[Salvador Pérez] El problema dels residus no els soluciona la propaganda

No Comment

Aquests dies, llegeixo en un mitjà de comunicació la següent notícia: “Terrassa presenta un model innovador de gestió de residus al Fons FEDER”. Això d’anar a cop de titular per part del govern municipal, és un veritable absurd, ja que la propaganda sense contingut no serveix de res.

Ja he dit en diferents articles que el problema de la gestió de residus a Terrassa, no hi ha voluntat, ni capacitat d’afrontar-lo de veritat. I la situació amb la pandèmia s’ha agreujat, ja que al final tindrem un problema de salut pública pels problemes en el manteniment, neteja i recollida de residus, doncs la brutícia i deixadesa és més que evident, però bé, esperem que tot es vagi normalitzant.

El problema al nostre municipi és que la normalitat pot ser continuar no saben com solucionar el problema, i continuar mantenint les deficiències d’un model i gestió del tot ineficient i incapaç d’afrontar amb garanties les solucions. I la situació s’agreuja quan en l’àmbit polític no se sap que fer, i en el tècnic, han desaparegut els experts tècnics que podien aportar coneixement. Llavors només queda anar fent propostes sense cap criteri, per desconeixement i mancances, només existeix la mera voluntat i la propaganda.

Ara farà un any del nou govern municipal, i en el tema de la gestió de residus el resultat és del tot injustificat, no s’ha fet absolutament res, al marge de propaganda. És evident que l’herència rebuda de l’última legislatura no els ha ajudat gents, els van deixar un alt nivell d’incompetència i incapacitat que costa remuntar. Però algunes coses ja es podien haver fet.

No s’ha entrat a fons en el problema greu i estructural de la gestió de l’empresa municipal, ja que la famosa Auditoria de Gestió comença a semblar la Sagrada Família. El Contracte-Programa Ajuntament – Eco-Equip és una veritable quimera. El Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus aprovat, ni s’ha aplicat, ni té calendari de fer-ho, és més, porta dos anys de retard i quan es comenci a aplicar estarà totalment desfasat en l’apartat de la gestió, ja que el nucli central són les inversions a l’empresa municipal que no s’han aplicat. L’aplicació del millor sistema de recollida selectiva, el porta a porta, aquest govern absurdament, no està disposat a aplicar-lo amb excuses injustificables. La prova pilot de mobles al Segle XX es quedarà amb això, ja que no es pot ampliar a tota la ciutat per la incapacitat de fer-ho. Els objectius de recollida selectiva d’arribar al 60% brut, serà inviable si es continua amb l’absurd model de recollida lateral com a única aposta. I mantenir la recollida pneumàtica, a més de ser un sistema insostenible tant econòmicament, com mediambientalment, que entre en contradicció amb la famosa “revolució verda”, no ajuda en res als objectius de millora.

Per tant, en tot allò que ja hauria d’ajudar de ser un objectiu clar per a fer una aposta clara per a millorar la gestió dels residus i de rebot la neteja, es converteix en un greu problema que avui és més que evident:

Contenidors bruts, males freqüències de buidatge, entorn dels contenidors plens d’envasos i de brutícia, males senyalitzacions, carrers bruts, males planificacions, índex de recollida selectiva molt baixos, recorreguts i itineraris deficients, rendiments productius baixos, nivell d’impropis de cada fracció molt alta, campanyes d’informació i sensibilització precàries i insuficients, nivells d’inversions baixes, i així podríem anar fent una llarga llista. I una dada que s’ha agreujat en els últims anys, la generació de residus ha tornat a augmentar, quan s’havia aconseguit reduir de forma important. I ni una nova política de bonificacions ambientals.

El més greu de tot això, és que els responsables polítics ho saben, perquè se’ls ha dit i explicat, i per això davant d’un problema greu com aquest, se’ls ha demanat que posin en marxa una eina participativa més eficient que comprometi a Ajuntament i a la ciutadania, l’Observatori de la prevenció i gestió dels residus de Terrassa. Quina és la resposta, no ho volen posar en marxa, ja que els posa en un veritable compromís. Fet que demostra que no volen, ni tenen interès a afrontar el problema.

I anem a la notícia indicada al principi, “model innovador”, doncs no en té res, a molts municipis que han anat avançant en l’aplicació de noves tecnologies ja fa anys que l’apliquen, ja que tenien com a objectiu racionalitzar i millorar els itineraris, i sobretot, disposar de dades reals per a poder aplicar mesures i sobretot, accions vers la ciutadania per a una política de bonificacions per bons comportaments ambientals. Quin és el problema a Terrassa, que no hem estat capaços d’introduir cap millora tecnològica i informàtica, encara anem amb bolígraf i paper per a fer incidències, cap programa informàtic de gestió en l’organització de les tasques. No s’ha invertit ni un euro en millorar res. Un exemple de “model innovador” com li deien els polítics davant la implantació del model de recollida lateral a la nostra ciutat, on la gran majoria de municipal de Catalunya i l’Estat ja el duien a terme, i model fracassat en quan a la millora dels objectius de recollida selectiva.

La desgràcia de la nostra ciutat, és que els responsables polítics no han volgut de veritat afrontar el problema amb objectius clars i inversions per avançar en les solucions. I per desgràcia tot es deixa al desig i esperances que arribaran de fons externs, com és el cas de Fons FEDER. Vull indicar que aquest aposten per models de veritat innovadors, i no pels que ja són més antics per molt que alguns intentin amagar aquest concepte. I també a l’hora de valorar miren el veritable compromís amb les solucions, i Terrassa no entraria en aquesta categoria. Vull recordar que ja es va intentar colar alguna proposta fa uns anys, i ens les van rebutjar.

Per tant, per desgràcia, difícilment ens ho donaran, ens quedarem sense “model innovador”, i el que és pitjor i greu amb cap voluntat de posar-lo en marxa amb els recursos propis cosa que hauríem de fer, és més, el Pla Local en una de les mesures ja ho estableix. Resultat de tot, continuarem en la indefinició, sense saber on anar i que fer, i la merda se’ns menjarà com fins ara, això si, molt discurs de paper, moltes voluntats, poca eficiència i el problema s’agreujarà i ja no podrem dir que la culpa la tenien als d’abans, la ciutadania… I els titulars de notícies donen per molt poc.

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari