La sol·licitud de Fons Next Generation a la rehabilitació d’habitatges, per a millorar l’eficiència energètica i també d’altres actuacions per a millorar les condicions de molts habitatges tant en l’àmbit de l’Estat, com de Catalunya i, sobretot, als municipis, i un d’ells és Terrassa. És una gran oportunitat per a fer una forta inversió de millorà en uns quants habitatges que ho necessiten.
En concret, a Terrassa hi haurà actuacions a sis barris de la ciutat, entre ells el Segle XX i, en concret, als grups Santa Margarida. Habitatges construïts l’any 1954 per a una promoció municipal. Uns seixanta habitatges que van tenir la desgràcia de patir l’afectació del ciment aluminós i que ha comportat diferents actuacions de rehabilitació durant aquests anys, tenir sempre unes mesures de prevenció per a evitar els problemes que comporta aquella patologia constructiva.
Dels sis barris per als quals l’Ajuntament ha aconseguit aquests Fons, els grups Santa Margarida són els més antics, any 1954. La resta estan a l’entorn dels anys setanta.
Cal tenir en compte que, en aquests moments, fons per a la rehabilitació convencional hi ha molt pocs, per tant, qualsevol actuació va a càrrec dels propietaris dels habitatges. I per desgràcia, estem davant de la gran disbauxa de les administracions públiques en relació a les polítiques d’habitatge. La manca d’habitatge de promoció pública que no pot atendre a la gran demanda existent, tot el problema de desnonaments i del lloguer social, i així una llarga llista sense resoldre ni afrontar.
Un exemple serà el barri del Segle XX, amb tots els projectes en marxa, aquests generaran en les diferents promocions, com : Rambleta, Espai Sala i Badrinas, espai Navas, final del carrer Baldrich, espai Sud de la Cr. de Rubí, espai del Gas… Un volum important d’habitatge de promoció pública. Quin serà el problema, la incapacitat econòmica de l’Ajuntament per a tirar endavant aquestes promocions, i seguirem tenint una quantitat d’espais abandonats i tancats, que només generaran brutícia i abandonament. I les mancances continuaran.
Retornem als fons Next Generation, les quantitats disponibles d’aquests fons són molt importants, i és una oportunitat a la qual no es pot renunciar. Per tant, cal que els veïns i veïnes afectats com el cas dels grups Santa Margarida, no poden renunciar a aquesta oportunitat per a garantir la millorà dels seus habitatges, en tenen tot el dret.
Però les Administracions, totes en general, han de facilitar que aquests fons no es perdin, per una política costosa burocràticament, amb un seguit de tramitacions, i un aspecte molt important, com solucionar el problema econòmic, ja que són els veïns i veïnes que han d’anticipar els fons, fet que genera molts problemes. Cal tenir en compte que una part important dels propietaris dels grups Santa Margarida, són de recursos baixos, pensionistes, gent gran, aturats i amb una immigració important.
Cal també suposar, que aquesta situació, passa a molts dels barris que han estat aprovats aquests font. Per tant, els problemes seran similars.
Hi ha un risc real que si no es troba una solució als problemes burocràtics per la tramitació de sol·licituds i projectes, si no es posen els mitjans de suport adequat, si no hi ha una acció de proximitat amb les comunitats en la redacció dels projectes, en aclarir-los tots els dubtes, en un treball de convenciment, en estratègies de reducció de despeses i sobretot, en resoldre l’avançament dels diners per part de les comunitats, aquests fons es poden perdre de veritat, i com és evident, no hi haurà una altra oportunitat com aquesta.
La complexitat dels problemes esmentats és més que evident, com ja han començat a expressar des de la Direcció General d’Habitatge de la Generalitat, l’Oficina d’Habitatge a Can Anglada responsable de la gestió d’aquests fons a Terrassa, i algunes associacions veïnals dels barris afectats.
Això vol dir que cal fer una tasca informativa a peu de carrer, amb les comunitats i els veïns i veïnes, i sobretot, com deia, trobar solucions als problemes indicats, ja que seria un veritable desastre, la renúncia de les comunitats a aquests fons que al final reverteixin en d’altres comunitats, ja sigui per incomprensió, per manca d’una actuació eficaç de l’Ajuntament i les administracions, per no ser prou propers en les solucions, i no trobar aquestes solucions, sobretot, la de l’avançament de fons. L’Ajuntament i la Generalitat han de ser capaços de trobar i facilitar aquestes solucions, si de veritat volen que aquests fons siguin efectius i ajudin a aquestes comunitats i millorar les deficiències dels seus habitatges.
A uns veïns i veïnes amb una edat avançada, amb pocs recursos i uns habitatges afectats on els costos de les actuacions de rehabilitació i millorà són molt elevats, els fons han d’ajudar-los, però no poden ser un obstacle per a les solucions efectives.
Bé, molta feina per a les Administracions, deixar-se de burocràcies i dificultats, i veure com aplicar solucions perquè aquests fons no es perdin, ja sigui, per incomprensió, per manca de disponibilitat de recursos, senzillament, de no posar tots els mitjans tècnics, i econòmics perquè se solucioni i no es perdi ni un euro.
Veurem…!
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari