El Plenari de Residus Vallès aquest mes de febrer ha posat en marxa una nova iniciativa que té com a objectiu millorar la recollida de la matèria orgànica i els objectius de reciclatge fins arribar al 60%. Cal tenir en compte que la fracció orgànica és el 40% de la brossa produïda. Les possibilitats de reciclatge si les coses es fessin bé i de veritat hi hagués la voluntat de fer-ho, combinant estratègies efectives de prevenció, reutilització i reciclatge estaríem parlant d’un nivell de recuperació a l’entorn del 89-91%. A dia d’avui, a excepció de tres municipis petits de la Comarca que superen el 60%, la resta està molt lluny d’aquest objectiu, no arriben al 40%.
A més cal tenir en compte, que estem parlant d’un percentatge brut, o sigui, sense treure la quantitat d’impropis de cada fracció, i en algun cas estem parlant d’un 27% en algunes fraccions, que acaben eliminats a l’abocador controlat, això vol dir que el nivell de recuperació i reciclatge real encara posa els objectius molt més lluny.
També cal tenir en compte que els municipis més grans (Terrassa, Sabadell i Rubí), que són el 90% de la població, obtenen dades de reciclatge molt lluny dels objectius plantejats (entre el 33 i el 36%), i els costarà molt complir amb aquests. Sobretot, perquè per arribar-hi haurien de combinar molt bé els sistemes de recollida, aplicant també en un percentatge important sistemes de recollida porta a porta (com a mínim el 50% de la ciutat), i fortes campanyes i actuacions d’informació i sensibilització.
Els models de gestió d’aquests municipis, durant molts anys governats pel Psc-PsoE, no han tingut mai clar ni els seus objectius, ni consciència del problema que tenien i tenen. Reticents a anar més enllà d’un model de sistema de recollida per a contenidors, ja sigui de recollida per darrere o lateral, de recollida pneumàtica, o contenidors soterrats. Que com és evident, el seu nivell d’ineficiència està més que demostrat. A més, han anat reduint les inversions en campanyes de sensibilització, tot esperant que aquestes actuacions arribessin per àmbits supramunicipals (Consell Comarcal, Agència de Residus…). Alguns no van veure que el tema de la gestió dels residus seria important en molts aspectes, en temes de costos, de complexitat i de gestió.
I en alguns d’aquests grans municipis, com Terrassa per exemple, la gestió dels residus és una veritable disbauxa, amb moltes dificultats de gestió i de saber on es vol anar en aquest problema. I si algú pensa que la solució passarà en continuar amb la recollida lateral, amb contenidors tancats i amb identificació d’usuaris/es, vol dir que és un veritable il·lús i que no veu la realitat, això és anar caçant mosques a canonades. I el que ha de donar suport a tots aquests sistemes necessita unes eines i actuacions que ni tant sols avui s’estan aplicant, el control i inspecció real, no fictícia.
Vull indicar que la primera Llei de Residus de Catalunya (any 1993), a més de fomentar la recollida selectiva en general, tenia com a objectiu fonamental la recollida de la fracció orgànica que a més era de caràcter obligatori per a tots els municipis de Catalunya. Doncs bé, a Terrassa i molts altres municipis de la comarca i Catalunya, no es va implantar fins l’any 2003. I l’any 2014, encara hi havia molts municipis a Catalunya, on no es recollia aquesta fracció. Per tant, el grau d’incompliment ha estat lamentable. Després de més de vint-i-set anys d’excuses injustificables, encara parlem d’objectiu, l’orgànica, tot un contrasentit.
Cal tenir en compte i atenent les dades de 2018 i 2019, que els tres municipis esmentats (Sabadell 5,28%, Terrassa 9,69% i Rubí 8,52%) tots estan per sota del 10% de recollida selectiva de la fracció orgànica, sense tenir en compte el nivell d’impropis, que està per sobre del 16% en alguns casos. Per tant, molt lluny dels objectius per a recuperar-ne el màxim, i en aquest cas, és la fracció menys complexa, ja que estem parlant de les restes de menjar. I el que és pitjor, la fracció resta (tot barrejat) i la producció de residus va augmentant.
Quantes vegades s’han anunciat campanyes i actuacions com, “Ara l’Orgànica”, promoguda per la Generalitat (ARC), la Diputació, els Consells Comarcals i els Ajuntaments? Moltes, i molts diners abocats. S’han fet instal·lacions com Ecoparcs, la Planta de recollida i tractament de Vacarisses, la Planta de Compostatge i Biometanització de Can Barba, i així podríem anar fent llista. Se suposa que havien de resoldre, com diu el Conseller Calvet de Medi Ambient, que la tècnica ho resoldrà tot. I resulta que els percentatges de material recuperat, per exemple a Vacarisses, no arriba a superar el 15% i la resta va a abocador. O que la qualitat de compost obtingut a la Planta de Can Barba, el seu nivell de contaminació d’impropis el feia inviable en molts usos, i el mateix succeeix en alguns Ecoparcs.
I també és evident, que si augmenten les tones recollides de la fracció orgànica, en quantitat, però sobretot, si es vol augmentar el nivell de qualitat, perquè després de veritat el compost tingui una utilització real per a no ser abocat a un dipòsit controlat, caldrà disposar d’instal·lacions adequades i que compleixin de veritat amb els seus objectius. En aquests moments ja es reconeix que la Planta actual no tindrà capacitat per a assumir els residus de matèria orgànica generats a la Comarca, i això que a dia d’avui no arribem ni al 10%, i haurem d’anar enviant-los a diferents instal·lacions que en alguns casos no compleixen amb els índex de qualitat del compost que tracten. I això provocarà un impacte d’emissions important.
Ja és una total contradicció la imatge dels municipis, ja que és un contrasentit i incoherència, veure en els punts de contenidors, més de Resta amb un ínfim contenidor de FORM.
La primera campanya que s’hauria de fer de sensibilització és pels responsables polítics i per alguns tècnics, que no tenen consciència del problema i són molt reticents a aplicar solucions de veritat. Molta campanya estètica i poca coherència i compromís. Molt discurs de paper i incapaços de buscar solucions efectives.
Ara, alguns sobretot dels grans municipis, utilitzen el discurs copiat de que el sistema porta a porta de recollida només es pot fer en municipis petits. Fals i uns veritables indocumentats per a dir-ho suau. És el sistema més eficient i controlable, amb millors dades, però es prefereix el sistema més ineficient. Hi ha grans ciutats on s’està aplicant sense cap problema. És més, estic convençut que alguns tenen molts interessos amagats en relació a les empreses de proveïment de contenidors i vehicles, com es va demostrar en el País Basc.
Per tant, cal deixar-se de campanyes amb l’objectiu de gastar línies de subvenció, i activar primer l’aplicació dels Plans de prevenció de l’Agència de Residus, dels Consells Comarcals i dels municipis, com Terrassa. Els Plans no poden ser eines estètiques, han d’aplicar-se sense dilacions. Segon, aplicar sistemes combinats de recollida selectiva amb un 50% com a mínim de porta a porta i si cal el 100% en la recollida de la FORM. Tercer, activar campanyes permanents d’informació i sensibilització augmentant les aportacions, avui aturades i ridícules. I aplicar un règim normatiu i sancionador efectiu i dissuasiu a l’incompliment, fen entendre d’una vegada que la recollida selectiva no és un acte voluntari, on cal comprometre de veritat a tothom incloent els àmbits econòmics.
Si de veritat volem avançar i superar els percentatges actuals, cal fer-ho de veritat i deixar-se de campanyetes puntuals que omplen la capçalera dels mitjans de comunicació. Sinó, d’aquí cinc, deu anys continuarem amb “l’objectiu, l’orgànica” i no superant ni el 15%(en RS de FORM) i molt lluny del 60% (en RS). Per tant, de riota i mocador.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari