[Salvador Pérez] Com afrontar el problema mediambiental dels residus i les seves derivades

No Comment

Ja he dit en diferents articles que tinc seriosos dubtes que l’Ajuntament vulgui de veritat resoldre i afrontar el problema de la neteja, però sobretot la gestió dels residus.

Tot penja d’un fil quant a l’aplicació de mesures. La prova pilot de recollida de mobles al Barri Segle XX, no té cap perspectiva de ser ampliada a la resta de la ciutat tot i ser més eficient que el model actual. No hi ha ni capacitat d’Eco-Equip per a ampliar-la, ni pressupost, ni recursos.

Tot penja d’una auditoria de gestió d’Eco-Equip on s’han posat totes les esperances, fet que és absurd perquè en cap cas determinarà el fons del problema de la gestió.

Tenim un Pla Local de Prevenció i gestió de residus de Terrassa 2019-2030 aprovat, amb mesures de prevenció i de gestió amb uns objectius definits, un calendari d’aplicació i uns costos definits.

Per tant, ja es podria determinar i començar a fer un calendari d’actuació per a aquest 2020, quant a les mesures i accions de prevenció i reutilització definides en el Pla, alguns amb cost i d’altres de canvis d’hàbits i comportaments tant per part de la ciutadania, com de les activitats econòmiques, com de l’organització i funcionament del mateix Ajuntament. Tota aquesta previsió és inexistent, no hi ha cap política definida per a activar-ho i aquí no hi ha un problema de mala gestió d’Eco-Equip, ja que moltes de les accions no necessiten la seva intervenció.

El drama i el problema està en tot l’apartat de gestió dels residus i els objectius de reciclatge, i aquí la incapacitat dels diferents actors a intervenir és del tot ineficient i no hi ha capacitat de solucions, només hi ha l’aplicació d’un sol sistema com és la recollida lateral que està limitada i en cap cas s’aconseguirà arribar als objectius de recollida selectiva, ja que és un sistema limitat i fracassat.

Només es pot arribar als objectius tant de prevenció com de reciclatge, si s’apliquen mesures compromeses de prevenció que redueixen la generació. I sistemes combinats que fomentin el reciclatge d’una forma eficient en quantitat i, sobretot, en qualitat. Cal tenir en compte que els nivells de materials impropis a cada fracció, són molt alts i això dificulta els processos de reciclatge.

Cal doncs anar a la combinació de sistemes, ser valents i creure’s de veritat que volem afrontar el problema d’una forma eficient. Sistemes porta a porta al màxim de barris possibles (no només als barris residencials en urbanitzacions, cal anar a barris d’alta densitat i d’altres), contenidors amb identificació, aplicar sistemes de dipòsit i retorn als establiments comercials de mitjana i gran superfície, i en comerços de proximitat allà on sigui possible, ampliar el servei de deixalleria mòbil i fer la tercera deixalleria fixa, sectoritzar els àmbits de recollida.

I un altre aspecte important: aquest no és un problema d’estètica i modernitat, és un problema mediambiental greu, i on cal ser coherent i compromès, derivar recursos a la recollida pneumàtica a més de ser un model ineficient, car i absurd, va contra els criteris de sostenibilitat ambiental i entra en plena contradicció amb l’anomenada “revolució verda”. Els recursos destinats a aquest sistema, val més dedicar-los a temes d’educació ambiental, a sensibilització i al foment de campanyes directes amb la ciutadania, que ajudin de veritat a millorar la prevenció i la recollida selectiva. La recollida pneumàtica és un mer model estètic que algú amb deliris de grandesa en un moment conjuntural va fomentar sobretot per a afavorir els interessos dels promotors i constructors, res a veure amb l’interès públic i la solució del problema.

Per tant, cal posar en marxa amb la màxima celeritat amb l’objectiu d’afrontar aquest greu problema mediambiental, les eines participatives que posi a tots els actors (ciutadania, administració, empresa municipal, activitats econòmiques, entitats i col·lectius, àmbits educatius, universitat…) a intentar avançar en les solucions i els compromisos des de la responsabilitat compartida, per a entendre el problema i com es poden aplicar les solucions, sobretot aquelles que no són un problema de pressupost i recursos, sinó d’aplicació de curt i mig termini. Això només avançarà si tothom ho entén i si compromet.

L’eina està sobre la taula del govern municipal, la posada en marxa de l’Observatori de la Neteja i la Gestió dels Residus de Terrassa. Una proposta que, tenint com a referència l’Observatori de l’Aigua, va quedar embastada amb un document que ja es va fer arribar al govern i que cal acabar de debatre i actualitzar, i posar-lo en marxa sense dilacions. Si de veritat ens creiem la participació i el compromís de la ciutadania, no hi ha excuses, ni dilacions.

Aquest és un problema mediambiental que afecta diferents elements: neteja, consum responsable, salut, contaminació de l’aire i el sol, prevenció, reutilització i reciclatge, canvi climàtic, mobilitat i via pública, model comercial, infraestructures i equipaments, ocupació i impactes en l’espai natural, costos, gestió pública (municipalització, en aquest cas ja executada amb Eco-Equip), educació, informació i sensibilització, legislació i normativa, pressupostos… Per tant, no és un tema menor, és de greus i grans impactes que ja no podem anar allargant en el temps. Per tant, cal com deia, comprometre al conjunt de la ciutadania i que de veritat els responsables polítics deixin d’omplir-se la boca, però després són reticents i cagadubtes permanents preocupats perquè no els prenguin la cadira o la capacitat de decisió. Demanem responsabilitat compartida, entendre el problema, afrontar-lo amb la màxima transparència.

Veurem si de veritat algú s’ho creu i d’una vegada posa en marxa els mitjans, i en aquest cas, no és un problema de pressupost, ni deficiències en la gestió. Veurem…!

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari