada Agència i dotant-la de capacitat gestora, recaptadora, liquidadora i inspectora sobre els impostos recaptats a Catalunya per mitjà d’un consorci paritari entre l’Agència Tributaria de Catalunya i l’Agencia Estatal d’Administració Tributaria.
El conveni publicitat per la resolució ECF/50/2010 estableix la finestreta única tributaria com a mecanisme de col·laboració entre agències de manera que es permeti la presentació i recepció de la documentació amb transcendència tributaria a les respectives oficines. Així, els tràmits efectuats a qualsevol de les oficines es considerarà efectuat tant jurídicament com en termini a qualsevol registre de l’administració competent.
D’altra banda, amb la llei 2/2014 de mesures fiscals, administratives financeres i del sector públic s’estableix la capacitat de l’Agència Tributaria de Catalunya per a sol·licitar les declaracions a ciutadans i empreses.
Essent doncs l’objectiu de l’Agència Tributaria de Catalunya la recaptació de tots els impostos generats al territori de Catalunya tot i que el seu destí final no sigui la Hisenda catalana i que aquests seran traslladats a l’administració titular permetent-li alhora elaborar estudis econòmics de major abast dels disponibles actualment, i que així ho recull l’actual marc normatiu al qual cal donar compliment.
Per tots aquests motius, es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents:
Primer.- Iniciar els tràmits per tal d’efectuar la declaració i pagament de tots els tributs que l’Ajuntament de Terrassa hagi de liquidar a d’altres administracions a través de l’Agència Tributaria de Catalunya d’acord amb les indicacions de la Conselleria d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.
Segon.- Habilitar els mecanismes necessaris per a la difusió d’aquest mecanisme a la ciutadania i empreses de Terrassa i establir un servei d’assessorament per aquells que es vulguin acollir a aquesta pràctica a nivell particular.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ SOBRE LA DISSOLUCIÓ DEL GRUP D’INTERVENCIÓ ESPECIAL (GIE) DE LA POLICIA MUNICIPAL DE TERRASSA
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
En compliment del programa electoral de la Candidatura d’Unitat Popular i amb la ferma voluntat d’acabar amb els abusos policials, l’opacitat, la manca d’informació entorn el Grup d’Intervenció Especial de la policia municipal de Terrassa i la revisió del model policial a la ciutat,
Atenent a l’absència de justificació de l’existència d’aquest cos, la manca d’informació respecte les seves funcions i atribucions, la seva composició, així com la clara funció de repressió política del grup d’Antidisturbis de la Policia Municipal de Terrassa,
Atenent que els darrers anys la Policia Municipal de Terrassa i en concret l’anomenat GIE s’ha vist implicat en amenaces i agressions a ciutadanes de Terrassa i que acumula diversos casos d’abusos policials a la ciutat, com el cas de la Mònika, en que l’agent 153 fou condemnat a una falta de lesions, el desallotjament del Raval de Montserrat durant els dies posteriors al 15M o la irrupció al centre social El Candela, on també es veu implicat el matex agent 153. Tot això, sense oblidar el cas de la mort de Jonathan Carrillo en que els quatre agents implicats van ser absolts malgrat donar-se com a provat en judici que un d’ells va etzibar el cop que va esdevenir mortal. Se’ls absolt per no poder demostrar quin d’ells va propinar el cop.
Amb la voluntat d’ afavorir la transparència sobre quines han estat les funcions d’aquest cos i no blindar la seva opacitat, tal i com s’ha fet en els darrers anys.
I entenent que cal una revisió general del model policial a la ciutat que faci que la policia municipal respongui a les tasques de proximitat que li són pròpies afavorint un model de convivència i respecte i no de control i persecució dels moviments socials,
ACORDS
Primer.- Dissoldre el Grup d’Intervenció Especial de la Policia Municipal de Terrassa (antidisturbis) i integrar-lo dins les funcions ordinàries del cos.
Segon.- Posar llums i obrir la informació de les actuacions d’aquest grup des de la seva creació fins a dia d’avui.
Tercer.- Assegurar el cessament de les actituds agressives i violentes de la policia, mitjançant l’adopció d’un nou codi de bones pràctiques, així com que s’esclareixin tots els casos de violència policial i s’apliquin les mesures pertinents perquè no tornin a succeir.
Quart.- Revisar el model policial en el seu conjunt per tal de fer del cos policial un element de convivència i proximitat a la ciutat.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PER TAL QUE L’AJUNTAMENT DE TERRASSA MOSTRI EL SEU FRONTAL REBUIG A LA LLEI MORDASSA
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
La Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, més coneguda com la llei mordassa, i que va ser aprovada al congrés per la majoria absoluta del Partit Popular, va entrar en vigor el passat 1 de juliol de 2015.
Les conseqüències de la nova llei signifiquen, la legalització de la cadena perpètua, que anomenada presó permanent així com la denominada devolució en calent. A més significaran que una acampada com la del 15M, un concert de solidaritat que no compti amb tots els permisos, participar en accions de la PAH per impedir un desnonament, discutir amb un agent de l’autoritat perquè es nega a identificar-se o perquè se li recrimina una actuació il·legítima, despenjar una pancarta en un edifici públic o la difusió d’una concentració de protesta, seran objecte de sancions. A més, en ser sancions administratives la càrrega de la prova s’inverteix i ha de ser l’acusat el que demostri la seva innocència en prevaler el testimoniatge d’un agent de l’autoritat.
En definitiva, la Llei Orgànica de protecció de seguretat ciutadana, “la llei mordassa”, esdevé un instrument al servei del sistema social i polític davant de l’evident augment de la desigualtat social, de les mobilitzacions i de les lluites col·lectives. Un veritable instrument de repressió emparat per la legalitat i creat amb la finalitat d’atemptar directament contra tota aquella veu discordant o acte que posi en perill els interessos d’uns quants en favor de la majoria.
La llei a més no compleix amb els requisits de certitud i claredat amb els quals ha de complir qualsevol normativa, més encara si revesteix caràcter sancionador, fet que permet usar i interpretar la norma a conveniència de qui l’aplica, convertint-se en un xec en blanc atorgat per una llei vigent i que permet sancionar fins i tot l’exercici de drets tan fonamentals com els de reunió, manifestació o llibertat d’expressió. Una dictadura emmascarada en una llei aprovada i vigent, que no compleix amb les normatives internacionals més bàsiques.
Atesa la plena vigència dels drets fonamentals de llibertat d’expressió, reunió i manifestació, el dret de comunicar i rebre lliurement informació, el dret a la tutela judicial efectiva, el dret a les garanties processals, els drets de llibertat sindical i de vaga, el dret a la intimitat i el dret a la pluralitat política i ideològica, amb prohibició expressa de tota actuació administrativa discrecional, arbitrària o discriminatòria, i el rebuig als intents de restringir injustificadament l’abast d’aquests drets i llibertats fonamentals.
Atès que les normes administratives sancionadores que tenen com a finalitat la protecció de la seguretat ciutadana no s’han d’emprar per a restringir d’una manera arbitrària i injustificada l’exercici de drets fonamentals vinculats a la participació política dels ciutadans. I donat que la democràcia és expressió i la seguretat ciutadana protecció de llibertats públiques, i no una restricció de les mateixes.
Proposem els següents
ACORDS
Primer.- Exigir al Govern de l’Estat espanyol, la retirada immediata de la Llei de Seguretat Ciutadana i a la Generalitat de Catalunya la desobediència en el cas que no es retiri.
Segon.- Mostrar l’oposició a la Llei de Seguretat Ciutadana.
Tercer.- Mostrar el nostre rebuig a que els funcionaris públics dels cossos policials siguin instrumentalitzats com a elements de repressió de la protesta social.
Quart.- Mostrar el compromís d’aquest consistori en la defensa dels drets d’expressió i manifestació a la nostra ciutat i contra qualsevol forma de sanció que limiti l’exercici d’aquests drets.
Cinquè.- I en coherència amb això, ens comprometem a que la Policia Municipal de Terrassa no tramitarà multes basades en les sancions previstes per aquesta llei.
Sisè.- Donar trasllat d’aquest acord als Portaveus de tots els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, als Portaveus de tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, al Ministeri de l’Interior i a la Conselleria de de l’Interior.
Setè.- Fer públics aquests acords a través dels diferents mitjans de comunicació municipals de titularitat pública així com facilitar els instruments de divulgació d’altres propostes sorgides des de la pròpia ciutadania i/o entitats de la Ciutat.
COMUNICAT DE TEC
En la Junta de Portaveus celebrada ahir dilluns dia 20 de juliol, el grup municipal de Terrassa en Comú va presentar 3 propostes de resolució.
Des de TeC, com vam expressar en la campanya electoral, considerem que Terrassa necessita passar pàgina d’una etapa pel que fa a les decisions preses en relació al Terrassa FC, un club convuls, amb moviments constants i dubtosos, vagues de jugadors, persones a la presó, etc. Amb el cost que suposa per a la ciutat, també en termes de mala imatge i projecció exterior. Cal canviar de model, per un club social, que sigui sostenible, i que permeti unir forces entre els clubs de Terrassa, en un projecte de ciutat. Aquest és el model de TeC, i malauradament, no és el del PSC, que prefereix que el club estigui en mans d’una SAD.
Sobre aquest assumpte es va discutir en la Junta de Portaveus, a partir de la proposta de resolució presentada per TeC. A principis del mes de juliol de 2015 s’anuncià el canvi d’accionariat de la societat mercantil “Terrassa Olímpica 2010 SAD”. L’Ajuntament de Terrassa ha considerat convenient atorgar una llicència d’ús comú especial de l’Estadi per garantir l’activitat de l’equip de futbol provisionalment fins a data 31 d’octubre de 2015 o fins que amb anterioritat es formalitzi nou conveni i concessió de la llicència d’ús. Tenint en compte que Terrassa Olímpica 2010 SAD és una societat mercantil privada i no un club social, i tenint en compte els lamentables antecedents existents en relació a les societats mercantils anteriors que han fet ús de l’estadi, considerem que caldria establir certs mecanismes de control i determinades condicions en el conveni i concessió de llicència d’ús que es signi per a la temporada 2015-16.
En primer lloc, cal condicionar la concessió d’ús de l’Estadi Olímpic a què no suposi cap despesa econòmica per a l’Ajuntament, incloent-hi les despeses relacionades amb el funcionament ordinari de la instal·lació. Sense descartar, si s’escau, l’aplicació d’un cànon a la SAD per l’ús d’aquest equipament públic. D’altra banda, la llicència d’ús de l’Estadi Olímpic no ha de tenir caràcter d’exclusivitat per a la societat concessionària, i s’ha de limitar a les activitats ordinàries. Considerem, finalment, que cal condicionar la llicència d’ús de l’Estadi a un mecanisme de rendició de comptes, amb la periodicitat que sigui necessària, per a garantir un adequat control de la societat mercantil concessionària.
El grup de TeC també va presentar una proposta de resolució de suport a les reivindicacions de la III Marxa per una Catalunya sense atur, precarietat, pobresa i desigualtat. Els representants de la III Marxa van lliurar als representants municipals el document “Carta reivindicativa de la III Marxa” que recull un total de 6 sol·licituds concretes per a “la seva consideració i traducció en mesures de govern en els àmbits de la seva competència municipal, i en mocions de suport a les reivindicacions que són competència de les institucions de la Generalitat i de l’Estat”. El PSC ha presentat una proposta d’acord de la Junta de Portaveus del dia 20 de juliol referent al suport a les demandes i reivindicacions de la Marxa. Considerem que els acords que recull l’acord de Junta de Portaveus presentat pel PSC són excessivament ambigus i generalistes respecte què vol dir donar suport a les reivindicacions de la Marxa.
Amb la voluntat de fer més entenedor el suport, reforçar el seu valor i facilitar l’orientació adequada de les accions posteriors, el grup de TeC proposa un seguit d’acords que fan referència concreta i explícita a les sol·licituds presentades per la III Marxa:
· Recolzar la derogació de la Reforma laboral i el sistema de precarietat laboral.
· Recolzar l’aprovació immediata i sense retallades de la proposta de llei de Renda Garantida de Ciutadania.
· Recolzar l’aprovació immediata i sense retallades de la ILP de mesures d’emergència habitacional i contra la pobresa energètica”. I tal com es sol·licita en aquest punt defensar què el servei d’aigua sigui de propietat i gestió pública.
· Recolzar la reducció del treball sense reducció de salari, cap a la setmana laboral de 30 hores.
· Recolzar la reivindicació de pensions dignes, amb la recuperació de la seva actualització amb l’IPC anual.
· I recolzar la reivindicació perquè l’ajuntament rebutgi el TTIP
Finalment, la tercera proposta de resolució presentada té com a objectiu garantir la transparència en les funcions d’alcaldia. Des de TeC, considerem que tots els terrassencs i terrassenques han de tenir garantit l’accés a la informació relacionada amb el govern de la ciutat. Per fer un ajuntament transparent, calen mesures per establir un major control, seguiment i avaluació dels nostres governants. El Sr. Jordi Ballart, en el seu discurs d’investidura, va manifestar que una de les claus fonamentals de la nova política és la transparència. Un primer pas seria que el Sr. Alcalde faci pública i accessible per a tota ciutadania la seva agenda.
Per tots aquests motius, es proposa al ple de l’ajuntament publicar l’agenda de l’alcalde de forma periòdica (a priori, però sobretot amb la informació exhaustiva, a posteriori) perquè la ciutadania hi pugui tenir accés. Aquesta agenda hauria d’incloure, com a mínim:
· Reunions/recepcions
· Visites
· Actes institucionals o públics
· Caldria incloure informació sobre els motius de l’esdeveniment (reunió, visita, acte, etc.), així com les persones que hi han assistit.
Deixa un comentari