[Salvador Pérez] La gestió del Medi Ambient al nostre municipi

No Comment

Aquests dies ha aparegut l’Informe de l’Observatori de Serveis Urbans (OSUR), sobre la despesa municipal de l’any 2019, tot indicant que la partida de Medi Ambient de l’Ajuntament de Terrassa s’ha tornat a reduir d’una forma important.

Això no és cap sorpresa, ni és cap notícia, des de l’any 2008 la partida del pressupost municipal dedicada als diferents aspectes de Medi Ambient s’han anat reduint d’una manera important en tots els seus àmbits, tant del pressupost ordinari de la seva partida, d’inversions, com de l’àmbit de sensibilització i d’educació ambiental, sent quasi residual. A més cal tenir en compte que l’aplicació del 2% de la taxa fiscal que havia d’anar a aquest àmbit es va eliminar i no s’ha tornat a aplicar tot i continuar estant definit en l’esmentada taxa.

I el problema és que aquesta situació s’ha consolidat, i el servei de Medi Ambient ha estat residual en les diferents legislatures amb els governs del Psc-PsoE, que no hi ha cregut mai en la sostenibilitat mediambiental, només amb un mer discurs de paper, sense anar més enllà. Només en algun moment puntual quan ho ha gestionat ERC o IC-Verds, però després ja s’ha encarregat el Psc-PsoE de desmantellar qualsevol intent d’avançar.

Tampoc és casual que l’Informe esmentat afecti l’última legislatura, que va ser un veritable desastre en indiferència i incompetència política i d’algun nivell de responsabilitat tècnica. Això si, signar adhesions i fer mocions al Ple per a diferents temes, els calaixos n’estan plens, però sense cap aplicació efectiva: per la prevenció i reducció dels residus, pel foment de l’educació ambiental, contra la contaminació de l’aire, contra la contaminació acústica, per fomentar un consum responsable i sostenible, per a l’eliminació de les bosses de plàstic…, i així una llarga llista d’acords aprovats i incomplerts. Molta estètica i poca ètica.

Això si, tothom s’ha omplert la boca de sostenibilitat mediambiental, però els pressupostos i les accions i compromisos demostren tot el contrari, amb un servei de Medi Ambient totalment precaritzat, abandonat a la seva sort, sense contingut, on moltes polítiques resten pendents de ser executades.

El més greu de tot això, és que tot i el canvi de govern, els anomenats nous aires que havien de portar noves formes i compromisos, continuen igual o pitjor. El pressupost de Medi Ambient en general, segueix sent el mateix de ridícul i insuficient, segueix estancat, i les partides de sensibilització, educació ambiental i informació exactament reduïdes a la mínima expressió. És més, el 2% de la taxa de residus apareix encara, però segueix sense aplicar-se, segueix el contrasentit.

I en tots els aspectes relacionats amb la sostenibilitat ambiental, s’ha perdut una gran oportunitat de fer una veritable política en aquest sentit, i s’ha seguit amb els mateixos criteris i comportaments que en els governs anteriors, empitjorant la situació, ja que s’han dividit les competències en diferents serveis (aigua, Eco-Equip, rieres, tinença responsable d’animals, Centre de Documentació del Parc Natural), fet que encara ha reduït les seves funcions situant el Servei en la més absoluta marginalitat.

És més, la famosa revolució verda, ni tan sols recau en el seu àmbit d’actuació, ja que afecta temes de mobilitat. També cal indicar que de revolució no en té res, i algun il·luminat s’ho hauria de fer mirar, ja que hauria estat una veritable revolució si en el conjunt de les actuacions municipals i de forma transversal s’hagués fet una veritable política mediambiental, tant dins l’Ajuntament com en el conjunt de la ciutadania. Però bé, a algú li ha servit per a fer cartells i llibrets de mera propaganda i publicitat sobre un concepte totalment distorsionat i fora de la realitat. La veritable cara de l’anomenada “revolució”, és la realitat d’un Servei de Medi Ambient on la sostenibilitat és un miratge, i l’acció de govern en aquest apartat, una manca de compromís i d’avançar en aquests aspectes.

Ara es vol signar el compromís contra el plàstic, molt bonic, un més. El que de veritat seria un compromís efectiu és agafar tots els que s’han aprovat durant els anys, i complir-los de veritat, deixar-se de propaganda inútil, i derivar recursos i competències a un servei que hauria de ser referència, amb pressupost i amb accions transversals que de veritat comprometin a una política municipal de sostenibilitat ambiental, tant interna com externa. Omplir-se la boca de sostenibilitat i de lluita contra el canvi climàtic és molt bonic i de plena moda, però cal complir-ho amb realitats i compromisos amb continguts pràctics.

Un bon exemple serà com i quan s’aplicarà el Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus aprovat en tots els apartats referits a la prevenció i reutilització, així com la promoció del consum responsable i sostenible, que en molts aspectes no comporta costos, només el compromís d’aplicar-los. De moment, ni se sap, ni hi ha cap estratègia d’aplicació, ni res de res.

Per tant, el proper informe de l’Observatori de Serveis Urbans (2020), el resultat serà la mateixa tendència quant a temes relacionats amb el Medi Ambient. I aquí caldrà també afegir la nefasta gestió de la recollida, el tractament de residus i la neteja, on es van llençant diners, sense anar a la solució del problema, però bé, això ja respon a un altre àmbit i moment.

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari